concert de las Niñas

Estàndard

Un bon motiu per començar una bitàcola: l’assistència a un concert amb amics i d’un grup admirat.

De fet no començo la bitàcola, sinó que em trasllado, estava a http://www.universia.com però per dos motius no m’hi vull estar més: no es pot editar amb el Mozilla (i em feia depenent del maleït explorer de l’innominablesoft), i estava en un entorn en castellà i això limitava la lectura dels companys de servidor.

I ara una super breu crònica del concert. Vaig arribar per veure gairebé tot el concert anterior, el dels “Gossos”. Tot a l’entorn de la festa major de Barcelona, i amb l’escenari de l’esquelet del “fòrum de les cultures”. Suposo que a la meva germana li farà enveja que hagi escoltat els Gossos en directe; m’han semblat bons, i ella ja em va parlar molt bé de les seves lletres; en directe no era capaç de seguir la poesia de les seves lletres (tan sols algun mot aïllat).

I “las Niñas”! primer de tot els meus amics es van decebre una mica per la pinta que feien, jo no, ja sabia que eren un xic estrafolàries. El públic crec que anava per veure el concert següent (el sueño de Morfeo), i per tant l’ambient era una mica fred. I vaig percebre entre les cantants un cert malestar per problemes de so: els micros no estaven com elles volien, a vegades s’acoblava algun d’ells, i a vegades no els funcionava el “xivato” que duien a un auricular a l’orella (o això crec). Per altra banda les seves cançons són massa diverses: les conegudes “ojú” i “savia negra” són comercials (musicalment) i amb una lletra molt reivindicativa, van tocar algunes lletres bones amb una música-ritme més difícil d’agradar (per exemple, poques persones es bellugaven sota la seva pluja).

Una crítica als organitzadors del concert “cadena 100”: quan ja havien tocat la primera cançó, es van recordar que faltaven els anuncis i els van posar (pregrabats) amb elles a dalt de l’escenari: “cien, cien, cien, cien, van a salir al escenario las niñas!” (simplement patètic!). I una prova del possible nerviosisme de les cantants (ves, com estaria jo allà a dalt?): la Vicky va explicar que presentaven el seu nou disc, i que tocarien cançons del seu primer disc. I quan presentaven la segona cançó, l’Alba va dir exactament el mateix.

I per acabar un consell a les “niñas” que deixo al vol: semblàveu molt planeres, molt de barri, no us deixeu menjar per les grans distribuïdores, que no per això sereu més riques (ni per deixar de ser-ne més pobres), continueu sent de barri, i continueu aprofitant la fama per matxucar al rei del país dels necis que bombardeja el desert.

One response »

  1. hola guapetón.saludos desde sevilla.
    de catalá entiendo poco,la verdad…
    pero me alegro de que disfrutases de las niñas…
    cuando vea a la vicky le comentaré tus sugerencias.
    …y si tienes pelas,píllate el cd !!!
    besos

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s