El Pic del petroli als mijtans de comunicació

Estàndard

El dimarts 4 d’agost es va publicar a dos diaris de gran tiratge de Catalunya i d’Espanya una notícia en referència al zenit del petroli. La notícia és, per mi, una de les més impactants d’aquest any. No tant per a mi, sinó per a la societat. De fet trobo que és noticiable que les tertúlies d’estiu hagin ignorat aquesta notícia.

Imatge extreta de la presentació del Doctor Pueyo a la conferència ASPO 2008 de Barcelona. Representa l'evolució del consum de petroli al mon.

La notícia es justifica perquè es va publicar el dia abans una entrevista a l’economista en cap de l’Agència Internacional de l’Energia. Les seves declaracions comencen rebaixant en 10 anys (del 2030 al 2020) el punt que consideren que s’ha extret la meitat del petroli que té el planeta terra. Però avisen que l’any que ve s’arribarà al punt en que no es podrà satisfer la demanda; és a dir, que ja no hi haurà prou petroli per a tothom. Les conseqüències d’aquesta crisi de subministre és la pujada de preus per a oferir al millor postor, i finalment la fi del petroli barat.

El petroli és barat ara mateix perquè no estem pagant el dany mediambiental que suposa alliberar el CO2 a l’atmosfera; però a més tampoc estem pagant el dany que fem a les societats futures per consumir aquest recurs i per tant els l’estem robant. Fixeu-vos que estem pagant més car el cafè que no pas la gasolina.

I quines conseqüències tindrà per a la nostra societat la fi del petroli barat? moltes. La crisi financera es queda curta davant aquesta crisi energètica que aquests diaris ens han recordat -encara que sigui a l’agost i encara que cap altre mitjà de comunicació de masses n’hagi fet ressó (això també és notícia, i no estic segur si és censura o és incompetència dels periodistes de guàrdia de l’estiu -Pere Mas entre d’altres-).

De moment significarà la pujada del preu de la gasolina i els seus semblants. Això significa que ens ho pensarem una mica més per a fer cap mena de desplaçament, i també significa una pujada del cost de la vida generalitzat. Els aliments actuals tenen molt de petroli acumulat: un 50% en mecanització al camp i transport (milers de quilòmetres recorreguts abans d’arribar al plat), i l’altre 50% en fertilitzants i pesticides (els fertilitzants de nitrogen i sofre es fan amb consum de molta energia; aproximadament el 40% de l’energia que ens mengem prové de l’energia necessària per a fer aquests fertilitzants; la pujada del preu del petroli de l’any passat va suposar que es tripliquès el preu dels fertilitzants i la majoria dels pagesos de Catalunya van decidir no fertilitzar els seus camps -tot pensant que no vindrà d’un any!- i això va suposar un fenomen curiós que s’emetés un anunci d’una multinacional dels fertilitzants demanant que “els cerealistes” alimentessin els seus “fillols” -no he vist cap comentari d’aquesta publicitat tant específica, menys d’un 1% de la població, emès a mitjans de comunicació generalistes-).

Si es vol fer un viatge al futur per veure com estarem a partir del 2010, n’hi ha prou amb visitar qualsevol capital d’Amèrica Llatina. Allà no hi ha gairebé classe mitja, i els pobres són més d’un 50% de la població; mentre que fins ara hem estat molts anys amb “només” un 20% de pobresa i entre un 5 i un 10% de pobresa extrema (inclosos en aquest 20%).

Poso enllaços per a 2 vídeos per a qui vulgui més informació:

Per una banda està el documental “A crude awakening” -un cru despertar-. El vídeo està en versió original en anglès i s’han de descarregar els subtítols a part. Si es descarrega el vídeo es poden integrar fàcilment els subtítols mitjançant el programa VLC.

També és possible descarregar el vídeo amb els subtítols integrats mitjançant un programa P2P com ara la mula mitjançant, per exemple, aquest enllaç.

Si es vol més informació del documental es pot mirar la Internet Movie Data Base.

L’altre documental és “Petroleo, humo y reflejos”.

