Debat canvi climàtic

Estàndard

 

Per fi, després d’unes vacancetes i de deixar molt abandonat el meu estimat bloc, penjo el debat que fa temps que anunciava.

Es tracta de dialogar sobre la importància del canvi climàtic entre un convençut ecologista i una persona crítica a aquesta teoria. Confio que aquest debat pot ajudar a posicionar-se a alguns lectors que fins ara estan tenint una postura a la defensiva. M’ha ajudat a la publicació del debat un article d’Enric Llebot publicat recentment a un diari.

 

www.faq-mac.com/bitacoras/todas/wp-content/calentamientoGlobal.jpg
 

El debat es va realitzar durant el mes de juliol, i el paisatge del debat va ser el bloc de l’Andreu Mas, el qual va actuar de convidat de pedra -perquè? no ho sé pas-.

L’altre tertulià se’l coneix amb el nick de Manel; i tot va començar amb la valoració de la reducció de la velocitat màxima a l’àrea metropolitana fins als 80-90 Km/h. Tot i així de seguida vam deixar estar aquest debat per centrar-nos en el canvi climàtic. Aprofito per posar un enllaç sobre la reducció de la velocitat d’ecologistas en acción de l’any 2004.

Mikell vaig dir:

Jo estic totalment d’acord de baixar la velocitat màxima a l’àrea metropolitana. De fet, des que es va anunciar el globus sonda he estat fent de conillet d’índies autolimitant-me la velocitat. No he trigat substancialment massa, he constatat que els altres anaven molt més ràpid; i t’asseguro que a 80 es consumeix molt menys que a 120. Estic d’acord amb tu que cal mesures de control. Però avui tenim el tema radars, i hi ha pocs “valents” que no se’ls creuen.
Però no estic d’acord amb tu que l’alternativa a l’us del vehicle privat motoritzat és rascar-se la butxaca. Surt més barat anar amb transport públic que amb la màquina (cotxe en italià, i jo li afegeixo l’adjectiu “infernal”). Sense tenir en compte el que et costa la joguina, una màquina sense fer servir, consumeix com a mínim 3 € al dia; jo amb això vaig i torno i em sobra un euro; i a això li has d’afegir el cost del carburant. I si econòmicament no et convenço, pensa en el canvi climàtic i l’esforç que hem de fer tots per evitar-lo; i si una Catalunya sahariana i el nivell del mar no et motiva, pensa en la responsabilitat de fer servir un combustible FÒSSIL que pertany, també als nostres fills, nets,…Som uns lladres dels nostres descendents.
I, finalment, un comentari al nostre genial Transport públic. Estic d’acord amb tu que no és una meravella. Però no per això n’hem de fugir. Hem de convertir-los en el model que ens mereixem. Com? votant, reivindicant (has sentit a parlar de l’associacionisme?), i apostant (fent-lo servir).
Ens queda poc temps per deixar el sistema bé, abans que la crisi del dolar i la pujada del preu del petroli (peak oil i més), ens ho faci impossible de millorar.

Al meu comentari va respondre primer en Xeic: Va constatar que la meva postura no és normal i que és un xic massa “teòrica” -suposo que volia dir difícil de materialitzar-. Va criticar al govern que no apostava prou pel transport públic per convèncer als incondicionals del cotxe com ell; va argumentar que les despeses de transport no eren tan sols econòmiques sinó que influïa molt el factor temps (per estar amb la família o pel que sigui); va recordar un informe del RACC que plantejava com a argument l’Andreu Mas i que al final del debat recordarem -mentrestant faig propaganda d’un programa que va emetre el 33 (crec que dimarts 30 d’octubre) i on es recordava que aquest informe, curiosament, contradiu a d’altres informes que avalen la reducció de la velocitat (coses de la ciència!)-; i finalment feia un advertiment respecte als vehicles elèctrics, respecte a que no poden ser una alternativa al desastrós sistema actual de mobilitat.

I ara toca presentar al Manel que va entrar al debat enfadat per les meves propostes massa radicals. En Manel insistia amb aquest informe polèmic del RACC al qual s’arrapava amb molta fe; fins al punt de concloure que reduir la velocitat a l’àrea metropolitana podria causar molts morts per l’augment de contaminació que el canvi provocaria -realment els del RACC havien aconseguit capgirar la situació, i a més havien convençut-. Per altra banda va posar en qüestió el canvi climàtic i ja tenim el debat encetat -a partir d’ara el debat serà tan sols entre nosaltres 2-.

