reflexions sobre immigració

Estàndard

Els fets de Melilla han posat a la boca dels mitjans de comunicació de masses el fet de la immigració. Proposo, però, uns arguments que no surten tan sovint.He tingut ganes d’escriure aquest article gràcies a un comunicat de RAI (recursos d’animació intercultural), que podeu llegir a aquest enllaç.
Ells, com jo, i com altres entitats que treballen el tema com SOS-racisme, són de la idea de no posar barreres a les persones. Us ho imagineu?. La crítica fàcil és pensar que se’ns desbordarien els recursos d’assistència social; però jo no ho veig així. Si no tenen feina no s’hi quedarien, i així el mercat laboral -que diuen que té un dèficit de centenars de milers de ma d’obra- ajustaria la entrada de manera natural (és una opinió massa ultraliberal?!); i estic segur que l’ajuda assistencial mínima de la sopa popular i les urgències sanitàries té un sobrecost ridícul -siguin quants siguin- en comparació amb les despeses dels murs de la vergonya.
Un amic que va anar al nord d’europa fa molts anys a buscar feina, va descobrir com, amb una proposta de contracte, es podia anar a la comissaria de barri a recollir el permís de residència: tan difícil seria fer-ho aquí. Tanta por tenim al nostre germà d’un altre lloc?
I no vull deixar de pensar que ningú vol marxar de casa seva. I tots els emigrants quan arriben, sempre pateixen del dol, d’haver perdut una bona part de la seva vida, dels seus parents, dels seus amics… I això s’ajuda a evitar-ho pensant en un món sense fronteres i ajudant en la mesura que sigui possible als companys que viuen més enllà d’una línia marcada als mapes. No us recordeu la cançó que va immortalitzar la Trinca del “Ningú no comprèn ningú”, que deia que la terra no es partida com un mapa mal pintat?
I com ajudar-los? amb el 0.7, que durant l’acampada del 94 ja pensàvem que hauria de ser el 5.4% (seria just); amb l’abolició del deute extern (per il·legítim, per compensació històrica, per evitar això); no venent-los armes i altres porqueries; amb noves lleis de comerç internacional (abolició de la OMC seria un passet -i així com la ONU es podria reformar (i molt) la WTO no té un pam de net-); amb comerç just (i tu? quanta xocolata menjes, i quanta és de comerç just?, i ja has provat el sucre panela de la XARXA?).

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s