Finalment un comentari a les alternatives per evitar totes aquestes catàstrofes anunciades. El llibre “el espejismo nuclear” de Marcel Coderch i Núria Almirón (la germana de l’Eva!) es pot resumir en 4 conceptes: el gran repte que s’enfronta la humanitat és la fi del petroli barat, l’energia nuclear no resol aquest problema, però pot representar un miratge que evita afrontar el repte amb verdaderes solucions i aquest miratge significa desviar els recursos que serien necessaris; el llibre alerta que la societat de després del zenit del petroli és molt diferent a l’actual, ja que s’ha de reduir moltíssim el consum energètic actual. Tenint en compte aquesta premisa, que hem de canviar radicalment la societat, penso que es pot avançar cap a l’alternativa treballant amb tots els aspectes de la nostra vida (alimentació, transport, llar, indústria). Un dels aspectes que crec que cal canviar més radicalment i que a més pot servir com a motor de canvi, és la manera com es creen els diners; per a aquest tema recomano veure el vídeo “The money masters” (vídeo de l’any 1996! i 3 hores), però qui no tingui temps pot introduir-se a les alternatives mitjançant aquest altre vídeo: “Money as debt”. A nivell col·lectiu ens estem movent al voltant d’aquesta fantàstica web: decreixement.net.

12 responses »

  1. No ho veig tan clar. Que estiguin sota el control de l’estat no vol dir pas que puguin crear ells mateixos la riquesa. Al vídeo “Money as debt” diu que els bancs creen els diners, però al vídeo “money masters” sembla indicar que el que els crea és la FDA, o el FMI, però que els bancs fan servir aquests diners creats per ells per a poder donar préstecs. Sinó perquè Xina compraria dòlars? Potser poden generar diners però en poca proporció, justament per a evitar petar la bombolla. També diu l’article que està a punt de petar la bombolla financera xinesa; suposo que no es pot sobreviure en un mon -el mon dels bancs- on els altres agonitzen; el contagi és inevitable.

  2. Espero que no em trobis pesat afegint-te tants enllaços. He trobat aquest que a més de posar el text de l’article del País, comenta la relació entre el pic del petroli i la crisi finançera, i hi ha un enllaç a una presentació de Fernando Ballenilla “què hay de nuevo” molt canyera, que aprofita per a criticar l’energia nuclear, més o menys com el teu darrer paràgraf; la frase és, encara que estiguem aquí (referint-se a dalt de tot del zenit del petroli), nuclears no gràcies.
    Ah, l’enllaç:
    http://www.redires.net/?q=node/495

  3. A la web de crisis energètica han publicat una notícia, de la qual en destaco el comentari de PPP. L’enganxo a continuació. Fa referència tota l’estona a una crítica anterior. Em sembla devastador la proposta que fa: anem a gran velocitat, i poques esperances ens dona que en sortim ben parats, però, a banda de continuar insistint per evitar la magnitud de la catàstrofe (millor airbag i nas trencat que del tot esclafats, o dit d’una alta manera, millor penúries que ecatombe humana), proposa preparar-se individualment a nivell local i d’autosuficiència:
    Y sobre la propuesta global, lo dicho. Es que no la tengo. Ni creo que con los conductores con la chola metida en la guantera y acelerando a 140 km/h vayamos a poder ignorar al muro que tenemos delante a 10 m., ni creo que los molinillos aceleradores vayan a hacer despegar el bólido por encima del muro de las Lamentaciones. Ni siquiera voy teniendo fe en que si nos ponemos todos de acuerdo mañana y nos ponemos todos a pedalear en reducción de consumo (frenazo brutal, con salto de airbag y rotura de la nariz), podamos frenar a tiempo, aunque me parece la menos insensata de todas. Y sobre cómo lo haría yo, pues lo intento básicamente de dos formas: sigo trabajando muy denodadamente en el estudio de todas las modernas energías renovables por un lado y por el otro, preparando mi vida y al de los míos en el campo, en un nivel muy bajo de entropía, y con el mayor nivel de autosuficiencia local de que soy capaz, integrándome lo que puedo en una pequeña comunidad, desde el año 1997.

  4. Aquesta nit he tingut un atac de comentaris amb publicitat molt gran. Tots els missatges diuen el mateix: “Un de les accions principals és actualitzar els altres amb les reflexions que fas; el que més m’agrada del que escrius són els detalls i algunes de les informacions que són realment manejables i útils,així que et dono les gràcies per aquesta tasca tan gran i notable” (One of the main thing is to update the others with the current situations and with the circumstances,the main thing i like about your post is the details and some of the information which is really handy and useful for me and also for the people too,so i will say thanks for sharing such a great and remarkable post).
    Aprofito per a donar actualitzacions de cada post afectat: ara mateix a Catalunya Ràdio en Manel Turiel està recordant als oients que la cosa està malament.

  5. A aquest enllaç es poden trobar tots els audios del Manuel Turiel i col·laboradors de l’Observatori sobre el Terrabastall provocat per la fi del petroli barat (OCO per les seves sigles en anglès, Observatory of Crash Oil).

  6. Retroenllaç: Entrevista en un mass-media « la bitàcola del Miquel

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s