Els bancs espanyols no són tan segurs

Estàndard

Faig d’altaveu d’un article que s’ha penjat a la web de podem que critica el rescat del banc aquest de Castella i la Taca. Ahir l’Arcadi Oliveres ens deia en una mini conferència, que aquest banc espanyol tenia el currículum de ser el que més invertia en empreses d’armament; això no surt pas als mitjans de comunicació de masses controlats majoritàriament per bancs o polítics -els segons depenen fortament dels primers-.

Avui he vist ZeitGeist, i no deixa pas indiferent aquest documental. Venen ganes d’actuar en conseqüència amb l’esperit que es transmet: estar alerta amb les persones que controlen les religions i mirar amb altres ulls la “teologia”; treure els diners del banc -o com a mínim fer servir cooperatives de crèdit i banca ètica-, i posar-s’he en la construcció de la nova societat, sense esperar que ens la facin “ells”.

L’Enric ens ha escrit des de Can Brians!

L’article l’ha penjat la Laia, i crec que l’ha escrit també l’Enric:

EL RESCAT DE CCM MARCA UNA NOVA FASE DE LA CRISI A L’ESTAT ESPANYOL.

DolarCrisi30 març

La intervenció de CCM per part del Banc d’Espanya és molt més que un avís, és el senyal d’una nova fase de la part financera de la crisi sistèmica a l’Estat Espanyol.
Fins aquest moment, els diferents polítics s’havien aprofitat de la poca exposició de la banca espanyola als bancs d’inversió i al sector hipotecari subprime d’EUA per defensar la il·lusió d’un sistema financer fort i fins i tot modèlic.

La realitat és que si la banca espanyola havia invertit poc en la bombolla d’EUA, és perquè s’havien exposat completament a la bombolla immobiliària pròpia, la qual es va punxar en vora un parell d’anys de retard en relació a la subprime. Per això, el primer rescat d’una entitat com CCM arriba ara.
En economia, repetir mil vegades una mentida no la converteix en veritat, i la repetició sistemàtica d’alabances respecte les finances espanyoles, s’haurà de rendir a l’evidència de la bola de neu que tot just s’està començant a generar.
Ens trobem davant d’una confluència de factors que poden fer que les conseqüències de la crisi espanyola siguin especialment cruentes. Som en una recessió accelerada de l’economia global, amb uns índexs d’atur i morositat que no paren d’augmentar, en d’altres pilars de l’economia en forta davallada, com la construcció, l’automòbil o el turisme. Com a part d’aquesta situació, es calcula que només les caixes d’estalvi tenen unes inversions de 250 000 milions en promocions hipotecàries, per uns actius que tenen un valor actual de 70 000 milions.
La previsió de 9000 milions d’euros que l’Estat ha aprovat per avalar aquesta entitat, respon gairebé a un 20% del que s’havia destinat a reactivar el sistema financer a l’octubre, tot i que l’entitat té menys de l’1% dels actius de la banca espanyola. 3000 d’aquests ja s’estan injectant des del banc d’Espanya. Cal preveure i valorar fins quan el sistema públic podrà suportar l’augment de despeses en tots els fronts oberts, i especialment a quantes entitats es podrà rescatar i de quina dimensió, tenint en compte que ja al mes de febrer el seu govern ha estat avisat per l’excés d’endeutament públic per part de la comissió europea.
I mentre l’estat espanyol destina una part significativa dels seus recursos a salvar entitats financeres que s’han excedit en operacions d’especulació immobiliària, centenars de milers de ciutadans i ciutadanes afectades per aquesta mateixa sobrevaloració d’actius intenten sobreviure amb hipoteques que superen àmpliament el preu dels seus habitatges, que no podem pagar. Molts d’aquests habitatges els perdran, i passaran a formar part del parc patrimonial d’algunes d’aquestes entitats financeres, com la CCM, rescatada amb diner públic. I a cap dels dirigents de la CCM no se’ls atribueix cap responsabilitat punible, per més que els 3000 milions d’euros que almenys costarà el seu rescat siguin una quantitat que trauria de la ruïna a desenes de milers de persones si també en poguessin disposar. En canvi, per exemple, jo sóc a presó, i acusat de fer desaparèixer unes quantitats que són simbòliques en relació a l’escala en què es mouen les finances, després d’una acció que ha volgut denunciar, entre d’altres, aquest sistema financer que fa aigües.
Arrossegant contradiccions com aquesta, la bola de neu ha començat a rodar. Molts pensem que d’allà on descendeixi no es recuperarà perquè aquesta és una crisi d’un sistema caduc i per més missatge tranquil·litzador que es doni des del govern, el temps acabarà posant les coses al seu lloc.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s