Menys cotxes per superar la crisi

Estàndard

No m’agrada massa posar aspectes d’actualitat agressiva al meu bloc. Però estic segur que no caducarà així com així. Des de l’Entesa pel decreixement s’ha publicat un comunicat exposant el rebuig que els nostres governants ajudin a la indústria de l’automòbil per fer front a la crisi.

Si se’ls ha d’ajudar a alguna cosa podria ser a reconvertir-se. Recordo una pintada a una paret de Molins que deia: si la pau perjudica els teus negocis, canvia els teus negocis. I fa uns quants anys en una conferència ecologista vaig sentir una proposta per compaginar llocs de treball i propostes més verdes com ara menys cotxes. La proposta consistia en reconvertir tota la indústria auxiliar cap a un sector que hauria d’estar en augment: l’energia solar tèrmica. Ara segurament comença a ser tard per a comptar amb aquesta opció, perquè no hi ha tants diners per a pagar aquestes inversions, però ho explico com la opció que acceptaria d’ajudes públiques cap a aquest sector de màquines de treure fums i matar persones.

Indecent exposició a les emissions dels cotxes. extreta sense permís de la web http://www.worldnakedbikeride.org/

Si seguiu l’enllaç podeu llegir el comunicat.

L’Entesa pel Decreixement denuncia que el fons de suport a l’automoció recent aprovat pel Govern de l'”Entesa de Progrés” agreujarà la crisi i l’atur enlloc de resoldre´ls.

L’Entesa pel Decreixement entén que els 466 milions d’euros que el Govern de
l'”Entesa de Progrés” ha assignat al sector de l’automòbil, així com els que ha estat assignant a altres sectors com la construcció, no serviran per evitar l’increment de l’atur i encara agreujaran la crisi. Com a molt podran allargar l’agonia durant la present legislatura, però es tracta d’una política suïcida a un termini més llarg.

L’Agència Internacional de l’Energia (IEA) estima que el preu del petroli s’haurà quintuplicat el 2013. L’actual abaratiment és un resultat conjuntural de la crisi però, al marge de fluctuacions momentànies, l’esgotament progressiu d’aquest recurs ha fet acabar per sempre l’era del petroli barat, segons la pròpia IEA. De fet l’IEA podria quedar-se curta perquè dóna per bones les reserves declarades pels països de l’OPEP, que molts analistes consideren inflades. A més l’abandonament dels combustibles fòssils és una necessitat urgent per frenar el canvi climàtic.

Amb aquest panorama és molt dubtosa la continuïtat futura dels llocs de treball que ara s’estan subvencionant en el sector de l’automoció. El mateix és cert per als intents de reinflar la bombolla de la construcció, que tant ha contribuït a la crisi actual i que durant anys ha dificultat l’accés a l’habitatge i la conservació del territori.

Tant o més preocupant és que els fons públics que ara estan gastant els governs els trobarem a faltar quan arribem a la fase realment greu de la crisi. Correm el risc de patir no només atur massiu sinó també fam si no es reorienten ràpidament aquests fons per fer front al daltabaix energètic i climàtic que s’aproxima. Això significa dur a terme transformacions profundes en tots els sectors de l’economia per reduir dràsticament el consum d’energia, i fins i tot contraccions ordenades de diferents sectors, començant per abandonar el model de mobilitat basat en l’automòbil. Significa també una reconversió del sector energètic en favor de les energies renovables, emmarcada en una planificació responsable del territori. I, alhora, significa molts nous llocs de treball en potència.

És clar que d’entrada és més barat congelar els llocs de treball actuals que adaptar-los a les noves necessitats, però després el cost de no haver-se adaptat serà inimaginable. Ara és el moment d’adaptar-se, i el preu no l’han de pagar les persones treballadores: l’han de pagar els qui tenen diners per pagar-lo. Entrem en una nova fase de recursos minvants i reptes creixents, en què una bona distribució de la riquesa serà vital.

Quan un avió es queda sense combustible es poden fer dues coses: prémer més l’accelerador o fer un aterratge d’emergència. Els “plans de rescat” dels governs van el la primera línia; la segona línia es diu decreixement. La volem per no estavellar-nos i perquè, de totes maneres, no ens agradava el rumb que duia l’avió. Creiem que un gir des del consumisme i la competència fratricida cap a una societat més senzilla i més justa és el que realment ens pot retornar l’alegria de viure.

Per això cridem a la mobilització perquè els governs gastin els nostres diners en les necessitats reals i indefugibles que haurem d’afrontar, alhora que convidem la societat a autoorganitzar-se per construir noves formes de vida i de solidaritat que els governs no construiran per nosaltres.

Entesa pel Decreixement (Grup de Barcelona de la Xarxa pel Decreixement)

 

 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s