La meva primera T11

Estàndard

Ahir vaig tenir la oportunitat de regalar la meva primera T11. Ha estat una acció que m’ha fet una il·lusió especial. Sobretot després de les declaracions de l’alcalde de Barcelona de Conveniència i desUnió democratacristians. Com s’atreveix a dir que impedirà aquesta solució de solidaritat social!

Tot i que vaig sentir a parlar de la T11 a finals de gener, fins ahir no vaig tenir la oportunitat que s’acabés una targeta (això es deu a la 50/30 que estic fent servir actualment). Vaig agafar el tren a Cerdanyola, i el bitllet va quedar marcat com a “esgotat”; a plaça Catalunya vaig sortir amb el bitllet i vaig poder entrar al metro. A la plaça Lesseps vaig anar a la parada en direcció muntanya i vaig fer l’oferta de la T11. Les 5 persones que eren a la parada la coneixien i una va saltar ben ràpid demanant-la (“jo la vull”). I el millor de tot és la recompensa per donar servei a aquest títol vàlid: “gràcies”. Aviso que si no hi ha ningú a la parada es pot deixar la targeta a un lloc visible de la parada (jo recomano escriure amb bolígraf fins a quina hora serà aquest bitllet vàlid).

I com ja he dit, és un plaer fer un gest de solidaritat que els nostres governants (maleït sigui) consideren que no s’ha de fer. És un plaer poder-ho explicar perquè és un fet legal i lícit, i que s’ofenguin fa que encara en tinguem més ganes.

Vaig a fer unes reflexions defensant aquesta opció. He llegit en algun comentari de la notícia de la T11 que aquest gest de solidaritat és deixar de pagar un bitllet; i quasi ho assimilen a colar-se. Diuen que el transport públic es paga entre totes i que és un gest d’insolidaritat deixar de pagar-lo.

Primer de tot, aquest bitllet és totalment legal. La T10 no és personal intransferible, fins i tot es pot fer servir per a 10 viatgers que vagin junts. I si algú d’aquests viatgers no va fins al final pot fer servir igualment la T10 (sempre i quan pugui sortir del mitjà amb el bitllet a la mà, la qual cosa és possible a l’autobús, però no és possible al metro i a moltes estacions de tren).

Els transports públics estan subvencionats, i havia sentit a dir que la subvenció dels nostres bitllets arribava al 60% del cost del transport, quan la mitjana europea era del 50%. És a dir que només paguem el 40% del preu del bitllet -tot i que es vol que els usuaris paguin la mitjana europea i l’encariment del preu del transport públic va en aquest camí-. Però tot això depèn de molts factors i no és tan fàcil. Autobusos molt plens van molt ben pagats pels usuaris, i infraestructures necessàries potser mai s’amortitzaran pels usuaris (!?).

Però el cost del transport públic és molt elevat, i potser el sou dels directius, i les infraestructures faraòniques en són responsables. En podem dir alguna cosa els usuaris? pot ser la T11 una acció de protesta més, com també ho és la vaga d’usuàries dels dimarts?

El fet que un usuari agraeixi una subvenció de un bitllet significa que el ciutadà el necessita (quasi un euro que s’estalvia!). Aquest argument va en el sentit de la necessitat que la societat es faci solidària amb les necessitats dels seus integrants. Si la gestió pública dels recursos públics no permet que es reparteixen prou subvencions per a poder fer servir els transports públics, la societat ho està fent possible regalant un bitllet de cada 10 que hom fa.

Han pujat els preus del servei, i això les empreses en són conscients que un augment del preu pot comportar una reducció de les seves vendes. Com si els usuaris preferissin anar a peu en comptes d’agafar el bus. Si el gest de la T11 permet estalviar suor i temps a alguns dels usuaris que anirien a peu, perquè s’hauria d’impedir això?

La pujada dels preus del transport ha anat acompanyada amb la reducció dels abonaments mensuals, trimestrals i anuals. Aquests abonaments no són econòmicament viables (no surten més barats) si no es fan una pila de viatges al mes (molts més de 50!). Si s’escampés l’avantatge de la Tjove a diferents tipus d’usuaris com treballadors o estudiants mitjançant una certa subvenció d’aquest bitllet per part de les empreses o la matrícula dels estudiants, resoldríem els problemes de transport de la major part de la ciutadania que té una mobilitat obligada. Estic pensant amb una reducció del 75% respecte al preu de la targeta anual. Val a dir que hauria d’haver un registre per a poder recuperar la targeta en cas de pèrdua o subtracció.

Acabo amb un altre consell. La T9. I em refereixo a que quan a la T10 hi hem gastat 9 viatges, en comptes de gastar el desè, guardar-la per a quan tinguem la oportunitat millor per a fer-la servir. I poso 3 exemples d’aquesta oportunitat millor: El dia que farem servir un bitllet per a pocs transbordaments i per tant puguem optimitzar l’ús de la T11; una visita d’un amic que normalment no fa servir la T10 (per exemple perquè es mou amb un altre número de zones), i així li podem donar un bitllet que li sortirà més econòmic que comprar un bitllet senzill; i finalment una opció (que reconec que pot fregar la legalitat per venda de bitllets, i per tant cal anar amb compte) i consisteix en vendre el bitllet senzill a preu de T10 -en aquest darrer cas, es pot fer una venda amb un cert benefici, ja que per falta de canvi el comprador pagarà de grat 1 euro per estalviar-se’n un altre, quan el bitllet ens costa a nosaltres uns 93 cèntims-.

One response »

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s