Mikell vaig contestar:

Totalment d’acord amb en Xeic pel que fa als vehicles elèctrics i la font de l’energia. I hem d’afegir el tema del biodièsel, si es tracta de reciclar l’oli de fregir, endavant, però si hem de treure el menjar dels “mexicans”, uix, quin mal em fa el cor.
I, pel que fa a la tria, estem en un lloc on la llibertat s’ha posat a l’altar del “creixement” pel sacrifici de la igualtat; sembla que no em puc queixar pel que trieu; i prou feina tinc jo per fer una tria a consciència. Qui estigui lliure de “contaminar”, ens podrà convèncer (“?”). Però animo a fer un esforç, per petit que sigui; si no pot ser la màquina infernal, que sigui l’aire condicionat, o les vacances -canvio 5000 km en avió per 10000 km en dièsel-, o el que sigui, que som lliures de triar.
I al Manel, que sembla enfadat, intentaré defensar-me sense enfadar-lo més. Tinc molts motius per considerar el cotxe una màquina infernal. Un d’ells és que per moure 75 kg ens fa moure 1075 kg; hum… fora de seny; qui va ser el geni?
I pel que fa al canvi climàtic, reconec que ara està de moda parlar-ne, i això em fa més fàcil de posar-lo a la boca. Jo fa molts anys que estic amb el moviment ecologista per reduir l’efecte de la humanitat sobre la biodiversitat de la terra -i els humans també som biodiversitat-. I els humans més amenaçats per aquesta amenaça són els que menys CO2 emeten a l’atmosfera. Saber això i no combatre contra el canvi climàtic perquè formes part dels humans més protegits als efectes del canvi et posiciona entre els egoistes i cruels (i que no s’enfadi ningú, si us plau).
I els efectes del canvi climàtic són encara poc previsibles; hi ha tendències, però a mitjà termini costa ser rigorós. Però esperar a fer res a que tinguem el problema davant és molt, molt irresponsable.
També reconec que és poc habitual el fet d’adjectivar de lladre, a la societat que consumeix el petroli fòssil. “Aquest petroli és meu perquè jo el vaig veure primer”. Potser per això pot desconcertar; però aquest argument es feia servir abans que el canvi climàtic comencés a tenir tantes evidències, i no penso pas que hagi deixat de tenir validesa: més aviat guanya força quan apareixen els que demanen més proves per començar a “destronar-se” (en aquest cas la trona és la del consum insostenible d’energia). I és que d’això es tracta, de conservar la seva posició costi el que costi. I si el NO2 mata a la gent, no els importa als del RACC, ells volen continuar fent negoci amb la màquina infernal. Quan la postura que jo esperaria (utòpica i teòrica, ho reconec Xeic) és que pleguessin i es dediquessin a fer plaques solars (o a assegurar-les) (un economista-ecologista recomanava aquesta sortida per a una reconversió poc traumàtica i realista); també estaria bé que tot i dedicar-se al ram, es llencessin pedres a la seva teulada fins resoldre el problema, però potser és més difícil que la primera proposta.
Manel, fes-me cas, deixa’l, ens està matant, passat al TP i a la bici. Entre tots podem. I és més important fer-ho ara, que el petroli encara està barat (i ara sí que somio,…malsons).
I acabo amb un comentari d’humor i demagògia. El RACC és doblement lleig als meus ulls, perquè soc republicà i no entenc com no es treuen aquesta R del seu nom.

En Manel va replicar que no es poden donar solucions per a tot arreu, perquè a pagès no es pot seguir el mateix model que a la ciutat; també avisava -malauradament amb molt mala educació- que determinades circumstàncies provocaven treballar molt lluny de la residència habitual. Finalment em donava la raó respecte a la llibertat individual, i que cadascú ha de ser responsable del propi canvi; encara que l’incomodava postures com la meva que convidessin a tothom a reduir l’impacte ambiental de les nostres vides.

Mikell vaig respondre:

Manel! no t’irritis! justament el que no volia! i és clar que a cada lloc s’han de triar les possibilitats més adequades. El debat anava de l’àrea metropolitana, o m’equivoco? M’alegro que no critiquis el que he dit sinó a mi, senyal que tinc raó. Vinga, que tinguem sort amb la lluita contra el canvi climàtic!

