Decisions polítiques, per favor!

Estàndard

Així acaba un text del Ramon Folch que reflexiona sobre la pujada del preu del petroli. Demanant per fi, que els polítics facin alguna cosa respecte a la crisi del petroli. I és que la democràcia que tenim, amb la lògica de les eleccions cada 4 anys, està deixant de banda moltes qüestions que potser són prioritàries.

Acudit gràfic relacionat amb la democràcia extret de la web enfoca.es

Recomano llegir l’article d’aquest savi.

Em passa pel cap una pregunta. Perquè no s’ha fet una proposta de llei per a demanar que els nostres polítics gestionin millor la crisi energètica? estic pensant en una iniciativa legislativa popular com la que actualment estic col·laborant per a demanar una Catalunya lliure de transgènics -que es basa en declarar el principat lliure d’agricultura transgènica i en obligar a etiquetar els aliments amb o sense us d’aquesta tecnologia, incloent la carn, llet i ous d’animals alimentats amb pinsos transgènics-.

Si els polítics no fan alguna cosa, perquè no els ho hem demanat?

M’intento imaginar, fa 10 anys, escrivint una carta al conseller de torn -energia i infraestructures-, demanant que tingui en compte la crisi energètica que vindrà, en uns pocs anys -10 o 15-, i que faci alguna cosa. I, com si ho hagués fet, me’n ric de la seva resposta: que ja ho tenen en compte, que ja s’està treballant, que les dades que dic són un xic alarmistes, que les previsions són per a 20 anys més de plaç, que gràcies per ser tant bon ciutadà,…

Aleshores indignat, replicaria, i em posaria en contacte amb una associació que treballés el tema, com ara la federació d’associacions de veïns de Barcelona, i un parell de plataformes ecologistes; ambdós em donarien la raó, matisant més o menys la data límit també incerta per a mi oh pobre inexpert, i m’explicarien que prou feina tenen per aturar projectes que avancen en sentit oposat -centrals tèrmiques de gas natural, projectes urbanitzadors elitistes, ampliació del port,…-. Pot ser que em convidessin a treballar una mica més la proposta, a concretar-la, o a proposar un grup de treball -convidant als seus contactes- per a preparar la proposta; però no crec que veiéssim les possibilitats de dur-ho a terme o que ens fessin cas.

Un petit exercici d’història-ficció, que en un àmbit contemporani, serveix de denúncia del sistema establert.

Però ara, el sistema comença a tremolar, i és temps de revoltes. Qui s’apunta al carro dels que construirem l’altre món possible? els que no us apunteu, ja ens donareu les gràcies, quan acabi de caure el sistema, i ens vingueu a demanar salvavides. Quants més siguem més vides podrem salvar -i sona greu però és que ho és-.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s