Monthly Archives: Setembre 2012

De com la politocràcia juga amb el nostre futur

Estàndard

El mes de maig em van demanar que fes un article per a La Burxa que resumís l’activitat de la plataforma Aturem Eurovegas. El resultat és l’article que poso a continuació i que també es pot llegir a la burxa de juny.

Eurovegas: de com la politocràcia juga amb el nostre futur.

Les crisis ambientals, socials i econòmiques ens han portat una novetat a l’agenda política i mediàtica del 2012. L’esclat de les bombolles financeres i immobiliàries ha dut als governants del desgavell a fugir cap endavant. La principal sortida del forat econòmic en què es troben és cercar inversions estrangeres, a banda de retallar els serveis socials bàsics per a promoure la seva privatització. Fa temps que Espanya ha jugat el paper del turisme com a principal font d’ingressos. Ara amb Eurovegas no es veu un salt qualitatiu des del punt de vista de polítics i empresaris amb panxa grossa, corbata, pur havà i un imaginari barret de copa.

Hi ha una resposta més sensata però cal reconèixer que és il·lusa perquè no ha estat pas per error que ens han dut a aquesta situació i per tant no és d’esperar que canviïn de rumb. En comptes de fugir cap endavant, caldria cercar les arrels del problema i trobar les solucions radicals que ja estem posant sobre la taula: auditoria del deute, banca pública, redistribució del treball (veure per exemple la proposta de la jornada de 21 hores de la NEF), radicalització democràtica de la política per evitar noves corrupteles, un esforç important en la sostenibilitat ambiental i econòmica de la societat, …

El turisme és una activitat molt agressiva al territori on s’implanta. I Eurovegas ho és encara més. Ho és perquè a més a més de la destrucció de territori agrícola promou uns valors socials contraris als que necessitem.

Què representa aquest macro-complex d’oci i turisme? Si Eurovegas, o algun dels projectes paral·lels, acaba caient sobre el parc Agrari del Baix Llobregat s’estarà destruint una part significativa de l’horta de l’àrea metropolitana. Significaria la destrucció de terrenys molt apreciats per especuladors i inversors; fins i tot menjant-se algunes de les zones que s’havien protegit. “Canviar pisos per casinos”, sembla que hagin pensat els planificadors del territori, que ja tenien a l’abast “espais buits” (sense qualificar) on tenien previst construir milers de pisos i l’esclat de la bombolla immobiliària no els ho permet. Es parla de 800 hectàrees, que inclouen la façana marítima de Viladecans, plena de camps de carxofes i melons, canyissars i maresmes, que sembla que no importen a la politocràcia imperant. Castelldefells ha exhaurit totalment el seu sòl deltaic; Gavà amenaça en fer-ho; el marge esquerra del delta està totalment urbanitzat. Queden illes verdes agrícoles i una franja entre Cornellà i Sant Joan Despí, contínuament amenaçades pels planificadors del territori. Gairebé la meitat del que queda d’aquest parc, després que s’hagi anat malmetent poc a poc durant les darreres dècades, es podria convertir en ciment i asfalt amb l’objectiu que el turisme de l’oci permeti al capital recuperar la seva inversió.

Read the rest of this entry