Però sembla que el debat no es va tancar i en Manel es va centrar en el canvi climàtic: Va comparar el canvi climàtic amb la llei de la gravetat, les marees o l’estupidesa humana com a fenòmens inevitables -suposo que malgrat el que opinava Einstein, lluitar contra l’estupidesa humana és possible i pot perfectament passar per combatre el canvi climàtic-; però és que ell es referia no pas al canvi climàtic com actualment s’entén sinó al fet que durant tota la història de la terra s’ha anat produint un canvi en el clima -això no ho nega ningú però resulta erroni confondre aquests dos fenòmens perquè el provocat per la humanitat és molt més ràpid i per tant molt més catastròfic-.

Mikell vaig replicar:

No és el mateix “el canvi climàtic” com a fenomen “en boca de tothom” que l’evolució del clima durant la vida de la terra. És una qüestió d’escala; temps geològic o temps a escala humana. Justament els que critiquen el fenomen fan servir aquesta demagògia per no canviar (perquè no canviï res, que on estan els sembla bé). Vigila que sembla que sembla que t’han convençut perquè fas servir els seus arguments.
Continuo responent-te amb genèric, no vull pas que et sentis implicat, tan sols reflexiona (això servirà per als que ens segueixen el debat): Com ja he dit, en el cas que no es pugui abandonar la màquina, es pot ser igualment sensible en aquest tema amb altres accions en altres àmbits (al cap i a la fi les emissions de CO2 pel transport produeixen una quarta part de l’efecte “canvi climàtic”; el consum (electricitat i bens materials) produeixen ben bé la meitat de l’efecte. Hi ha molt per triar. Jo em pregunto, com minimitzarem el nostre impacte, si ens autoenganyem per justificar les nostres “necessitats”; una postura com la del Xeic, de “ja ho voldria”, és un bon començament: no ens quedem aturats!

En Manel va respondre que continuava sense entendre la diferència entre els dos tipus de canvis climàtics. Potser és que no era conscient del que representa un temps geològic i una escala humana. També és possible que hom pugui confondre la variabilitat del temps amb el canvi climàtic. Altre cop seria una qüestió d’escala però al reves. Per altra banda defensava el dret de deixar-se convèncer per els arguments que més li agradessin -jo tan sols l’advertia de la tendenciositat de determinats arguments-. Després va titllar de demagog considerar de “societat lladre” a la que consumeix un recurs fòssil fins a esgotar-lo -és discutible però insisteixo que estem robant aquest recurs a societats futures, i tot sense aprofitar-ho per a construir un model sostenible: per exemple fent servir part d’aquesta energia fòssil per construir sistemes de generació d’energia a partir de fonts renovables; certament ja es fa una mica, però jo em pregunto si serà suficient-. Per argumentar aquesta denúncia de demagògia va comparar els combustibles fòssils amb l’aigua i la llum del sol. Pel que fa a canviar conductes va fer servir una comparació que crec que és de mala educació i en general políticament poc correcte -no entenc com no ha pogut trobar exemples més educats de processos de conscienciació ciutadana; suposo que el que ha fet servir era un cas clarament criticable-. En aquest moment, en Manel va començar a parlar bé d’ecologisme i dels fruits que dóna a la societat -llàstima que no hagi posat cap exemple de fruits perquè serviria fàcilment per contradir el mal exemple que no m’he dignat a repetir-. Però en Manel insisteix i distingeix els ecologistes entre els que toquen alegrement el tema del canvi climàtic i els ben informats -¿!?-. I considera que val la pena perdre el temps replicant-nos per evitar que continuem escampant aquestes demagògies, tot titllant-les de pensament únic. Va criticar el discurs contra el canvi climàtic d’ecologisme d’aparador i va denunciar que si algú ho critica és atacat i censurat.

Mikell vaig dir:

Per fi Manel llegeixo de tu més simpatia; més simpatia vers l’ecologisme, que fins ara semblava que t’importava ben poc el que li passava al planeta.

Crec que queda prou clar la demagògia de barrejar “canvi climàtic” i clima geològic, no insistiré.

No estic d’acord amb aquesta agressivitat que ens atribueixes -seguint amb la teva mala educació; qui salta a la jugular?-. Que vulgui convèncer a molta gent no crec que sigui motiu suficient per acusar-me de feixista; però ja estic acostumat que als comunistes se’ns acusi d’estalinistes genocides.

