Una humil proposta

Estàndard

Aquesta tarda he estat en un taller d’educació ambiental organitzat per una comissió del Consell Escolar Municipal de Sant Cugat del Vallès. El taller ha consistit en una breu exposició de com la crisi de la COVID-19 havia afectat a l’activitat d’educació ambiental d’alguns centres, tot seguit tres persones hem posat sobre la taula les crisis que vindran. Una de les persones ha fet una exposició des de la ciència i ha parlat de l’Emergència Climàtica, la crisi de biodiversitat i també de la contaminació ambiental que de la mateixa manera que la crisi de la biodiversitat està provocada per molts aspectes diferents. Una altra persona ha parlat de la crisi de les cures, en referència a la precarietat que empeny el nostre model societat a la nostra principal activitat, vetllar perquè les nostres vides siguin possibles i ho siguin amb suficient qualitat. Finalment la meva aportació ha estat posant la mirada social a les crisis; he parlat que el nostre model social i econòmic, que també es coneix com capitalisme democràtic, necessita créixer constantment i no sap créixer sense consumir més energia; això, vinculat al fet que la major part de l’energia que ara consumim té origen fòssil, genera la conclusió que el #zenitdelpetroli (també conegut com #peakoil) provocarà que aquest sistema entri en crisis econòmiques successives de destrucció de les activitats que no podran evitar aquest remolí que engolirà el que al sistema en crisi li sobra. També he comentat que actualment el deute econòmic tan inflat com el que tenim ara serà un obstacle molt gran que farà que les crisis econòmiques encara siguin pitjors. Finalment també he comentat la diferència entre les visions catastrofistes i les mirades realistes que el que pretenen és forçar el canvi de rumb justament per evitar el pitjor.

Després d’aquesta formació hem fet grups de treball, en el meu érem quatre persones, i hem estat només deu minuts fent algunes propostes que es poguessin aplicar als nostres entorns educatius. És en aquest context que ha aparegut la proposta que fa estona que estic introduint. Estic segur que s’ha de desenvolupar més però he pensat que no havia de deixar de publicar-la a algun lloc i quin lloc millor que la meva bitàcola que fa massa mesos que no canvia.

La proposta és promoure un intercanvi cultural telemàtic amb un altre entorn educatiu equivalent. Aquest intercanvi es podria fer per compartir experiències en la resposta a l’emergència climàtica; entenent que aquesta resposta és prou sistèmica com perquè serveixi per gestionar, intentar evitar, la major part de les crisis que tenim davant. També podria servir per generar una mena de moviment social mundial l’embrió del qual ja l’ha fet el moviment de Fridays For Future. Una proposta que podria facilitar l’enxarxament dels centres educatius del planeta és que cada centre fes l’intercanvi amb tres centres diferents, i suposo que així seria fàcil que tots els centres estiguessin connectats d’alguna manera.

Crec que la proposta es podria aplicar en diferents nivells per part de cada centre però també penso que la multidisciplinarietat que permet un intercanvi com aquest facilitaria la motivació a implicar-se.

Agrairé comentaris a la proposta i, és clar, també que aquesta tingui èxit. No he buscat si ja s’havia fet abans; en tot cas no n’havia sentit a parlar d’una proposta com aquesta.

******

Versión en castellano.

Imatge extreta de Pixabay.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s