Category Archives: General

Tres cosetes sobre la independència

Estàndard
Tres cosetes sobre la independència

Faig un breu article per dir tres cosetes sobre la independència i la nova república catalana que ha vingut a quedar-se encara que molts no la vulguin.

Primer de tot recomano un article d’Antonio Turiel (@amturiel) que analitza els darrers esdeveniments i acaba amb una proposta per un dels principals actors en el procés, els Comitès de Defensa de la República (CDR). L’article es pot llegir a aquest enllaç. La proposta consisteix en demanar als CDR que siguin el nucli social de construcció de les propostes de resiliència vers la crisi derivada pel zenit del petroli (peak-oil, o fi del petroli barat). Les propostes passen per exemple per animar a la societat a contractar l’electricitat a una companyia que promogui les energies renovables (la millor d’aquestes propostes és @somenergia). Un altre exemple és promoure les finances ètiques que ajuden a la societat a finançar propostes econòmiques més sostenibles en comparació a les propostes que finança la banca convencional, i també que eviten les bombolles financeres prestant només diners que la societat inverteix sense fer servir mecanismes d’enginyeria financera que provoquen que la societat tingui una proporció molt elevada de finances respecte a l’intercanvi econòmic per bens i serveis. Està clar que cal completar la llista amb la major part de les activitats econòmiques de la nostra vida i afegir propostes que siguin més de cohesió social respecte a les propostes d’intercanvis econòmics.

La segona coseta que volia escriure és en referència a la independència judicial. Una democràcia ha de tenir aquest aspecte com a peça clau. Les decisions judicials contra Jordi Sánchez i Jordi Cuixart i contra el govern de la república catalana incloent la mesa del Parlament han aixecat una onada d’indignació que ha posat en dubte la independència judicial. De fet, si us fixeu, l’estratègia del govern del #corruPPte per frenar el procés d’independència ha estat que algunes de les decisions més polèmiques hagin estat preses per organismes judicials -incloent el fiscal en aquest organisme tot i que està en la frontera entre la independència judicial i l’acció política i que considero que en aquest cas segurament s’ha passat de llarg, ni que sigui pel “més gran serà la caiguda”-.

La independència judicial s’ha posat en entredit per diversos fets: la velocitat que ha estat molt diferent per als casos que ens afecta en comparació amb la resta d’afers a la que ens tenia acostumats; la diferència de criteri per exemple amb la comparació del Tribunal Suprem i l’Audiència Nacional; per la presa de decisions altament polèmiques que han estat respostes per moltes agrupacions jurídiques i no només catalanes, i per la sordesa respecte a la resposta ciutadana, ja que sembla que només s’actua donant resposta a un clam ciutadà espanyol creat pels tambors de guerra dels mitjans de comunicació de masses i no s’escolta al clam ciutadà que considera injusta les seves decisions; les decisions judicials han de tenir en compte també el que pensa la societat per evitar la desafecció amb la justícia.

El dissabte 18 de novembre la delegada del govern espanyol a Catalunya, Enric Millo, va declarar al programa Preguntes Freqüents de TV3, que la violència policial de l’u d’octubre es va fer per donar resposta a la petició judicial d’evitar el referèndum i que si hi va haver desproporció ja ho decidiran els tribunals que ho investiguin. Com es pot veure, s’excusa en decisions judicials allò que políticament (responsables de la policia) han decidit i aprovat (abans i després de fer-ho).

I la tercera coseta que volia posar és el decàleg d’accions que es poden fer per donar suport a la llibertat de les persones preses polítiques. Ho faig després d’haver comentat la importància de la independència judicial. No es tracta de dir que les decisions judicials són errònies, que per això ja estan els procediments establerts; malgrat que són excessivament lents excepte per quan els interessa. Sinó de mostrar que la societat no està d’acord amb aquestes decisions i que això suposa un problema tant polític com judicial ja que significa que o bé les lleis són errònies, o bé que les interpretacions que se’n fan estan mal fetes. I, en tot cas, que mentre no es jutja a aquestes persones que ara estan a la presó, que siguin posades en llibertat condicional ja que la societat ho demana.

