Explicant banca ètica i cooperativa a Sabadell

El Grup promotor de FIARE a Sabadell convida a la xerrada-col·loqui “Projecte FIARE, la banca ètica del 2013″ que tindrà lloc el proper 21 de novembre a les 7 de la tarda a la sala del costat de la seu de la Lliga dels Drets dels Pobles, a C/ Sant Isidre, 140 (Ca l’Estruch) de Sabadell.

Acabada la xerrada, cap a les 8 del vespre, els assistents que ho desitgin podran rebre informació més detallada sobre com fer-se soci de Fiare i/o fer tràmits per associar-se a la cooperativa.

L’acte està organitzat pel grup promotor de Fiare a Sabadell.

S’agraeix difusió. El cartell de l’acte es pot descarregar a aquest enllaç.

Bicicletada reivindicativa

He rebut de part del correu del Bacc de Terrassa una convocatòria molt interessant: una bicicletada per a demanar un carril bicicleta entre Sabadell i Terrassa per la N-150. Es pot descarregar el cartell en aquest enllaç.

Hi ha llocs d’Europa on pràcticament totes les viles estan connectades per carrils bicicletes; permetent viatges interurbans segurs per als ciclistes. A Catalunya hi havia un projecte d’unir totes les comarques amb carrils bicicletes, però em temo que per la crisi aquest projecte s’ha aturat -i això que li ho vaig recordar a principis de legislatura al conseller RACCoder (amant dels cotxes i les infraestructures però no ho sembla que ho sigui de la sostenibilitat)-. Algú sap com ho tenen? està al programa electoral d’algun partit? (al de #corrupciu 2020 només es cita un cop la paraula bicicleta sense concretar res).

Ens veiem diumenge 4N!

***

Sabadell i Terrassa tenim molt en comú

Carril bici a la N-150

 

Pedalada popular per a totes les edats

 

Diumenge 4 de novembre

 

Sortida a les 10h (arribada aprox. a les 13h). Hi haurà dues sortides simultànies des de Sabadell i des de Terrassa, cadascuna d’uns 10 km. A l’anada anirem per la N-150 i la tornada la farem per camins. Ens trobarem els dos grups davant la seu del Consell Comarcal del Vallès Occidental on llegirem un manifest.

 .

Amb aquesta pedalada, volem reivindicar la necessitat d’unir les dues capitals del Vallès Occidental amb un carril bici còmode i segur per als desplaçaments amb bicicleta i també a peu. La bicicleta és un mitjà de transport ideal per a les distàncies de menys de 8 km, com és el cas, i en l’actual context econòmic, és de les inversions que millor rendiment social tenen, per ser un mitjà per a totes les edats, assequible a tothom, i que millora la salut de les persones que la faran servir. A més, Sabadell i Terrassa compartim nombrosos equipaments al llarg de la N-150 que generen un important volum de mobilitat amb transport privat motoritzat: l’Hospital de Terrassa, el Consell Comarcal, les instal·lacions dels Mossos d’Esquadra i l’Institut Castellarnau, entre d’altres.

 

Debat: Futur de l’energia a Catalunya

M’han passat la informació d’un debat molt interessant. Només la primera pregunta de difusió de l’acte ja el fa del meu interès. Aquesta primera pregunta és si hi ha alguna relació entre la crisi econòmica i l’escassetat d’energia.

De com la politocràcia juga amb el nostre futur

El mes de maig em van demanar que fes un article per a La Burxa que resumís l’activitat de la plataforma Aturem Eurovegas. El resultat és l’article que poso a continuació i que també es pot llegir a la burxa de juny.

Eurovegas: de com la politocràcia juga amb el nostre futur.

Les crisis ambientals, socials i econòmiques ens han portat una novetat a l’agenda política i mediàtica del 2012. L’esclat de les bombolles financeres i immobiliàries ha dut als governants del desgavell a fugir cap endavant. La principal sortida del forat econòmic en què es troben és cercar inversions estrangeres, a banda de retallar els serveis socials bàsics per a promoure la seva privatització. Fa temps que Espanya ha jugat el paper del turisme com a principal font d’ingressos. Ara amb Eurovegas no es veu un salt qualitatiu des del punt de vista de polítics i empresaris amb panxa grossa, corbata, pur havà i un imaginari barret de copa.

