Monthly Archives: febrer 2012

Interferències

Estàndard

Aquest mes de gener es va publicar un article a la Burxa (publicació popular del barri de Sants) que vaig escriure jo en nom de la meva cooperativa, Germinal.

El poso a continuació amb algun petit extra:

Recentment s’ha estrenat la pel·lícula Interferències, la primera Creative Commons a Catalunya. L’han realitzat la fundació Quepo i l’Observatori del Deute en la Globalització i s’ha finançat mitjançant microfinançament a través del web d’origen català Verkami.

La pel·lícula posa sobre la taula alguns dels problemes més importants que afronta la humanitat i ho fa mitjançant una proposta amena: l’assaig d’una obra de teatre que tracta aquests temes. Es parla de les crisis mundials i ho analitza amb els següents 5 apartats: El deute monetari dels països com a mecanisme de control; el sistema internacional de comerç basat en premisses injustes; la pèrdua de credibilitat dels nostres governants; el poder de les grans empreses -corporacions o transnacionals-; la petjada ecològica de l’activitat humana, i les alternatives.

Es reflexiona també al voltant de la percepció d’aquests problemes a nivell individual: a Catalunya els ciutadans som víctimes d’aquest sistema i hem d’evitar que el Deute que ens escanya es continuï pagant -amb la certesa que no es pot pagar, més val adonar-nos-en el més aviat possible!-; però alhora som botxins ja que el nostre consum és fruit de l’explotació dels recursos d’arreu del planeta -per dir-ho amb unes altres paraules: si tot el món consumís com ho fa Europa caldrien 3 planetes-. Per a treure’ns una sensació de culpa des de la revista Opcions es comença a parlar en comptes de consum responsable de consum conscient i transformador. El canvi de percepció es basa en canviar “responsabilitat” -que obliga- per “consciència” -que anima-, així la tria per opcions més adequades pel planeta no és forçada i per tant és més ferma.

Una de les opcions que el mateix documental planteja com alternativa és la participació activa en cooperatives de consumidors, ja sigui en energia com ara Som Energia, o ja sigui en productes de menjar com ara Germinal: ja ho hem dit però no ens cansem de recordar-ho, que és la manera més fàcil de treballar per capgirar la situació actual.

Una altra via de canvi social passa per les places i el moviment de la indignació és el protagonista del darrer capítol. És justament a través de les assemblees de barris i viles que es canalitzarà la campanya per dir prou a aquest deute il·legítim que té segrestat el poder polític. Us animem a participar!

Read the rest of this entry

La meva primera T11

Estàndard

Ahir vaig tenir la oportunitat de regalar la meva primera T11. Ha estat una acció que m’ha fet una il·lusió especial. Sobretot després de les declaracions de l’alcalde de Barcelona de Conveniència i desUnió democratacristians. Com s’atreveix a dir que impedirà aquesta solució de solidaritat social!

Tot i que vaig sentir a parlar de la T11 a finals de gener, fins ahir no vaig tenir la oportunitat que s’acabés una targeta (això es deu a la 50/30 que estic fent servir actualment). Vaig agafar el tren a Cerdanyola, i el bitllet va quedar marcat com a “esgotat”; a plaça Catalunya vaig sortir amb el bitllet i vaig poder entrar al metro. A la plaça Lesseps vaig anar a la parada en direcció muntanya i vaig fer l’oferta de la T11. Les 5 persones que eren a la parada la coneixien i una va saltar ben ràpid demanant-la (“jo la vull”). I el millor de tot és la recompensa per donar servei a aquest títol vàlid: “gràcies”. Aviso que si no hi ha ningú a la parada es pot deixar la targeta a un lloc visible de la parada (jo recomano escriure amb bolígraf fins a quina hora serà aquest bitllet vàlid).

I com ja he dit, és un plaer fer un gest de solidaritat que els nostres governants (maleït sigui) consideren que no s’ha de fer. És un plaer poder-ho explicar perquè és un fet legal i lícit, i que s’ofenguin fa que encara en tinguem més ganes.

Read the rest of this entry