La meva primera T11

Ahir vaig tenir la oportunitat de regalar la meva primera T11. Ha estat una acció que m’ha fet una il·lusió especial. Sobretot després de les declaracions de l’alcalde de Barcelona de Conveniència i desUnió democratacristians. Com s’atreveix a dir que impedirà aquesta solució de solidaritat social!

Tot i que vaig sentir a parlar de la T11 a finals de gener, fins ahir no vaig tenir la oportunitat que s’acabés una targeta (això es deu a la 50/30 que estic fent servir actualment). Vaig agafar el tren a Cerdanyola, i el bitllet va quedar marcat com a “esgotat”; a plaça Catalunya vaig sortir amb el bitllet i vaig poder entrar al metro. A la plaça Lesseps vaig anar a la parada en direcció muntanya i vaig fer l’oferta de la T11. Les 5 persones que eren a la parada la coneixien i una va saltar ben ràpid demanant-la (“jo la vull”). I el millor de tot és la recompensa per donar servei a aquest títol vàlid: “gràcies”. Aviso que si no hi ha ningú a la parada es pot deixar la targeta a un lloc visible de la parada (jo recomano escriure amb bolígraf fins a quina hora serà aquest bitllet vàlid).

I com ja he dit, és un plaer fer un gest de solidaritat que els nostres governants (maleït sigui) consideren que no s’ha de fer. És un plaer poder-ho explicar perquè és un fet legal i lícit, i que s’ofenguin fa que encara en tinguem més ganes.

Aquest deute no s’ha de pagar

Recentment he llegit un article de Jorge Reichmann, al qual vaig tenir la oportunitat de conèixer personalment aquest estiu, que posa les paraules al meu pensament més important: Cal deixar d’intentar tornar aquest deute per a poder treballar en la reconversió de la societat que necessitem.

Perdonar els deutes i començar de zero no és una idea nova. Fins i tot està a la bíblia! però quan vam fer la campanya del deute etern dels països més empobrits ja vam reflexionar respecte a parlar més de condonació que no pas de cancel·lació. O, en tot cas, de cancel·lar el deute odiós o l’il·legítim. Avui al CCCB es projecta el documental “debtocracy” que parla d’aquest tema.

La proposta que jo tinc al cap és més o menys que els creditors acceptin no reclamar el que els hi deuen -o acceptin renegociar-ho fins a nivells sostenibles per a tothom- i amb l’argument de “o bé acceptes això o bé potser tampoc ho cobraràs perquè no es pot pagar.” I que els que deuen diners continuen pagant mentre puguin, però que aquests ajudaran a pagar la transició necessària cap a la societat sostenible. La Susan George va declarar que caldria una economia de guerra per a poder finançar aquesta transició.

Finalment avui a Acordem Attac han publicat un comunicat en què s’adhereixen a l’auditoria del deute espanyol. Campanya començada després de les jornades de principis d’octubre a Madrid.

L’ article del Jorge és el següent:

Algo más sobre deuda (¿qué hacemos con 134.000 millones de planetas Tierra de oro puro?), publicat a Rebelion el 23 de novembre. I al seu web el 21.

Jorge Riechmann

tratar de comprender, tratar de ayudar

Taula rodona: toxicitat dels herbicides com el RoundUp de Monsanto, i alternatives

Faig ressò d’aquesta informació:

Som lo que Sembrem us  proposem una tercera activitat per aquest divendres 2 de desembre a Barcelona:

La insuficient i caduca regulació de substàncies contaminats permet l’autorització i ús de còcktels com l’herbicida RoundUp de Monsanto, on els efectes tòxics del producte resultant és molt és gran que la del seu principi actiu, el glifosat, o que la suma de les parts, és a dir de les desenes de substàncies coadjuvants que  donen al producte la seva eficàcia. Per denunciar aquests fets, analitzar quina és aquesta toxicitat i sobretot , quines serien les alternatives a l’ ús d’herbicides a l’agricultura i en jardineria, us convidem a la taula rodona amb:

—   Dr José Ramón Olarieta de la Universitat de Lleida: impacte d’herbicides amb glifosat  sobre sòls i aigües.  També tractarà el tema de l’impacte dels conreus de transgènics tolerants al glifosat  a Amèrica

—   Maria Josep Ball. Tècnica alimentària. Toxicitat dels herbicides amb glifosat, i control per part de les administracions 

