Consells per anar amb bicicleta i no morir en l’intentConsells per anar amb bicicleta i no morir en l’intent

Aquest apunt el dedico a una de les persones que més admiro del meu entorn. Fa poc que ha començat a anar en bicicleta i li desitjo bona sort en el seu amunt i avall.

Si seguiu llegint podreu trobar un seguit de consells pràctics per circular segurs amb la bicicleta. Per perdre una mica la por; i per saber quan l’hauríeu de tenir.

Òbviament jo ja parteixo de la base que ja sabeu anar amb bicicleta.

Que les dues rodes han d’anar tocant el terra i que el seient serveix per posar-hi el cul.

I parlant de culs: La mida de la bicicleta és molt important. Una vegada vaig fer una bona excursió amb una bicicleta que no m’anava bé, i al dia següent no sabia on posar el cul pel mal que em feia. Durant dos dies seguits vaig haver d’anar en bicicleta dret. Per saber la mida, o sia, l’alçada del seient, heu de posar el peu al mig d’un pedal, i estirar totalment la cama (normalment hi posem la punta del peu al pedal). L’alçada del seient seria allà on queda el cul amb la cama estirada. (En Marc ha precisat aquesta explicació en un comentari).

Però els consells ja triguen:

El principal consell que us dono és que els vehicles motoritzats -majoritàriament de quatre rodes i encara entre aquests, majoritàriament els cotxes- NO TENEN VOCACIÓ HOMICIDA. Reconec que a vegades no ho sembla; però estic viu encara gràcies a aquest principi. Això vol dir que, un vehicle, si et veu, no t’intentarà aixafar passant per sobre teu. Més endavant veurem les implicacions.

Un altre consell. Els vehicles motoritzats -ho sia els cotxes- en ambient urbà, van a una velocitat mitjana de menys de 30 km/h; crec que a Barcelona és d’uns 17 Km/h, però pot ser que a mesura que es redueix la densitat urbana aquesta velocitat pugui augmentar una mica. Però, en qualsevol cas és una velocitat semblant a la de una bicicleta. Això significa que si un vehicle es posa darrera nostre, i no té espai per avançar-nos, no heu de patir! perquè no l’estarem fent anar massa a poc a poc. Quan pugui avançar-nos ja ho farà; però que no sigui aquesta la nostra preocupació.

La principal implicació d’aquest consell és un altre consell. Circula, per la teva seguretat, i excepte algun cas que ara comentaré, pel mig del teu carril.

Si estem circulant per un carrer amb un sol carril i aquest no és extremadament ample (em pregunto quin urbanista és capaç de fer aquests carrils tant amples), hem de circular pel mig del carril; sobretot per evitar que ens avancin posant en perill la nostra seguretat. Recorda que no els estem molestant; van tant ràpid darrera nostre com davant nostre. Recordo que això és per a trams urbans; per interurbà és significativament diferent i ja ho comentaré.

Si el carrer té dos carrils, un per cada sentit de circulació. Ves pel mig del teu carril. Si et poden avançar ho faran. Si no poden, que s’esperin; no és el nostre problema. Si el teu carril és prou ample com perquè t’imaginis un vehicle al costat teu dins el mateix carril, i sense tenir por, pots arrambar-te una mica, però fes-ho quan el vehicle que et vol passar hagi reduït la seva velocitat a la teva: a més ràpid, més sensació de perill, i més estret és el carrer. (diumenge 18, a TV3, al programa “a ritme de pedal” es deia que la distància de seguretat és , crec que per llei, de un metre i mig, a veure quin cotxe ho compleix! (comentari afegit el 23-03-07)

Si el carrer té dos o més carrils per al teu sentit de circulació, vés pel mig del teu carril i ves pel carril de la dreta -sempre que no hagis de girar a l’esquerra, com em passa a vegades en algun carrer de l’eixample-. Els vehicles ja es procuraran de canviar de carril si et volen passar. No pateixis. Una variant d’aquest darrer cas, és quan hi ha un carril bus a la dreta. Aleshores es produeix una situació un cert curiosa. Jo recomano no circular pel carril bus. Encara que a París, i suposo que a altres ciutats franceses, hi ha carrils bus-bicicleta; i no em van agradar, i menys quan a més de evitar que et passi un bus pel costat (la qual cosa no agrada massa), et comencen a passar, de tant en tant, taxis per ser aquest carril bus-bicicleta un carril més fluid que els altres. Si fas com jo i no circules pel carril bus, vas aleshores pel segon carril de la dreta, i si el carrer té tan sols 3 carrils, vas aleshores pel mig del carrer. Què hi farem!. Gaudeix de la seguretat, i no deixis el mig del teu carril (del mig).