I insisteixo que hem de ser més responsables amb els recursos fòssils del planeta. I, l’aigua pot ser un recurs fòssil quan la renovació dels aqüífers sobre-explotats, és molt lenta. D’aquí a dos generacions potser ja no podran fer servir el petroli; què pensaran els meus nets de la nostra conducta? Més encara si no hem aprofitat aquests anys de “glòria” per construir-los un futur sostenible. Vivim de prestats i no estem a la talla. I, insisteixo que deixar-los sense petroli és un argument més. Canviar el clima en poc temps per l’excés d’acumulació de gasos d’efecte hivernacle porta a la desertització de moltes terres cultivables (potser també a Catalunya), porta a l’extinció de moltíssimes espècies (hecatombe, un nom que fa por ell solet). Incert? Tant de bo. Però jo en tinc prou amb el primer argument per començar a ser radical; i vosaltres?

 

En Manel va dir que perdria la confiança en la societat si aquesta opinió que defensava es generalitzava -¿perquè?-. També va dir que s’havia informat una mica sobre el fenomen del canvi climàtic. Va acceptar que hi havia treballs científics que advertien sobre el canvi climàtic, tot i que hi havia alguns altres treballs que podien tenir una postura contrària. Així concloïa que el futur encara era incert; que la ciència no és exacte, i que pot ser que “el que avui es té la certesa que és d’una manera, demà pot sortir un estudi que aporti dades que no s’havien tingut en compte i “demostri” que les coses no són com pensàvem”. Dels arguments en contra del fenomen del canvi climàtic va dir que l’acumulació de gasos d’efecte hivernacle “està frenant un procés de glaciació”; “que hi ha gent que critica la manera en què es prenen les dades per determinar com s’estableix la temperatura global de la Terra”; “que el 95% de l’Antàrtida s’està refredant any, rere any, malgrat que les temperatures puguin augmentar en la península antàrtica (menys del 5% del territori antàrtic)”, i “que algunes glaceres, com les de Nova Zelanda tb augmenten, malgrat que disminueixin en altres llocs”. Va criticar que no hagués donat arguments tan sòlids com aquests -fins ara no havíem arribat a aquest nivell del debat!-; i va constatar que a la comunitat científica es poden trobar arguments per a tots els gustos -en aquest cas potser si que és demagògic perquè la majoria de la comunitat científica, amb tots els treballs sobre la taula, també els contradictoris, treballa amb el paradigma del fenomen del canvi climàtic-. I així, ignorant el gairebé consens científic, deia que els polítics passaven de les opinions dels científics per a fer un “gran i sucós negoci”. Tot seguit critica a l’Al Gore respecte als metres que diu que augmentarà el nivell del mar, i cita com a dades més fiables al IPCC (Intergovernmental Panel on Climate Change) -reconeixent el que diu el IPCC en Manel fa un pas endavant respecte a donar importància al fenomen del canvi climàtic; segurament això el fa sospitós de fer-se el suec en els seus primers arguments, perquè ho ha fet?-. Com que jo m’havia defensat de les seves acusacions de feixista amb l’exemple del comunisme i l’estalinisme, en Manel va criticar el pensament únic tot associant-lo al comunisme i va insistir en propugnar el pensament crític. Finalment advertia dels interessos econòmics del combat contra el canvi climàtic, ” guanya diners amb això i per a què ho fa?”; o afirmant que la societat no serà més justa si ens apuntem cegament a aquestes tesis, perquè el que farà serà nous rics i els treballadors estarem més fotuts -qui ho havia de dir que en Manel, tot i que havia començat el debat advertint-me que veia fantasmes on no hi havia, acabés citant conspiracions poc concretes; aneu en compte ecologistes que potser té raó i hi ha alguna ma negra que es vol aprofitar; de fet, ja ho anem advertint, des de Rio-92 que les empreses fan servir la bandera de la sostenibilitat per guanyar clients-.

Mikell replica:

comunisme [1868; de comú] m 1 Organització social en què els béns són tinguts en comú.

I, jo afegeixo, sobretot, els bens de producció. Encara que tens raó; no m’he format prou en aquest tema polític, així que la meva vinculació és més sentimental i intuïtiva que no pas racional. També penso que la decisió de viure en comunitat de bens ha de ser lliure; això espero que et tregui els teus dubtes sobre el meu feixisme. Però que et serveixi per entendre perquè considero que s’estigui robant un bé, que és comú, quan sobretot el seu ús és de malbaratament.

