Continuen matant el delta del Llobregat

Estàndard

Gràcies al Jose, que gestiona el correu “missatgera“, m’arriben les darreres notícies de les destrosses que es produeixen al delta del Llobregat.

Penjo a continuació el seu darrer correu: comunicat del 11 de novembre.

Després els partits de dretes de Catalunya, és a dir el PSC i els democratecristians, es queixaran dels ecologistes radicals referint-se que posem traves al desenvolupament industrial del país. Jo els contesto, si no volen queixes, que facin la feina ben feta. Que promoguin la producció neta, i que respectin els espais naturals i les “normatives” -fetes per ells mateixos, per cert- que els protegeixen.

 

Noves obres al riu Llobregat destrueixen un dels dormiders d’ardèides més importants del Delta.

Les obres de canalització del tram del riu Llobregat, entre el pont de la C-31 i el de Mercabarna han estassat tota la vegetació de l’illa fluvial que acollia el dormider més gran d’ardèides del riu Llobregat. Aquestes obres, a més, no tenen declaració d’impacte ambiental.

Els ocells d’aquesta família tenen el costum de criar en colònies i, normalment, d’ajocar-se per dormir de manera gregària en llocs concrets, generalment arbredes. En molts casos són un element d’una gran bellesa, per la quantitat d’ocells de plomatges vistosos que s’hi apleguen al capvespre. A qualsevol lloc del món són llocs admirats que esdevenen atractius turístics. En la línia habitual de manca de consideració de la natura, aquí els destruïm, sense que fos necessari de cap de les maneres.

Aquest dormider que arribava fins a uns 200 individus es va establir precisament aigües amunt del pont de Mercabarna a causa de les obres de sepultació de l’antic riu Llobregat a la seva desembocadura. L’àrea de descans es va moure allí on estaven tranquils (fins ara), però originada per unes obres que igualment els van foragitar d’allí on eren.

Les espècies que podíem observar eren principalment martinet blanc (Egretta garzetta), esplugabous (Bubulcus ibis) i puntalment bernat pescaire (Ardea cinerea) i martinet de nit (N. nyctyocorax). Aquestes aus són gregàries, com s’ha dit, i per descansar cerquen canyissars poc destorbats per la presència humana i zones properes a l’aigua que comptin amb arbres d’un cert port (a ser possible). Aquestes condicions no es donen a la nova ria del Llobregat desviat, ni en el tram de riu entre Sant Boi i el Prat. L’únic punt que encara reunia aquestes característiques era el format por les illes ubicades entre aquests dos ponts relatats a l’encapçalament. Com és costum a aquest Delta (i ja van…), l’eliminació de les illetes s’ha realitzat sense oferir cap alternativa a aquests ocells inclosos a l’Annex I de la Directiva d’Aus, i per tant protegides a tota la Unió Europea.

