Entrevista en un mass-media

Estàndard

Acabo d’estar dins de la panxa d’un actor del problema que tenim. He estat a dins de l’edifici d’un mitjà de comunicació de masses; concretament d’un diari d’aquests de gran tiratge i que està en mans de persones molt riques i poderoses.

He estat entrevistat per un periodista especialitzat en temes de medi ambient. Està fent un reportatge sobre propostes que la societat planteja per a fer front a aquests problemes (més o menys seria com la segona part d’un article com aquest (tot i que també podria ser com aquest)).  Vull dir amb “fer front” que o bé resol alguns problemes, o bé ajuda a resoldre, o bé ens fa resilients a la possibilitat que els problemes empitjorin la situació. I vull dir amb “resilient”, que és un terme de la ciència de la ecologia, que es fa resistent a un problema (pertorbació) o bé que ajuda a recuperar-se més fàcilment del dany que ha provocat aquest problema. I quan penso en els problemes que tenim suposo que es sobreentén que estic parlant de la crisi ecològica, la crisi de valors, la crisi energètica, la crisi alimentària i la crisi econòmica -totes elles relacionades-.

Però aquests paràgrafs no volien reflexionar sobre “les crisis”, sinó sobre la imatge que tenim dels mitjans de comunicació de masses des d’un punt de vista alterglobalitzador (un altre món és possible). Ells són part del problema perquè són en gran part responsables de la opinió de la societat (creen opinió!) i a més són la veu de l’amo i per tant no creen una opinió com els moviments socials també intenten sinó que el que fan és estirar en sentit contrari. Si cal posar un exemple: ens fan pensar en un esport amb 22 jugadors sobre un fons verd i ens impedeixen pensar en les desigualtats socials del planeta. M’encantaria que cada dia els butlletins informatius s’obrissin amb el titular “avui s’han tornat a morir 25000 persones per causa de la pobresa -sobretot la gana- de les quals la majoria eren menors de 5 anys”; òbviament ho proposo no pas per a qui tingui gustos macabres sinó per a que la societat tingués més sensibilitat vers aquest tema i així els objectius del mil·leni es podrien acomplir. Penseu que es podrien resoldre amb el 20% de les despeses militars del planeta i que per tant queda clar que tenim recursos.

I ara la contra, i és que la meva visita a aquest laboratori de perversió -segons algunes idees revolucionàries- m’ha transmès una sensació que tota aquesta gent tant eficient i valuosa ens pot donar un cop de ma en aquests moments tant complicats. I un exemple és el periodista que m’ha atès. Hem acabat que li passaré informació de la meva cooperativa de consum per a veure si ell podrà passar a consumir agroecològic de la mateixa manera que ho faig jo. I és que és així com m’imagino que les propostes de la transició aconseguiran la massa crítica per a canviar el sistema tant que ni la seva mare –ni els Rotschilds– el reconeixerà.

(la imatge de “la ma que mou la premsa” la he manllevat de extremadura progresista; i la imatge dels objectius del mi·leni del bloc de l’IES Joan Oró de Lleida).

One response »

  1. Retroenllaç: Cal ruralitzar l’economia i que el planeta sigui més pagès « Som Lo Que Sembrem Vallès

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s