Insisteixo que no importen les persones que defensen les idees, importen les idees. Jo podria ser un jubilat, o un expert en canvi climàtic que moderi el web http://www.crisisenergetica.org (suposo que la coneixes); tan se val, si la informació és bona. No matis el missatger.

I ja posats a donar informació, recordo que m’hagin informat sobre el creixement d’algunes glaceres per l’augment de precipitació, i també que, qui feia servir aquesta informació per rebutjar “l’escalfament global” estava sent tendenciós.

Però ja ho deia jo que estàvem en la mateixa línia: jo també tinc claríssim que la ciència està en evolució; i que el que semblava bé ahir, és catastròfic avui; però, és un altre debat, no? També comparteixo la llibertat d’expressió (que potser és incompatible amb el comunisme, o el “canvi climàtic”?).

Finalment em queixo que pel fet que el canvi climàtic ara estigui en boca dels mitjans de comunicació, els que fa molts anys que ho estàvem demanant, ara, passem a ser còmplices del sistema. Continuo sent crític amb les petrolieres (a Nigèria tenen les mans tacades de sang, i la Repsol -que per cert sempre patrocina el temps, curiós…- no para de fer maleses a l’Amèrica Llatina, http://repsolmata.info/) que subvencionen molts dels estudis que tu defenses; com el Racc, que cita estudis fets per la seva germana germana (et fa més gràcia amb redundàncies?, i això és defensar la ciència crítica!).

En Manel es va queixar que jo aplicava la llei de l’embut: ample per a mi, estret per a ell -costa veure la biga del propi ull!-. No li sembla que puguin ser tendenciosos els estudis del RACC i empreses afins. També considera que en un debat és millor ser maleducat que no pas defensar una postura contraria a la seva -això li dic jo no ser dogmàtic-. Afirma que les seves idees podrien ser més valorades si hagués fet més la pilota als moviments socials o ecologistes -jo crec que més que valorar-se més, el que hauria passat és que entrarien en massa contradiccions-. En Manel es defensava d’una desacreditació que crec que no he fet -tot el contrari, curiosa defensa!-, i afirmava que no era permeable als seus arguments -suposo que no era conscient que ja coneixia els seus arguments i que ja no hi participava; i ja suposo que ell no volia ser permeable als meus arguments-. Seguidament en Manel es considera “no integrat” en un sistema insostenible -l’adjectiu és meu- i cita un llibre, “Cultura de Masses i Postmodernitat” de Tresserras i Marín, que haurem de llegir. Insistia en la simplicitat de les meves respostes i tancava el debat amb un punt i final.

Tot i el seu punt i final, en Mikell contesta:

Disculpa per la interpretació que en fas de les meves paraules; jo distingia al missatger, jo o tu, que transmetem unes idees, i això serà llibertat d’expressió; de l’àmbit científic -on s’espera una objectivitat que es pot posar en dubte quan hi ha interessos econòmics per part dels que fan l’estudi-; i no vol dir que els resultats no siguin pas incorrectes, però hi ha un elevat risc que es presentin de forma tendenciosa i que el resultat sigui que enganyin als que ho llegeixen de manera relaxada. N’hi ha prou amb un altre estudi científic que contradigui al primer per a què les conclusions es posin en entredit -és a dir que no es puguin celebrar com a tals-.

Final del debat.

Em sentiré elogiat si algú hi posa alguna continuació tot i que demano que sigui respectuosa a les persones. Entenc que els debats científics poden trobar una taula de discussió molt més adient que no pas el meu bloc, però pot ser interessant una mena de conclusió a mode de divulgació.

3 responses »

  1. Potser no aporta res, però de fet estic a la feina i no puc veure la imatge que has penjat a l’inici de l’article.
    D’altre banda, em llegiré l’article amb més calma, ja que el tema és interessant.
    Fermí

  2. Realment no aporta res. Però ho he canviat per un enllaç intern.
    Ho sento perquè m’ha sortit molt llarg. Creus que hauria de fer un resum? Em sap greu fer-te perdre temps llegint aquest “rotlle”. Si arribes al final, t’animo a que posis comentaris. Segur que ajuden al debat.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s