Entrevista sobre transgènics

Estàndard
Entrevista sobre transgènics

Una periodista m’ha demanat que respongui unes preguntes per a un reportatge que està preparant. Com que amb les respostes ella farà un reportatge tenint en compte l’opinió d’altres persones, he pensat que les respostes no s’haurien de quedar només per a ella i per això les publico. S’accepten crítiques!

porcelana_elefant_2013-12-23_195939

1)      Els transgènics afecten la salut?
No es pot fer una resposta genèrica ja que cada transgènic és un cas particular; per tant tampoc té sentit respondre genèricament que els transgènics no afecten la salut.
Si s’analitza els pocs transgènics que actualment s’estan comercialitzant la resposta passa a ser més concreta i alhora preocupant. Tot i que hi ha molts transgènics agrícoles desenvolupats n’hi ha molt pocs que s’estiguin plantant a gran escala i per tant que puguin arribar a tenir una repercussió en la salut humana. Bàsicament es parla de soia, panís, colza, cotó, tot i que en els darrers anys ha crescut molt el cultiu de carbassa, remolatxa i alfals -plantades i comercialitzades només a Nord-Amèrica. I també es tracten de només dos tipus de modificacions genètiques: la que fan les plantes tolerants a herbicides, i les que fan que la planta incorporin una toxina, provinent del bacteri Bacillus thuringensis i per aquest motiu anomenades plantes bt, que les fa resistents a una determinada plaga d’insectes.
Les plantes tolerants a herbicides tenen un doble efecte sobre la salut. Per una banda, i és l’efecte més important, tenen més restes d’herbicida que els equivalents que no han conviscut al camp amb l’aplicació de l’herbicida. Aquestes restes d’herbicida tindrà un efecte depenent de la dosi sobre la salut dels òrgans encarregats de depurar les toxines que ingerim, però alhora hi ha indicis que també hi ha un efecte disruptor hormonal que podria influir en l’aparició de les malalties relacionades amb la industrialització (per més informació dels disruptors hormonals recomano veure aquesta agradable conferència de Nicolàs Olea ). Malauradament una de les darreres fonts bibliogràfiques que relacionen les restes d’herbicida amb malalties relacionades amb els disruptors hormonals ha estat censurat de forma escandalosa -adduint arguments inèdits i totalment arbitraris-. El segon efecte relacionat amb els transgènics tolerants a herbicida també està explicat en aquest article científic censurat recentment. Està relacionat en que l’enzim afegit per defensar-se de l’herbicida influeix en el metabolisme de la planta reduint la quantitat d’una vitamina antioxidant mentre que paral·lelament augmenta una substància amb efectes antagònics. Una dieta amb elevades proporcions d’aquest tipus d’aliments podria fer augmentar l’aparició de malalties relacionades amb l’estrès oxidatiu.
Pel que fa a les plantes del tipus bt, hi ha indicis que la toxina no és un ingredient innocu i que tots els estudis de seguretat (sanitat) alimentària es queden en descartar que aquests aliments no fan un dany agut però caldria re-analitzar-los respecte a un dany similar al que s’ha explicat amb els transgènics tolerants a herbicides. A més a més cal avisar que no s’ha fet un correcte anàlisi sobre les possibles al·lèrgies que pugui generar la presència d’una proteïna nova en el pol·len i als aliments. Un tipus de toxina bt va ser protagonista fa uns 13 anys d’un succés d’al·lèrgies alimentàries als USA; les pressions de la indústria van generar unes conclusions totalment sorprenents que absolien aquest transgènic del cas (per més informació es pot consultar aquest enllaç ).