Les excepcions a circular pel mig són quan el carril és molt ample; o quan el tram és dubtosament urbà (ho sia, té una semblança a interurbà) i hi ha voral. A més, si vas per carretera interurbana, la llei diu que has de circular per la dreta i si n’hi ha, pel voral. De fet, si no hi ha voral, has de saber que no és segur circular amb bicicleta. Intenta evitar-ho, a no ser que passin pocs vehicles per aquesta carretera. A mi em passa, en els meus recorreguts habituals, que a vegades desapareix el voral per uns pocs metres. Aleshores et recomano que et fiquis una mica endins del carril, tot mirant enrere per assegurar-te que el vehicle que et ve darrera veu la teva cara demanant que freni (en realitat estic pensant: “vols fer el favor de frenar, tros d’assassí!”). Fent això, en uns pocs casos, el tros d’ase passa envaint el carril de l’esquerra, i fent enretirar una mica el vehicle que venia de cara; en la resta, els vehicles frenen i s’esperen que s’acabi el tram sense voral.

Un altre consell. Intenta adaptar-te a la velocitat de la via; o sia, tria la via segons la velocitat a la que penses anar. Jo m’he ficat pel carrer València, per travessar ràpidament Barcelona. Però has d’anar ràpid. Si vols anar fent; sense presses; busca un carril bici a l’eixample, o bé, un carrer paral·lel a la via ràpida. Si no n’hi ha, no passa res; imposa la teva velocitat. Tens el teu dret a circular com tothom.

Ja saps fer servir els intermitents de la bicicleta? No es tracta de cap palanqueta que no havies trobat encara. Es tracta dels braços. Ja saps anar amb una sola mà? si la baixada és pronunciada i necessites les dues mans per frenar, no indiquis, o fes-ho amb un ràpid moviment. Idealment indica amb la mà esquerra. Estira-la cap a l’esquera, perpendicular a la bicicleta, per indicar que vols girar a l’esquerra. Doblega el colze posant el braç cap amunt, per indicar que vols girar a la dreta. A alemanya vaig veure que algú tenia una certa confusió amb això, així que vigileu amb indicacions germanes. Si us voleu aturar, es posa el braç senyalant cap avall.

I, ara que sabem indicar, és el moment d’aprendre el perillós món de les rotondes. Abans he dit que un deu per cent dels vehicles tenia una actitud homicida en avançar. Doncs, a les rotondes, gairebé tots els vehicles ho fan fatal. Un cop, fins i tot un autobús de l’ATM-martí i renom, va estar a punt d’aixafar-me en una rotonda; i a sobre, segons el conductor, jo tenia la culpa perquè no volia sortir per on l’autobús sortia. Hmff. Però no not està perdut; per les rotondes es pot circular més o menys segur; es tracta d’indicar que no sortim (amb l’intermitent ;·)), i assegurar-se -mirant enrere, ni que sigui de reüll- que farem frenar els vehicles que voldrien sortir.

A les rotondes s’ha de circular sempre per la dreta. Si és urbana, pots circular com abans, pel mig del carril de l’esquerra, si és interurbana, ves pel voral (encara que si hi ha rotonda, vol dir que és força urbà). El principal perill de la rotonda és creuar una sortida, perquè els vehicles et tallen, gairebé t’aixafen, o et mengen el cul. I ja veieu que el consell és: indicar ben clarament, amb el braç esquerra estès cap endins, que seguirem dins la rotonda; si feu això els vehicles aprenen a esperar-se i a no pensar que també sortíem, o que els deixarem passar. Vigileu també amb les entrades d’altres vehicles quan vosaltres hi sigueu. Assegureu-vos que us han vist (a vegades hi ha senyals que tapen la bici super bé), i no us feu els màrtirs, si veieu que el vehicle no para, insulteu-lo fins que us quedeu afònics però no intenteu posar-vos a sota. Tampoc us atureu per comprovar si us deixarà passar; perquè teniu prioritat. Freneu una mica si no ho teniu molt clar, i busqueu-li la cara (tots els vehicles en tenen almenys una (massa sovint només en tenen una)); així sabreu que us ha vist. I passeu amb orgull de tenir prioritat.

Vigileu amb els cotxes aparcats. Si passeu pel costat de vehicles aparcats, penseu que poden tenir persones humanes al seu interior i que aquestes poden ser imprevisibles. Podrien obrir la porta en qualsevol moment. Així que si passeu per una filera de vehicles aparcats, no us hi arrambeu (a no ser que aneu molt a poc a poc). La distància de seguretat, no tan sols és pels vehicles que ens avancen per l’esquerra, sinó també pels vehicles que avancem per la dreta.

Finalment, un consell de bona educació. Els vianants són els nostres aliats. No els fem enfadar. Tot el contrari, sorprenguem-los, aturem-nos als passos de vianants per deixar-los passar. Però, compte! atureu-vos al mig del carril per evitar que un vehicle passi i intenti atropellar al meu amic. I si us atureu, mireu enrere per comprovar que el vehicle ens veu que ens aturem. Penseu que no tenim llums de fre.

Si m’he deixat alguna cosa, demaneu-m’ho.

gràcies