Hi ha una resposta més sensata però cal reconèixer que és il·lusa perquè no ha estat pas per error que ens han dut a aquesta situació i per tant no és d’esperar que canviïn de rumb. En comptes de fugir cap endavant, caldria cercar les arrels del problema i trobar les solucions radicals que ja estem posant sobre la taula: auditoria del deute, banca pública, redistribució del treball (veure per exemple la proposta de la jornada de 21 hores de la NEF), radicalització democràtica de la política per evitar noves corrupteles, un esforç important en la sostenibilitat ambiental i econòmica de la societat, …

El turisme és una activitat molt agressiva al territori on s’implanta. I Eurovegas ho és encara més. Ho és perquè a més a més de la destrucció de territori agrícola promou uns valors socials contraris als que necessitem.

Què representa aquest macro-complex d’oci i turisme? Si Eurovegas, o algun dels projectes paral·lels, acaba caient sobre el parc Agrari del Baix Llobregat s’estarà destruint una part significativa de l’horta de l’àrea metropolitana. Significaria la destrucció de terrenys molt apreciats per especuladors i inversors; fins i tot menjant-se algunes de les zones que s’havien protegit. “Canviar pisos per casinos”, sembla que hagin pensat els planificadors del territori, que ja tenien a l’abast “espais buits” (sense qualificar) on tenien previst construir milers de pisos i l’esclat de la bombolla immobiliària no els ho permet. Es parla de 800 hectàrees, que inclouen la façana marítima de Viladecans, plena de camps de carxofes i melons, canyissars i maresmes, que sembla que no importen a la politocràcia imperant. Castelldefells ha exhaurit totalment el seu sòl deltaic; Gavà amenaça en fer-ho; el marge esquerra del delta està totalment urbanitzat. Queden illes verdes agrícoles i una franja entre Cornellà i Sant Joan Despí, contínuament amenaçades pels planificadors del territori. Gairebé la meitat del que queda d’aquest parc, després que s’hagi anat malmetent poc a poc durant les darreres dècades, es podria convertir en ciment i asfalt amb l’objectiu que el turisme de l’oci permeti al capital recuperar la seva inversió.

Interferències

Aquest mes de gener es va publicar un article a la Burxa (publicació popular del barri de Sants) que vaig escriure jo en nom de la meva cooperativa, Germinal.

El poso a continuació amb algun petit extra:

Recentment s’ha estrenat la pel·lícula Interferències, la primera Creative Commons a Catalunya. L’han realitzat la fundació Quepo i l’Observatori del Deute en la Globalització i s’ha finançat mitjançant microfinançament a través del web d’origen català Verkami.

La pel·lícula posa sobre la taula alguns dels problemes més importants que afronta la humanitat i ho fa mitjançant una proposta amena: l’assaig d’una obra de teatre que tracta aquests temes. Es parla de les crisis mundials i ho analitza amb els següents 5 apartats: El deute monetari dels països com a mecanisme de control; el sistema internacional de comerç basat en premisses injustes; la pèrdua de credibilitat dels nostres governants; el poder de les grans empreses -corporacions o transnacionals-; la petjada ecològica de l’activitat humana, i les alternatives.

Es reflexiona també al voltant de la percepció d’aquests problemes a nivell individual: a Catalunya els ciutadans som víctimes d’aquest sistema i hem d’evitar que el Deute que ens escanya es continuï pagant -amb la certesa que no es pot pagar, més val adonar-nos-en el més aviat possible!-; però alhora som botxins ja que el nostre consum és fruit de l’explotació dels recursos d’arreu del planeta -per dir-ho amb unes altres paraules: si tot el món consumís com ho fa Europa caldrien 3 planetes-. Per a treure’ns una sensació de culpa des de la revista Opcions es comença a parlar en comptes de consum responsable de consum conscient i transformador. El canvi de percepció es basa en canviar “responsabilitat” -que obliga- per “consciència” -que anima-, així la tria per opcions més adequades pel planeta no és forçada i per tant és més ferma.