2)      Quins són els principals avantatges que ens donen els transgènics?
La transgènesi és una tècnica de millora vegetal. Tradicionalment s’ha fet servir la selecció artificial, seleccionant les varietats més adequades als interessos de la pagesia; la diversitat biològica era natural produïda sobretot per la reproducció sexual però també amb mutacions produïdes a l’atzar. Durant el segle XX, la industrialització de l’agricultura va fer introduir un mecanisme qüestionable per generar noves varietats: l’estimulació de les mutacions mitjançant agents mutagens (ja sigui radioactivitat o mitjançant substàncies químiques mutagens). La principal pega de fer servir aquesta tecnologia és que tot i que puguin aparèixer noves mutacions que puguin resultar útils per a la pagesia, és possible que es produeixin danys col·laterals al genoma que no es detectin i que generin un efecte imprevist.
La transgènesi deixa de fer canvis a l’atzar i passa a fer un canvi dirigit pels investigadors. La selecció no és de les millors varietats sinó de les que incorporen la característica desitjada. Els canvis imprevistos continuen sent un problema a tenir en compte, que està accentuat pel fet que el procés és més agressiu (no és el mateix un canvi basat en una mutació que l’aparició d’una proteïna nova a la cèl·lula). A més a més per evitar que la planta reconegui la nova seqüència de DNA com a estranya i la in-activi, es fa servir una seqüència vírica (el promotor) que pot generar nous problemes imprevistos (com ara l’augment de la transformació cap a la flora bacteriana).
Un dels perversos avantatges dels transgènics és que també incorporen una seqüència de DNA que no es troba a la natura i que permet actuar com a codi de barres que permet protegir els transgènics mitjançat patents i el dret a cobrar-les encara que les plantes es reprodueixin elles soles; s’han donat casos d’imposició del pagament de drets de patent a pagesos als que els havia caigut de forma accidental la llavor transgènica al seu camp (un exemple paradigmàtic és el de Percy Schmeiser).
A vegades la transgènesi s’ha plantejat com a mecanisme d’accelerar la creació de noves varietats que també es podrien desenvolupar mitjançant mecanismes tradicionals o mitjançant mecanismes tradicionals accelerats -com ara la selecció dirigida per marcadors-. Però tot i que potser es poden estalviar alguns anys de encreuaments per a obtenir les varietats desitjades pels investigadors, aquests es perden posteriorment perquè la transgènesi pot generar efectes imprevistos i cal analitzar que a la nova varietat no s’han generat. Un exemple està explicat en un breu reportatge que es va fer a una ràdio catalana.