—   Carles Garcia: Experiències inicials  en la gestió sense   herbicides en Parcs i Jardins. Una jardineria ecosostenible

—   Mikel Rubiralta del Centre de Recerca Agroecològica del Baix Llobregat: cobertes i extractes vegetals, i eines de desherbatge mecànic

—   Dr Xavier Sans, director del Màster d’Agricultura Ecològica.
Departament de Biologia Vegetal de la UB   Paper funcional i serveis ecosistèmics de la vegetació dels conreus

Hora: 18.45 h .
Lloc: Sala de la Federació de ONGs de Catalunya.
C/ Tàpies n. 1-3. Metro Paral·lel L3 i L2 Barcelona

Aquesta és l’última activitat del cicle i us convidem a venir i donar la vostra opinió. Recordeu que les activitats han estat organitzades per gent de Som lo que Sembrem de forma voluntària i sense subvencions, i si compreu material a la paradeta o feu una donació ens ajudeu.

Demanem si és possible  inscripció prèvia a l’acte, al correu  ilp@somloquesembrem.org

Aviat tindrem la crònica de fantàstica conferència del doctor Séralini al nostre bloc, i en quant ens sigui possible el vídeo, i transcripció. Recordeu que una crònica inicial de l’acte del 18 de novembre: Passi de documentals presentats per experts la teniu en aquest enllaç, Podeu veure els documentals que es van passar i escoltar les presentacions que tractaven de la pèrdua de sobirania alimentària  en els països productors d’aliments i de l’impacte sanitari a Sudamèrica del conreu de transgènics tolerants a herbicides.

Adjuntem el cartell de l’acte

Fins divendres!

Diari de campanya anticapitalista

A la campanya electoral hi ha un altre actor.

No pretenem anar gaire lluny i som conscients que no tenim probabilitats d’aconseguir representació al congrés dels diputats; però no som electoralistes i aquests dies són només una excusa més per a visibilitzar-nos.

http://anticapitalistas.org/Perodico-de-campana-Desobedece

I de fruits esperem més recolzament social, més debats entorn el canvi de model econòmic, i que més persones s’apuntin a fer la revolució necessària.

Anticapitalistes a les eleccions

S’ha pogut validar la convocatòria Anticapitalistes per a que es puguin presentar a les eleccions generals espanyoles.

Com a militant que ho soc des de fa relativament poc he estat ajudant d’alguna manera a superar aquest petit obstacle que es va incorporar a la legislació farà un any i sense avisar.

Esperem que entre la nostra proposta i d’altres a l’esquerra del ppsoe (també ciu a Catalunya) poguem evitar mals majors després de les eleccions. No obstant, soc conscient, tal com va avisar la Miren a la inauguració de la universitat indignada d’estiu, que mediàticament encara tenen la paella pel mànec. Però per optimisme que no falti.

Anticapitalistes presenta les candidatures de Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona

Milers de persones ho han fet possible!

La candidatura Anticapitalistes ha presentat aquest dilluns 17 de setembre les candidatures de Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona després d’haver obtingut els milers d’avals necessaris que la nova i antidemocràtica Llei Electoral exigeix per a poder presentar una llista.

La Nestle i el cafè transgènic

Aquest mes d’agost el diari electrònic Jornal.cat traduïa una notícia d’actualitat sobre una campanya de camperols mexicans contra la voluntat de la Nestle de plantar un cafè transgènic. Torno a posar la notícia ja que pel fet de publicar-se a l’agost aquesta va tenir un relatiu impacte:

Nestlé vol introduir una nova patent de cafè transgènic

Els petits productors de cafè mexicans estan en alerta per la sol.licitud presentada per Nestlé al govern d’aquell país en la que demana autorització d’una patent sobre cafè modificat genèticament.  Els productors es temen que si finalment se li concedeix, estarà en perill la subsistència de moltes famílies que perdrien el segell de producció orgànica del seu cafè, gràcies al qual poden exportar i tenir ingressos per sobreviure. Els productors familiars alerten que les varietats transgèniques podrien contaminar el cafè convencional i el cafè ecològic del que Mèxic n’és el primer productor mundial.

A començaments de l’any passat, la multinacional suïssa va aconseguir una patent a Europa sobre cafè modificat genèticament que, se suposa, millora la solubilitat del cafè en pols. La modificació genètica consisteix en reprimir un gen propi del cafè i la patent inclou l’ús dels grans de cafè per a fer cafè soluble.