Una de les opcions que el mateix documental planteja com alternativa és la participació activa en cooperatives de consumidors, ja sigui en energia com ara Som Energia, o ja sigui en productes de menjar com ara Germinal: ja ho hem dit però no ens cansem de recordar-ho, que és la manera més fàcil de treballar per capgirar la situació actual.

Una altra via de canvi social passa per les places i el moviment de la indignació és el protagonista del darrer capítol. És justament a través de les assemblees de barris i viles que es canalitzarà la campanya per dir prou a aquest deute il·legítim que té segrestat el poder polític. Us animem a participar!

La meva primera T11

Ahir vaig tenir la oportunitat de regalar la meva primera T11. Ha estat una acció que m’ha fet una il·lusió especial. Sobretot després de les declaracions de l’alcalde de Barcelona de Conveniència i desUnió democratacristians. Com s’atreveix a dir que impedirà aquesta solució de solidaritat social!

Tot i que vaig sentir a parlar de la T11 a finals de gener, fins ahir no vaig tenir la oportunitat que s’acabés una targeta (això es deu a la 50/30 que estic fent servir actualment). Vaig agafar el tren a Cerdanyola, i el bitllet va quedar marcat com a “esgotat”; a plaça Catalunya vaig sortir amb el bitllet i vaig poder entrar al metro. A la plaça Lesseps vaig anar a la parada en direcció muntanya i vaig fer l’oferta de la T11. Les 5 persones que eren a la parada la coneixien i una va saltar ben ràpid demanant-la (“jo la vull”). I el millor de tot és la recompensa per donar servei a aquest títol vàlid: “gràcies”. Aviso que si no hi ha ningú a la parada es pot deixar la targeta a un lloc visible de la parada (jo recomano escriure amb bolígraf fins a quina hora serà aquest bitllet vàlid).

I com ja he dit, és un plaer fer un gest de solidaritat que els nostres governants (maleït sigui) consideren que no s’ha de fer. És un plaer poder-ho explicar perquè és un fet legal i lícit, i que s’ofenguin fa que encara en tinguem més ganes.

Aquest deute no s’ha de pagar

Recentment he llegit un article de Jorge Reichmann, al qual vaig tenir la oportunitat de conèixer personalment aquest estiu, que posa les paraules al meu pensament més important: Cal deixar d’intentar tornar aquest deute per a poder treballar en la reconversió de la societat que necessitem.

Perdonar els deutes i començar de zero no és una idea nova. Fins i tot està a la bíblia! però quan vam fer la campanya del deute etern dels països més empobrits ja vam reflexionar respecte a parlar més de condonació que no pas de cancel·lació. O, en tot cas, de cancel·lar el deute odiós o l’il·legítim. Avui al CCCB es projecta el documental “debtocracy” que parla d’aquest tema.

La proposta que jo tinc al cap és més o menys que els creditors acceptin no reclamar el que els hi deuen -o acceptin renegociar-ho fins a nivells sostenibles per a tothom- i amb l’argument de “o bé acceptes això o bé potser tampoc ho cobraràs perquè no es pot pagar.” I que els que deuen diners continuen pagant mentre puguin, però que aquests ajudaran a pagar la transició necessària cap a la societat sostenible. La Susan George va declarar que caldria una economia de guerra per a poder finançar aquesta transició.

Finalment avui a Acordem Attac han publicat un comunicat en què s’adhereixen a l’auditoria del deute espanyol. Campanya començada després de les jornades de principis d’octubre a Madrid.

L’ article del Jorge és el següent:

Algo más sobre deuda (¿qué hacemos con 134.000 millones de planetas Tierra de oro puro?), publicat a Rebelion el 23 de novembre. I al seu web el 21.

Jorge Riechmann

tratar de comprender, tratar de ayudar