3)      Quins són els seus principals inconvenients o problemàtiques associades?
No és fàcil exposar en uns pocs paràgrafs els principals inconvenients o problemàtiques associades dels transgènics. Intentaré exposar-los amb una certa prioritat.
Per a mi, el principal argument per rebutjar-los és en realitat un argument al rebuig d’un model agroindustrial que inclou els transgènics però que va més enllà. Tenim un model agroalimentari insostenible: en 300 anys ha deixat de ser bàsicament solar a ser bàsicament fòssil, i estem en el zenit del petroli cosa que significa que ja no podem augmentar el seu consum i que cada cop en tindrem menys. Tot ha de descarbonitzar-se (en el sentit de combustibles fòssils: petroli, carbó i gas natural), però la nostra alimentació és massa depenent com per poder mantenir aquest sistema més temps.
Els transgènics participen en aquest model de tres maneres: La primera és que com exposaré a continuació amb l’argument de les patents impedeix que es desenvolupin els nous models més sostenibles (que a mi m’agrada agrupar en el terme models agroecològics). La segona participació és en el sentit que creen una falsa expectativa de millora; em recorden al “miratge” que en Marcel Coderch associa a les centrals nuclears en el seu llibre; però en comptes d’energia aquí seria aplicat al model agroalimentari. Finalment participen en l’acceleració de la pèrdua d’agrobiodiversitat, que va començar amb la revolució verda, es va accelerar amb el supermercadisme i que encara s’està accelerant més amb els transgènics. Com ens va explicar Marcelo Buiatti a la seva ponència a les jornades organitzades per Som lo que Sembrem (2009), necessitem més que mai l’agrobiodiversitat per adaptar-nos als canvis que suposarà l’escalfament global -i jo afegeixo el radical canvi de model agroalimentari-.
Un segon àmbit a argumentar contra els transgènics és l’oligopoli que suposen els transgènics i la pressió que aquest oligopoli realitza sobre la pagesia que es fa la seva pròpia llavor. Els transgènics són intrínsecament oligopolístics: la tecnologia en si no és molt complexa fins al punt que es pot arribar a desenvolupar a un modest laboratori d’una universitat, però realitzar tot el treball necessari per demostrar que en el procés tecnològic no s’han generat cap problema imprevist és tan car que, de la mateixa manera com passa amb els productes farmacèutics, només grans empreses es poden permetre portar al mercat algun d’aquests productes. Paral·lelament aquest argument va en contra de l’agrobiodiversitat perquè només un tipus de transgènic que es pugui plantar a gran part del planeta pot resultar econòmicament viable de desenvolupar -per això els transgènics que s’han desenvolupat són aquests pocs que he comentat abans i no alguns que puguin ser útils només per a una regió determinada-.
A més a més, per a poder amortitzar la inversió, aquestes empreses fan campanyes molt agressives per estendre el seu mercat erosionant l’agrobiodiversitat que hi havia a la regió on s’imposen. La reproducció de la llavor per part de la pagesia o per part d’empreses especialitzades en la preservació de la biodiversitat local passen a ser competidors directes d’aquestes grans empreses de l’agronegoci i gràcies a la seva influència en la política estan apareixent legislacions restrictives per aquestes activitats tradicionals, que com he comentat formen part de les alternatives per a fer front al canvi de model agroalimentari.
Allà on es planten transgènics, tot acaba sent transgènic. Aquesta afirmació s’explica en base a la definició d’un producte transgènic. Si un sac de panís està format per 50% panís transgènic i 50% panís no transgènic, no hi ha cap mena de dubte que es tracta de panís transgènic. I si és una relació de 25% ogm i 75% no? També. On es posa el límit? S’ha decidit posar a l’1%, que és el límit de detecció habitual. Si a Catalunya pràcticament la meitat del panís que es planta és transgènic, si no es doblen els canals de sega, emmagatzematge i processat, pot resultar que el 100% del panís sigui transgènic (per simple mescla amb el que no ho era). Per preservar l’agrobiodiversitat no transgènica i evitar haver de desdoblar tots els canals, es proposen les regions lliures de transgènics.
Un tercer àmbit són els problemes medioambientals. Els transgènics agrícoles són dels pocs productes biotecnològics que s’alliberen vius al medi ambient. Abans d’alliberar-se s’estudia el risc associat del seu alliberament, però tot i que aquests estudis són molt cars de fers-se tenen moltes limitacions i es decideix fer un anàlisi a posteriori un cop s’ha alliberat per comprovar que el risc associat és realment el que s’havia determinat. Per tant, tot i que hi ha un cert control dels riscos, els interessos econòmics associats als transgènics fan que es valorin els riscos en favor dels transgènics i no pas en favor del medi ambient.
La contaminació sobre els cultius no transgènics és un dels efectes sobre el medi ambient que fa augmentar l’erosió sobre l’agrobiodiversitat. A Catalunya no creix el cultiu de panís ecològic perquè hi ha el risc de la contaminació, i s’han deixat de plantar algunes varietats tradicionals perquè s’ha detectat la presència d’una determinada part de transgènic a les llavors.
Els transgènics tolerants a herbicides són especialment problemàtics pel medi ambient perquè els herbicides amb els que estan associats afecten al medi natural (per exemple la contaminació dels cursos dels rius i aqüífers), tot i que també afecten a la població rural com per exemple s’ha denunciat a alguns barris d’alguna ciutat argentina propers als cultius.
Un quart àmbit és la salut: ja he comentat que sobre els transgènic que s’estan comercialitzant hi ha indicis que tenen alguns problemes amb la salut.
Finalment hi ha l’àmbit de la democràcia: per una banda hi ha el fet que la població no els vol consumir -i per això no hi ha productes amb transgènics als prestatges de les nostres botigues d’alimentació (val a dir que igualment es consumeixen a través de la carn, llet i ous dels animals alimentats amb pinsos transgènics)-. A Catalunya es va negar la possibilitat que s’etiquetessin els productes derivats dels animals alimentats amb transgènics quan es va rebutjar la proposta de llei presentada per Som lo que Sembrem.
Per altra banda hi ha la influència dels interessos econòmics sobre les polítiques agroalimentàries. El cas de les portes giratòries ara està en els mitjans de comunicació de masses amb el tema elèctric però els transgènics s’han introduït gràcies a aquest tipus de corrupció. Un exemple de corrupció és el que es va destapar amb els cables de Wikileaks: l’ambaixador dels USA explicava al responsable d’agricultura espanyol que Espanya era estratègica per a la introducció dels transgènics a Europa i mostrava la preocupació de l’activitat de moviments com Som lo que Sembrem; i aquest responsable d’agricultura explicava secrets d’estat a l’ambaixador traint els interessos europeus -no hi va haver cap dimissió després d’aquest afer-.
Pel que fa a l’etiquetatge vull plantejar un problema associat als transgènics. Actualment aquest problema no és molt greu perquè hi ha pocs tipus de transgènics al mercat. Si cada transgènic és un món i els problemes de salut i d’altra mena poden dependre del tipus de transgènic, les persones consumidores que vulguin exercir el seu dret a triar han de ser uns experts en aquesta tecnologia. Això no es pot exigir i per tant les autoritats haurien de marcar uns estàndards més exigents per evitar que hi hagi algun producte dels que la ciutadania pugui tenir reticències.

