És temps per a la Banca Ètica

Estàndard

En David de Germinal-Poble Sec ha adaptat aquest article que vaig escriure per a la Burxa:

Fa un parell d’anys, un col·lectiu de persones van fer i distribuir una publicació gratuïta amb el títol de “Crisi”. A les seves pàgines l’Enric Duran explicava una acció de desobediència civil consistent en demanar préstecs a moltes entitats bancàries, i en un moment donat deixar de tornar-los. Prop de mig milió d’euros van ser “expropiats” i desviats, segons ens ha explicat el propi Enric, cap als moviments socials per fer front a un sistema insostenible. I les entitats financeres no només eren víctimes d’aquesta acció, sinó que eren titllades, en la portada de la publicació, de lladres.

logo fiare, extret de la seva web

Però no tots els bancs són igual. La banca ètica va aparèixer a Europa quan -entre d’altres reivindicacions socials que la van impulsar- molts ciutadans i ciutadanes van demanar que els seus estalvis no ajudessin a Sud-àfrica, corroïda pel racisme. I ja que ens vam començar a preguntar què fa el banc amb els nostres diners, això va permetre estendre els criteris cap a rebutjar inversions en armes, en indústria contaminant, etc. Aquests criteris negatius han arrelat fins i tot en alguns fons d’inversió auto-anomenats “ètics” o “solidaris” d’alguns bancs, que mantenen paradoxalment fons d’inversió “sense adjectiu”. Un cas més d’apropiació de termes i inquietuds socials per part de les grans empreses.

Cal remarcar, però, que aquests fons anomenats “ètics” en moltes ocasions inverteixen en grans empreses que cotitzen a borsa i que en la majoria de casos simplement es consideren “ètiques” pel fet de disposar d’un departament de Responsabilitat Social Corporativa i per editar alguna que altra memòria de sostenibilitat… No obstant, és curiós veure com moltes d’aquestes empreses tenen justament un munt de causes obertes i denúncies arreu del món per violació dels Drets Humans, del medi ambient o dels drets laborals. Pel que fa als fons o productes financers “solidaris” de la banca convencional, el nivell d’hipocresia és encara més escandalós si és que això és possible, ja que es tracta de productes que donen part dels seus interessos (als quals renuncien els clients, no el banc) a una ONG o Fundació, potser de cooperació al desenvolupament o de defensa dels Drets Humans. Però paradoxalment, els diners que han generat aquests interessos poden haver estat invertits sense cap problema en qualsevol activitat econòmica o gran empresa que justament atempti contra els Drets Humans o contra el desenvolupament humà i sostenible dels països econòmicament empobrits.

Actualment, però, la banca ètica va molt més enllà de tot això, i no només es caracteritza per la seva total transparència i pels criteris d’inversió negatius (aquelles activitats en les quals es compromet a no invertir mai), sinó que també té uns criteris positius. I el que es proposa amb aquests és invertir en projectes econòmicament viables i necessaris per al benefici comú de la societat, però que normalment no poden accedir a finançament extern amb tanta facilitat.

Una de les propostes més antigues de finances solidàries a casa nostra va ser el Coop57, pensada per a subvencionar projectes de cooperatives. Pocs anys després es van obrir oficines d’Oikocredit, TriodosBank, i Fiare. Es pot trobar més informació sobre aquestes i altres propostes a www.fets.org. Una altra iniciativa europea interessant i que fóra bo promoure per veure si acaba arrelant entre nosaltres és el Jak, un banc ètic d’origen suec, i que curiosament funciona sense interessos.

Per altra banda, en els darrers anys han sorgit al nostre país un bon nombre d’altres iniciatives relacionades amb les finances ètiques o alternatives, i que poden suposar eines molt interessants per a integrar en un sistema ètic i alternatiu integral i més ampli. Entre aquestes són de destacar les Comunitats Auto-Finançades (petits grupets de gent que organitzen una espècie de bancs comunitaris posant en comú els seus estalvis i fent-se préstecs mútuament segons unes condicions prèviament fixades pel propi grup) , o bé les monedes socials o alternatives, com l’Eco de Tarragona o l’Ecoseny del Montseny, a través de les quals es pretén fomentar un ús més social del diner.

Dels projectes que hem anomenat, alguns com el Coop57, Oikocredit i Fiare, tenen la peculiaritat què no són pròpiament bancs en el sentit tradicional, sinó que són cooperatives de crèdit: el capital social de l’entitat no pertany a un petit col·lectiu d’accionistes que exigeixen la màxima rendibilitat, sinó que és de tots els socis i sòcies d’aquesta cooperativa, que tan sols demanen a canvi que el projecte sigui viable i pugui tenir la funció que se li ha encomanat. I és que justament una de les característiques de les cooperatives és la “democratització econòmica” o la “humanització de la presa de decisions” (per dir-ho d’alguna manera), ja que en aquest tipus d’organitzacions, les decisions es prenen en assemblea i hi té tant dret a veu i vot un soci o sòcia amb una petita inversió, com aquell qui tingui una participació majoritària.

Així doncs, si l’actual sistema està en crisi, i ho està per raons econòmiques i financeres, la millor forma de sortir-ne és crear alternatives econòmiques i financeres, però amb altres paradigmes i en les quals l’economia estigui al servei de les persones i no al revés. Si consumint de forma responsable estem promovent models econòmics i productius amb uns principis i valors més socials, posant els nostres diners a la banca ètica estem multiplicant exponencialment aquest efecte, i a més, a la vegada estarem traient l’oli que lubrifica la màquina del sistema capitalista explotador i descabellat per traslladar-lo a un sistema de mercat social més humà, just i solidari. Si el món es mou i s’ha mogut sempre per interessos econòmics, aquí és on realment podem fer mal a l’actual sistema per transformar-lo d’una forma positiva, i realment podem fer-hi molt, moltíssim més del què creiem.

Per tot això, des de la cooperativa de consum Germinal també hem decidit en assemblea donar suport al projecte Fiare fent-nos-en socis promotors. A banda de participar en el capital social, hi participarem també mitjançant un representant. Es pot veure així un altre avantatge d’organitzar-se i consumir col·lectivament: poder, amb poc esforç econòmic personal, contribuir a un meravellós projecte; i a la vegada poder donar el suport humà que aquest necessita.

Aquesta entrada és una adaptació de l’article escrit per en Miquel de Germinal-Vallès per a l’apartat “El Mostrador” del número de març del periòdic de comunicació popular La Burxa.

 

3 responses »

  1. Hola amic,

    és una iniciativa molt interessant.

    El nostre passat més recent té una cultura anarquista i de suspicàcia cap a l’Estat molt grans.

    Sens dubte són positives les iniciatives que humanitzin les relacions.

    Cordialment,

    Albert

  2. Per qui no entengui anglès, tradueixo una mica el comentari de GolffMarion que sembla que sigui spam, i que segurament ho és.
    Diu que “què es pot fer per tenir diners si ningú en té?”. La proposta que crec que pot anar millor, no és préstecs de diners, com proposa, sinó de passar dels diners. Moneda social, per exemple.

  3. Retroenllaç: Banca ètica contra la crisi alimentària. « Som Lo Que Sembrem Vallès

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s