Una de història i subjectiva

Estàndard

Sé que tinc pendent parlar del canvi climàtic, però tinc una necessitat estranya de publicar un altre fragment d’un llibre d’Eduardo Galeano. Va d’història, la seva trilogia genial d’història d’Amèrica Llatina. Jo he plorat d’emoció llegint alguns fragments, i m’he omplert de ràbia quan un cop i un altre els fets es van repetint. Aquests llibres els recomano a tothom que estigui una mica interessat en aquest continent i pico (illes i istme).

Si seguiu llegint tindreu un fragment, traduït per mi, del segon llibre.

 Memoria del fuego_II_Las caras y las máscaras.

1709

Illes de Juan Fernández 

Robinsón Crusoe

 El vigia anuncia focs llunyans. Per anar-los a buscar, els filibusters del Duke canvien el rumb i posen proa a les costes de Xile.

S’acosta la nau a les illes de Juan Fernández. Una canoa, un estel d’escuma, ve al seu encontre des de la filera de fogueres. Puja a coberta un embolic de cabells i brutícia, que tremola de fred i emet sorolls per la boca.

Dies després, el capità Rogers es va assabentant. El naufrag es diu Alexander Selkirk i és un col·lega escocès, savi en veles, vents i saquejos.  Va arribar a les costes de Valparaiso amb l’expedició del pirata William Dampier. Gràcies a la Bíblia, el ganivet i el fusell, Selkirk ha sobreviscut més de quatre anys en una d’aquestes illes sense ningú. Amb tripes de cabrit va saber armar arts de pesca; cuinava amb la sal cristal·litzada a les roques i s’il·luminava amb oli de llops marins. Va construir una cabanya a l’alçada i al costat un corral de cabres. En el tronc d’un arbre senyalava el pas del temps. La tempesta li va portar restes d’un naufragi i també un indi mig ofegat. A l’indi el va anomenar Viernes, per ser divendres aquell dia. D’ell va aprendre els secrets de les plantes. Quan va arribar el gran vaixell, Viernes va preferir quedar-se. Selkirk li va jurar que tornaria, i Viernes se’l va creure.

Al cap de 10 anys, Daniel Defoe publica a Londres les aventures d’un nàufrag. A la seva novela, Selkirk és Robinson Cruose, nascut a York. L’expedició del pirata britànic Dampier, que havia desvalisat les costes de Perú i de Xile, es converteix en una respectable empresa de comerç. La illeta deserta i sense història salta de l’oceà Pacífic a les boques de l’Orinoco i el nàufrag de la novel·la viu a l’illa vint-i-vuit anys. Robinsón també salva la vida d’un salvatge caníbal: master, “amo”, és la primera paraula que li ensenya en llengua anglesa. Selkirk marcava a punta de ganivet les orelles de cada cabra que atrapava. Robinson projecta el fraccionament de la illa, el seu regne, per vendre-la per lots; cotitza cada objecte que recull del vaixell naufragat, porta la comptabilitat de tot el que produeix a la illa i fa el balanç de cada situació, el “deu” de les desgràcies, l'”haber” de les bones sorts. Robinson atravessa, com Selkirk, les dures proves de la soledat, la basarda i la bogeria; però a l’hora del rescat Alexander Selkirk és un tremolós esperpent que no sap parlar i s’espanta de tot. Robinson Crusoe, en canvi, invicte domador de la natura, torna a Anglaterra, amb el seu fidel Viernes, fent comptes i projectant aventures.

fonts:

Defoe, Daniel, Aventuras de Robinson Crusoe, México, Porrúa, 1975.

Green, Martin, Dreams of adventure, deeds of Empire, Nueva York, Basic Books, 1979.

Plath, Oreste, Geografía del mito y la leyenda chilenos, Santiago de Chile, Nascimento, 1973.

Altres fonts:

Selkirk a la wikipedia (castellà i anglés)

_____________________________________________________________

Un breu comentari al fragment:

No em queixo del Defoe que hagi canviat la història. És una novel·la, pot fer el que vulgui. La queixa va a la història, que sembla que s’ha deixat canviar per una novel·la.

Per altra banda, el realisme de Selkirk em mostra la importància de la societat en la construcció de la persona. Tal qual una formiga fora del seu niu, som tant socials com elles. Cal doncs defensar la societat tant com la nostra família; i evitar la tendència a l’atomització -tendència per imitació a la societat del país del G Bush-.

8 responses »

  1. Ya no recordaba la idea del Robinson, mucho menos a Selkirk. Y este último es un derrotado, Robinson es un vencedor: “Robinsón atravesará, como Selkirk, las duras pruebas de la soledad, el pavor y la locura; pero a la hora del rescate Alexander Selkirk es un tembleque esperpento que no sabe hablar y se asusta de todo. Robinsón Crusoe, en cambio, invicto domador de la naturaleza, regresará a Inglaterra, con su fiel Viernes, haciendo cuentas y proyectando aventuras.”
    al menos bajo la visión de Defoe.
    Hay otras visiones, entre ellas la de Julio Cortázar: busca el libro “Adios Robinson” y tendrás otro punto de vista de este mismo tema tan bien narrado por Galeano.
    Edgar QR.
    PD.: Buena traducción al catalán.

  2. Jo traduïa amb el text davant. I tu? has transcrit amb el llibre davant?
    M’apunto el llibre, ja t’explicaré què en trec.
    M’ha quedat la conclusió una mica forçada. Això passa per no dedicar-hi més temps al Bloc.

  3. Per cert, saps que si busques Robinson crusoe Galeano la teva entrada al bloc és la primera de les escrites en català? (en anglès es podria dir així: Your online resource is one of the best places to get genuine information related to this particular topic).

  4. Aquesta nit he tingut un atac de comentaris amb publicitat molt gran. Tots els missatges diuen el mateix: “Un de les accions principals és actualitzar els altres amb les reflexions que fas; el que més m’agrada del que escrius són els detalls i algunes de les informacions que són realment manejables i útils,així que et dono les gràcies per aquesta tasca tan gran i notable” (One of the main thing is to update the others with the current situations and with the circumstances,the main thing i like about your post is the details and some of the information which is really handy and useful for me and also for the people too,so i will say thanks for sharing such a great and remarkable post).
    Aprofito per actualitzar una mica l’entrada: la xarxa de iniciatives de transició planteja una mica generar les comunitats en autosuficients -que no pas autàrtiques, ja que el comerç exterior no està pas prohibit sinó que s’intenta que no sigui necessari-. Són un complement molt valuós a la moguda del decreixemen

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s