Balanç Copenhagen

Estàndard

He pogut gravar la trobada/balanç que es va fer ahir al local de la Federació catalana d’ONG per al desenvolupament. Va ser organitzada per l’ODG.

Qui vulgui descarregar-se l’àudio ha de seguir aquest enllaç. (recomano botó dret i triar desar el contingut de l’enllaç.

projecto270.blogspot.com/
És un diari el Climate Chronicle. A la portada es pot llegir: Copenhagen plan B: protegir els rics.

Es van dir coses com aquestes (es pot veure el que es va dir aquí):

– L’acord pres no és vinculant, només és un “prenem nota d’aquest document”. El problema del canvi climàtic -que va lligat al problema del zenit del petroli, de la desigual distribució de la riquesa, ….- es pot resoldre de dalt cap abaix o de baix cap a dalt. Sembla que ara tenim el testimoni!


– Per a impulsar la campanya cal evidenciar els canvis a la societat que cal fer; com ha de ser la societat sostenible.

– Com podem transmetre el sentiment d’urgència de reducció d’emissions? sembla força important que si hem de demostrar aquesta urgència, cal que fem un front comú.

– Al final no hi va haver un acord de consens, perquè un grup de petits països no van acceptar la imposició d’un text que s’havia introduït a darrera hora menystenint els dos anys de negociacions i fins i tot tots els dies de cimera. La delegació d’Estats Units va introduir una esmena a darrera hora, la qual cosa va obrir la veda a introduir esmenes, fent que es dificulti el treball de consens; finalment negociacions entre Obama i els representants de la Xina, Índia, Brasil i Sudàfrica va generar un acord que es va imposar a la resta com un pla de mínims a acordar o com un tot-o-res.

– S’ha fet molta demagògia amb els països que van bloquejar l’acord final -països de l’Alba, també coneguts com Bolivarians-. Fins i tot s’està fent una campanya d’intoxicació informativa en contra de l’assemblea de la ONU. Quin és el problema de la Onu? que es faci servir el consens per a prendre decisions, o que hi hagi països que bloquegin el consens imposant el seu criteri?

– Dues pancartes que es van veure a Copenhagen: “el pitjor de tot és no fer res”. ” no hi ha un planeta B”. Un dels lemes oficials que es podien veure a les banderoles era Hopenhagen, és a dir Esperança a Copenhagen. Sembla que pels resultats de la cimera, l’esperança és la mobilització perquè no veig aquests líders mundials (presis dels respectius països, capaços de posar-se d’acord en aquests temes tan delicats).

– La campanya elclimanoestaenvenda ha tingut sensació de ser poquets. A veure si els donem ànims i ens oferim en el que puguem (difusió en els nostres àmbits, suport moral,…).

– El 2010, hi haurà les negociacions per a la cimera a Mèxic. Des dels moviments socials treballarem per a transmetre aquestes negociacions del nivell de l’ONU a la ciutadania. Caldrà seguir, pair i difondre ben digerit el que al bloc de l’ODG s’ens vagi penjat.

– La conscienciació de la ciutadania respecte al canvi climàtic i la crisi energètica és una tasca de formigueta, però després de molt insistir podem aconseguir bons resultats; per exemple pagesos i canvi climàtic i la feina feta per la Via Campesina.

 

(actualitzat a 30-12-09): He llegit al diari “Rebelion.org” un article que explica força bé com va anar la cimera de Copenhaguen. He deixat l’article a la barra d’enllaços, a l’opció “trobat i llegit recentment”. He decidit anar posant enllaços a aquesta barra per així fer publicitat del que vaig llegint. No sempre seran articles que opinin el mateix que jo, però en general seran articles o textos més llargs que recomano que es llegeixin.

2 responses »

  1. Em sembla que els Estats Units i altres potències s’han convertit esclaus i dependents de les grans empreses que units fan la força dels seus països. Crec que van incórrer en un error gravíssim que és donar-li el poder de decidir sobre el futur dels seus ciutadans i per la seva falta de limitació, en el de la humanitat.

  2. En certa manera és cert que els governants estan de gran manera influenciats per les grans corporacions; per exemple al documental “la hora 11″ es denuncia com la política dels usa en referència al canvi climàtic està dirigida per les petrolieres; però també és cert que hi ha governants i governants; així no és el mateix en Lula que Rajoy per molt influenciat que estigui el primer. També tenim un problema de poder i mitjans de comunicació que influencien el vot dels ciutadans.
    L’error no crec que sigui la democràcia, sinó que no s’avanci més en la participació ciutadana en aquesta democràcia.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s