4)      Els transgènics són la solució per acabar amb la fam al món?
No ho són pas i no crec que ningú ho estigui afirmant. Segurament és un rumor que es deixa anar per a poder donar arguments. De fet ja he comentat que cal fer una agricultura més sostenible per a adaptar-nos a l’encariment dels recursos fòssils i si no ho fem la fam al món augmentarà en pocs anys.
Un informe internacional, Informe del paper del coneixement, ciència i tecnologia agrícola en el desenvolupament, conclou que la fam al món es podria resoldre ràpidament donant eines i recursos a les persones que tot i viure en entorns rurals no es poden produir el seu propi aliment. En aquest context els transgènics no només no serveixen sinó que fan més aviat nosa.
Val a dir que la fam al món és un problema de distribució i de model econòmic. Qui no té diners per comprar-se el menjar no té dret a menjar! Tenim un model econòmic que permet morir de gana a algú perquè no té diners. Quan hem decidit aquesta aberració? Hi ha propostes com l’arròs daurat que pretenen corregir amb un producte biotecnològic un problema de carestia i pobresa. Per a mi no només es tracta de pinsos pels pobres sinó que sembla que reconegui que aquesta situació de desigualtat no tingui solució.
Val a dir que el creixement de la població pot suposar un problema d’abastiment si no aconseguim compensar-ho amb algunes millores de productivitat. I que aquest problema s’ha de sumar a l’encariment dels recursos energètics dels que depèn en gran part el model agroalimentari actual. Els defensors dels models agroecològics plantegem que la millora de la productivitat és possible però que igualment cal fer canvis en les pautes alimentàries; per exemple a Catalunya -i Europa i la resta de zones similars- caldria una reducció important de la quantitat de proteïna animal que estem ingerint.

5)      Quins productes transgènics es cultiven a Catalunya?
Bàsicament es cultiva a Catalunya panís transgènic del tipus bt. Aquest tipus de transgènic està present a diverses varietat de panís.
Hi ha també una mica de cultiu experimental d’alguns transgènics que es volen introduir però que encara no tenen autorització per al cultiu comercial.

6)      La majoria dels productes que mengem són transgènics?
Tot depèn del que es consideri “menjar transgènic”. Si menjar carn, llet o ous d’animals alimentats amb pinsos transgènics es considera menjar amb transgènics, la resposta seria que la majoria d’aquests productes compleixen aquesta característica. La major part dels pinsos de la nostra ramaderia té una elevada proporció de transgènics -soia i panís-. Però ja he comentat que de consum directe no hi ha transgènics ja que les empreses productores eviten incorporar aquests productes per estalviar-se l’etiquetatge que els podria suposar un boicot. Val a dir que hi ha un cert grau de frau, empreses que fan servir transgènics i que no ho etiqueten, però aquest és relativament petit. També pot ser interessant veure com a Nord-Amèrica aquests productes transgènics estan molt estesos en l’alimentació -no hi ha obligació d’etiquetatge- i per tant la resposta podria ser rotundament sí, en aquests països la majoria del productes que es mengen tenen ingredients fets a partir de transgènics.

**

L’entrevista es justifica per la meva presència a una taula rodona organitzada per la fàbrica del Sol. Les diapositives que tenia preparades es poden veure a aquest enllaç.

**

La versió en castellà d’aquesta entrada està disponible en aquest enllaç. La verión en castellano de esta entrada està disponible en este enlace.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s