Iran i nuclears

Estàndard

La Universitat Internacional de la Pau de Sant Cugat del Vallès (XXII edició) s’ha dedicat enguany als conflictes pel control de l’energia. Diumenge 20, Joan Martínez va parlar de Combustibles fòssils i canvi climàtic, i després es va fer una taula rodona al voltant de l’energia nuclear -Marcel Coderch, del Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible de la Generalitat de Catalunya; Anna Rosa Martínez de Greenpis, i Eugeni Vives, cap de comunicació d’Ascó-Vandellós. Posteriorment, per la tarda es va parlar de proliferació nuclear -Francisco Castejón- i del cas d’Iran -Ian Davis de BASIC-.

Extret de malababa.org de la seva tira de contrapublicitat.

Va ser un dia, al meu parer, ben aprofitat. Es va explicar que per cumplir Kyoto s’estan desenvolupant projectes de fixació de carboni; però que alguns d’ells podien ser una mala solució perquè podien emetre més carboni del que fixaven. Concretament es va explicar la proposta de reforestació amb convenis amb comunitats que es comprometen a no tallar els arbres durant molts anys (30-40), i a restaurar en cas d’una perturbació (com ara un incendi). Però que en el procés de plantació es podia perdre el carboni del sol i això suposava un balanç negatiu de bon principi.

El debat va ser força complert; poques vegades hi ha taules amb amdos visions representades a la taula. Va haver-hi algun punt de tensió, sempre però coherent en el context d’una universitat de la pau. La conclusió que en trec, que segurament podrien signar tots els ponents és: l’energia nuclear és molt cara de desenvolupar -les centrals són molt cares de construir, i més en un context de preus de petroli i de tases d’interés elevats-; l’energia nuclear és la pitjor energia alternativa als combustibles fòssils però actualment és la que té més potència instalada, i un cop instalada és més competitiva econòmicament que les energies renovables que encara s’han d’instalar -ves quina obvietat! però l’amortització de les centrals ha estat a base d’insuflar fons públics, com diu el vell principi anticapitalista: “aquest sistema es basa en privatitzar beneficis i socialitzar les pèrdues”-, i, finalment i com a conclusió lògica i també tràgica, l’estratègia dels partits majoritàris a espanya i segurament arreu on hi hagi centrals és d’allargar la vida de les centrals tant com puguin -amb el perill d’augmentar els riscos que alguna d’aquestes cafeteres de la mort faci un mal pet-. Per tant, ara més que mai, nuclears no gràcies, i sobretot, res d’allargar la vida prevista de les centrals.
L’alternativa passa, sobretot pels Negawats, que consisteix en consumir menys energia. I quí? els del decreixement expliquen que la majoria de l’energia es gasta en el transport i en la generació d’energia -pèrdues al transport, construcció de centrals,…-, i que a casa consumim al voltant d’un 10% de l’energia total. No vull menystenir el valor del nostre esforç individual però és interessant saber què val més la pena d’estalviar -i el cotxe és un bon exemple-. I l’alternativa també pot passar, però sempre passant per la reducció abans, per construir més centrals de producció elèctrica, i els de la multinacional ecologista tenen una proposta per a cobrir en 20 anys el 100% de les necessitats energètiques elèctriques de Catalunya .

Finalment, ja que aquest text m’està sortint molt llarg, a la tarda el Paco, que diu que és d’Ecologistas en Acción, ens va explicar els tipus de bombes nuclears que hi havia, com estaven fetes i on es feien. Vaig tenir la sensació que el que ens estava explicant era informació molt perillosa perquè si anés a parar a determinades mans podia ajudar-los a fer mal -però segurament aquests dolents de la película ja ho saben tot això!-; al menys aquella tarda no ens va caure cap colateral. Em vaig alarmar; tot i els anys que portem amb el mur de Berlin a terra, encara hi ha milers de míssils palplantats esperant que algú premi un botó; si durant el clímax de la guerra freda hi havia la capacitat de destrucció total de la terra de més de 25 vegades, encara estem per sobre de 10 -avui una colega de la feina em deia que amb una en tenia prou per a alarmar-se, jo amb molt menys que una milmillonèssima-.

De l’Iran vull destacar una proposta que és ajudar al desenvolupament d’energies alternatives i així evitar per motius ecologistes i no pas només geoestratègics, una altra central nuclear.

 

Agraeixo la imatge a malababa.

 

2 responses »

  1. Jo també m’ho proposo, d’actualitzar més el meu bloc. Però també penso que si escrivís més sovint, potser no resultarien tant interessants (;P). Suposo que he d’abandonar una mica el meu fals perfeccionisme.
    També proposo als meus lectors que m’escriguin més sovint, que fa massa temps que no rebia comentaris.
    I aprofito per a un acudit: “cada cop que em dutxo embusso la banyera, per això em dutxo un cop l’any”.

  2. Ara resulta que el segon cognom només és important quan el primer és massa comú. Em queixo. A més què importa qui és qui diu quelcom? El que importa és el que es diu, i si s’hi està d’acord. Si no et satisfà la resposta pots buscar tu mateixa a la programació de la universitat de la pau

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s