Els productors de cafè mexicans li retreuen a Nestlé que posi els interessos econòmics per davant del benestar de milions de famílies camperoles que viuen de la comercialització del cafè local. Lamenten que l’empresa no s’ha volgut comprometre clarament a descartar l’ús de transgènics en els seus productes, pel que temen que en un futur, utilitzi cafè genèticament modificat també per les seves marques mexicanes. Esperen que el govern federal es posi al costat del productors del país, tot i que l’any passat va donar una subvenció de 42 milions de pesos a Nestlé per la instal.lació de maquinària mentre que a ells se’ls ha dificultat molt poder accedir a aquests recursos.

Més enllà dels diners

Tal com vaig anunciar a la darrera entrada a la bitàcola, s’ha publicat l’article on surto com a entrevistat.

L’article és un recull de diverses maneres per a resoldre de manera cooperativa les necessitats de la societat, necessitats a nivell col·lectiu i a nivell individual, i tot en un context de crisi que fa que aquestes propostes, que són millors perquè fugen de l’individualisme, passen a ser també millors perquè ens resulten més fàcils de fer per aquells que tenim menys recursos.

Un exemple que s’explica a l’article i és justament el que jo cito és el fet d’abastir-nos del menjar d’una manera conscient i transformadora. És a dir, sabent el que consumim i intentant que sigui una manera que ajudi a que la societat i el planeta sigui millor. Fer-ho tots solets significa que cal saber moltes coses i implica que el que comprem serà difícil de trobar i per tant car. Fer-ho de manera cooperativa resultarà tot el contrari: ens ho passarem bé en el procés, compartirem els problemes amb els companys de viatge, permetrem processos que de manera individual serien molt difícils per no dir impossibles -com ara que siguin viables nous projectes de producció d’horta o de qualsevol altra tipus d’aliments- i al final del camí ens trobarem que som nosaltres els que hem pres les decisions -en contraposició a la pèrdua de control quan deixem el nostre consum en mans del mercat-.

Mercados de intercambio y bienes compartidos abren nuevos modelos de consumo

Entrevista en un mass-media

Acabo d’estar dins de la panxa d’un actor del problema que tenim. He estat a dins de l’edifici d’un mitjà de comunicació de masses; concretament d’un diari d’aquests de gran tiratge i que està en mans de persones molt riques i poderoses.

He estat entrevistat per un periodista especialitzat en temes de medi ambient. Està fent un reportatge sobre propostes que la societat planteja per a fer front a aquests problemes (més o menys seria com la segona part d’un article com aquest (tot i que també podria ser com aquest)).  Vull dir amb “fer front” que o bé resol alguns problemes, o bé ajuda a resoldre, o bé ens fa resilients a la possibilitat que els problemes empitjorin la situació. I vull dir amb “resilient”, que és un terme de la ciència de la ecologia, que es fa resistent a un problema (pertorbació) o bé que ajuda a recuperar-se més fàcilment del dany que ha provocat aquest problema. I quan penso en els problemes que tenim suposo que es sobreentén que estic parlant de la crisi ecològica, la crisi de valors, la crisi energètica, la crisi alimentària i la crisi econòmica -totes elles relacionades-.

Iniciativa de transició

El títol d’aquesta entrada correspon a la traducció que s’haurà de fer oficial del terme “transition towns” en anglès. I vol dir iniciativa ciutadana per a contruir una societat preparada per a la pujada del preu dels carburants -no només es tracta que el petroli i per tant la benzina sigui més cara, sinó que això implica un daltabaix a l’economia i a això també cal estar preparats-.

De fet l’entrada serveix només per a introduir un article que s’ha publicat al setmanari Directa i que he escanejat per a fer-lo més públic.

Fes-te Bonob@ tú també

També podríem dir, fes l’amor i no la guerra. I és que aquests micos tenen una altra manera de resoldre els conflictes.

El nostre admirat Gustavo (com ja he dit altres vegades, el Galeano català) ens ha regalat avui un article sobre aquests animalons i posteriorment he sentit que hi ha la proposta que tothom faci servir temporalment com a avatar aquesta imatge de Bonoba per a reivindicar aquest altre món possible que tant desitgem.

¿De qué mono desciende el hombre?