El projecte de canalització del tram Pont de la C-31- Pont de Mercabarna.
Aquesta part del llit del riu ja havia estat canalitzada fa més de 30 anys, però a causa de les diferents pressions operades en aquell moment per motius urbanístics, l’amplada que es va donar a aquest endegament amb mota va ser insuficient de cara a avingudes. D’aquesta manera, les darreres vegades que el riu s’ha desbordat ha estat en aquest tram, precisament pel coll d’ampolla que forma aquesta estretor heretada. A això s’ha d’unir l’efecte del pont del ferrocarril extraordinàriament baix que travessa el curs al Prat, marcadament mancat de llum per engolir les avingudes… I aquest tema sempre ha estat oblidat, però és l’únic problema hidràulic real de capacitat i no pas la desembocadura del riu.
Atesa la incapacitat que, fins ara, han tingut les diferents administracions per efectuar l’afitament i amollonament del Domini Públic Hidràulic del riu, la solució que s’està executant consisteix en excavar el llit del riu, enfonsant el seu nivell per donar-li capacitat tècnica. Aquesta pretesa solució efectuada per l’Agència Catalana de l’Aigua té un llarg historial d’haver donat problemes amb les avingudes, atès que el Llobregat és un dels rius amb major aport sedimentari de tota la península Ibérica. El manteniment de la capacitat hidràulica del riu, requerirà un drenatge periòdic del tram que impossibilitarà la seva recuperació i naturalització, de forma que se’l condemna a una artificialització anàloga a la de les platges regenerades del nostre litoral. Precisament caldria eixamplar el riu amb els sistemes de mota actuals i solucionar el punt negre del pont del tren al Prat.
El projecte de canal de rem.
Aquest projecte, porta annexada una altra actuació que, per al riu Llobregat, pot ser més perillosa que la pròpia canalització del seu llit. Es tracta d’una actuació plantejada per l’Ajuntament del Prat de Llobregat que consisteix en la concepció de la major part de la secció de la ribera corresponent al seu terme municipal fins a la nova gola, com a una àrea lúdica dedicada, fonamentalment, al deport del rem. Amb aquest objecte es crearien un seguit d’infraestructures de suport. La realització d’aquesta part del projecte, impedirà la funció natural d’interconnexió entre les zones naturals del Delta i la resta de la Vall Baixa. Es pretén convertir el Llobregat, en un nou canal olímpic com el de Castelldefells.
Compromisos adquirits.
Mitjançant la declaració d’impacte ambiental del desviament del Llobregat (DIA), l’Estat espanyol i la Generalitat de Catalunya, van adquirir al 1998 el compromís davant la Comissió Europea, d’incloure tot el nou traçat del riu i la seva zona d’inundació dins de les reserves Naturals del Llobregat (RRNN) i les zones ZEPAs del Delta del Llobregat. Per tant, el projecte de canal de rem suposa un incompliment de la DIA del desviament davant la UE.
El Consorci del Llobregat.
Fa uns pocs dies que s’ha aprovat el Consorci per a la Conservació del riu Llobregat, amb la finalitat de gestionar els 27 milions d’euros que el Govern central atorga per a la recuperació ambiental de tot el tram del riu Llobregat al seu pas per la comarca del Baix Llobregat. Mitjançant aquesta aportació, el Ministeri de Medi Ambient reconeix el greu impacte causat per l’execució de les obres de l’anomenat “Plan Delta” al llarg de tot el riu des de Martorell i en els darrers 10 anys no ha fet sinó destruir gratuïtament bona part dels elements ambiental d’aquest recorregut natural. Més enllà del malbaratament de recursos naturals, resulta indignat que als diners llençats en aquell moment, ara calgui afegir-ne de nous per restaurar les malifetes ambientals perpetrades des de 1.994.
L’obra de canalització i adequació per al rem, constitueix la primera actuació que es duu a terme al riu després de l’aprovació del Consorci, i suposa el pitjor començament possible de cara a les futures actuacions que es puguin plantejar.
A partir d’ara, tots els municipis riberencs podran proposar allò que considerin més adequat per als seus interessos locals (àdhuc electorals), si es concedeix d’entrada aquest veritable caprici a l’Ajuntament del Prat. De consumar-se aquest model, seguim empitjorant el riu i les seves migrades possibilitats de recuperació, després de tants anys d’intervenció dura i destructiva sense sentit.
Conclusions:
Des de DEPANA demanem públicament al MMA i a la Generalitat de Catalunya que:
– No s’executi la part del projecte de millora ambiental del riu destinada a la seva adequació per a la pràctica del rem.
– La decisió en torn a aquesta part del projecte sorgeixi del nou Consorci, i, a partir d’una proposta de tractament integral de tot el riu al llarg de la Comarca, no partir d’idees puntuals poc centrades en la conservació dels elements naturals del riu.
– Es corregeixi urgentment la situació del pont ferroviari del Prat de Llobregat
– El nou Consorci tingui com a premissa bàsica de les seves actuacions l’afitament del DPH del riu al Baix Llobregat, tal com està duent a terme el MMA a les conques de la seva competència. D’aquesta forma queden clarament definits els espais que formen part del riu i els que no, amb la consegüent seguretat jurídica de les actuacions a realitzar.
Barcelona- El Prat de Llobregat, 11 de novembre de 2006

 

2 responses »

  1. Potser sí, que tens raó. Potser soc una mica exagerat en qualificar de partit de la dreta al partit dels nostres presidents (presents i futurs, d’aquí i d’allà).
    Però la política econòmica, que crec que és el que les defineix, és de potenciar el creixement econòmic sostingut (en el temps) i poques vegades tenen una visió ambiental que restringeixi el poder del capital.
    Se’m passa pel cap tres exemples: La baixada dels pantalons respecte a l’agricultura transgènica, la tímida -molt tímida- política d’habitatge que impedeix a l’estat de controlar el preu -ni que sigui del lloguer, com passa a molts països europeus-, i finalment la política energètica que accepta les nuclears -com a exemple concret d’aquest darrer punt una frase del Pep ahir al parlament: cap al 2016 tindrem un 11% de generació renovable; només! això vol dir que gairebé no faran res! i en 10 anys crítics de desplegament de Kyoto!, i de crisi del petroli!-.
    Però, em diràs: protegir el medi ambient no és exclusiu d’esquerres. Aquestes vigilen més les polítiques socials que no pas la natura.
    Tens raó. Per exemple, a Navarra, que són de dretes i nacionalistes, tenen previst cobrir la totalitat del consum elèctric amb energies renovables. Que n’aprenguin aquí!

  2. Aquesta nit he tingut un atac de comentaris amb publicitat molt gran. Tots els missatges diuen el mateix: “Un de les accions principals és actualitzar els altres amb les reflexions que fas; el que més m’agrada del que escrius són els detalls i algunes de les informacions que són realment manejables i útils,així que et dono les gràcies per aquesta tasca tan gran i notable” (One of the main thing is to update the others with the current situations and with the circumstances,the main thing i like about your post is the details and some of the information which is really handy and useful for me and also for the people too,so i will say thanks for sharing such a great and remarkable post).
    Aprofito per a donar actualitzacions de cada post afectat: des d’un punt de vista anticapitalista, els partits d’esquerres de la política catalana (ICV-EUiA i potser també ERC) semblen massa incapaços de fer cap reforma a fons en aquests temps de revoltes.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s