Monthly Archives: Març 2010

És temps per a la Banca Ètica

Estàndard

En David de Germinal-Poble Sec ha adaptat aquest article que vaig escriure per a la Burxa:

Fa un parell d’anys, un col·lectiu de persones van fer i distribuir una publicació gratuïta amb el títol de “Crisi”. A les seves pàgines l’Enric Duran explicava una acció de desobediència civil consistent en demanar préstecs a moltes entitats bancàries, i en un moment donat deixar de tornar-los. Prop de mig milió d’euros van ser “expropiats” i desviats, segons ens ha explicat el propi Enric, cap als moviments socials per fer front a un sistema insostenible. I les entitats financeres no només eren víctimes d’aquesta acció, sinó que eren titllades, en la portada de la publicació, de lladres.

logo fiare, extret de la seva web

Però no tots els bancs són igual. La banca ètica va aparèixer a Europa quan -entre d’altres reivindicacions socials que la van impulsar- molts ciutadans i ciutadanes van demanar que els seus estalvis no ajudessin a Sud-àfrica, corroïda pel racisme. I ja que ens vam començar a preguntar què fa el banc amb els nostres diners, això va permetre estendre els criteris cap a rebutjar inversions en armes, en indústria contaminant, etc. Aquests criteris negatius han arrelat fins i tot en alguns fons d’inversió auto-anomenats “ètics” o “solidaris” d’alguns bancs, que mantenen paradoxalment fons d’inversió “sense adjectiu”. Un cas més d’apropiació de termes i inquietuds socials per part de les grans empreses.

Read the rest of this entry

Televisió escombraria

Estàndard

Un amic m’ha passat un article d’opinió respecte a l’apagada analògica de la televisió.

Com que penso que no s’ha de perdre aquest text seu el poso a continuació.

“Aquest dimecres s’apaga el senyal analògic de moltes cadenes. Per a molta gent, representarà quedar-se sense televisió. Probablement per uns pocs dies, fins que mandrosament comprem l’aparell que et reconecta al món de l’espectacle més multimilionari que existeix.

El 1950 la tele va arribar a un munt de llars nord-americanes. EUA havia guanyat la guerra mundial, i els europeus van decidir canviar la seva trajectòria bèl·lica mil·lenria per deixar la guerra en mans del germà americà, i aixoplugar-se sota el seu paraigües. El colonialisme i l’imperialisme canviava de protagonista, però no d’essència. 1950 iniciava la guerra freda amb la guerra de Corea, primera de l’imperialisme mundial, en “territori japonès”. Començava una triple guerra: la del capitalisme contra el comunisme, la de l’imperialisme gringo i -a través de la tele- la de la colonització de les ments amb el somni nord-americà. Els actors més bèl·lics d’aquella època ja han estat o són encara autoritats del món de la política.

El 1951 la CIA va fer el seu primer cop a Iran, el 1954 va canviar el govern de Guatemala, que va tenir molt a veure amb la revolució cubana posterior (“no seremos otro Guatemala”, va dir Fidel), aviat Vietnam i d’aquí a l’Operación Cóndor va ser qüestió de temps, de sofisticació bèl·lica i… de molta, molta tele a casa de la gent fent possible la “democràcia”. “Els mitjans de comunicació són a la democràcia el que la porra a la dictadura” (Chomsky).

Per tant, aquest dimecres pot ser l’ocasió, en la soledat amb nosaltres mateixes, de fer un repàs a aquesta història, i pensar que s’acaba quelcom més que un tipus de senyal. I que continua -malauradament- també quelcom més que un espectacle.
Que gaudim la vida a partir de dimecres!”

tv_arma_de_Destruccio_massiva

I ja posats a citar: “Si no anem amb compte amb els mitjans de comunicació, ens faran estimar l’opressor i odiar l’oprimit”, Malcom X. Read the rest of this entry