Deu accions que pots fer per #LlibertatPresosPolítics

Deu accions que pots fer per #LlibertatPresosPolítics
Et proposem deu accions de la campanya #LlibertatPresosPolítics per demanar la llibertat immediata dels deu presos polítics catalans:
1. Encartella el teu barri: la teva escala de veïns, els aparadors dels comerços, el centre de treball…
Aquí trobaràs diversos cartells. També tens els editats per l’ANC i els de la campanya Empaperem.

2. Adapta la capçalera dels teus comptes de les xarxes socials:
Twitter
Facebook3. Difon la postal a les xarxes, versió en català i en anglès
Twitter – versió en anglès TW
Facebook – versió en anglès FB

Instagram – versió en anglès Insta

4. Penja un banner a la teva entitat, blog… o suggereix a un diari digital o web d’entitat que ho faci per solidaritzar-se
banner horitzontal 981X90
banner quadrat 250X250

5. Pots seguir el compte de Twitter @FreeJordis i el de Facebook Llibertat Jordis, des d’on difonem totes les accions de suport

6. Deixa deu cadires buides En tots els actes públics on participi, per recordar a tothom que seguim exigint la llibertat de deu presos polítics.
El món de la cultura ho està fent, per exemple, en els espectacles de teatre.

7. Promou un manifest de suport del teu col·legi o àmbit professional, exigint el seu alliberament

8. Pots lluir un llaç groc, símbol de la solidaritat amb els presos polítics catalans

9. Difon el vídeo que contrasta l’acusació de sedició a Jordi Cuixart i JOrdi Sànchez amb els fets del 20 de setembre:

vídeo en català
vídeo en castellà
vídeo en anglès10. Participa de totes les accions convocades des de la Crida per la Democràcia (TWFB i Instagram)

També pots difondre la resta de vídeos que demanen l’alliberament dels Jordis i els presos polítics: els trobaràs tots en aquesta llista de reproducció de YouTube

 

Anuncis

Activitat per parlar del #CanviClimàtic a St. Cugat del Vallès

Estàndard

Faig ressò de una activitat que s’està organitzant des de l’associació OSEA, de la que jo en formo part.

cartell1

L’activitat està prevista pel 26 de gener a Sant Cugat (2017!), el dia mundial de l’Educació Ambiental.

https://osea2015blog.wordpress.com/agenda-i-novetats-del-mes/

El lloc de l’activitat és cal Temerari i començarà a les 18:30h. Primer inaugurarem una exposició sobre el canvi climàtic que hem elaborat nosaltres mateixos/es des d’una perspectiva particular.

Seguidament realitzarem una xerrada-taller-dinàmica sobre el canvi climàtic, una adaptació d’una activitat que fa anys que funciona molt bé a secundària i té ganes de no deixar ningú indiferent.

L’exposició romandrà a cal Temerari fins el dia 9 de febrer, dia en què a les 18:30h passarem el documental Això ho canvia tot (This Changes Everything) de la Naomi Klein, amb subtítols en català fets per una persona d’OSEA.

Us convidem a gaudir amb nosaltres d’aquesta celebració. Us esperem!

OSEA… Organització Santcugatenca d’Educació Ambiental

 

.

.

 

Reflexions sobre els aliments transgènics

Estàndard
Reflexions sobre els aliments transgènics

Al web de Socium.cat m’han publicat una entrevista que em van fer per parlar dels aliments transgènics. L’objectiu de l’entrevista era informar a les persones que compren el seu menjar a través d’aquest projecte.

Hi ha aspectes de l’entrevista que no m’acaben d’agradar; tal com l’autora ho ha deixat reflectit. Així que passo a fer una versió pròpia d’aquesta entrevista:

Miquel Vallmitjana: “Els transgènics es comercialitzen sense fer les proves adients que n’asseguren la seva innocuïtat”

Darrere del control dels productes modificats genèticament hi ha el gran monstre de la biotecnologia, l’empresa Monsanto

El passat mes d’abril, es complien 12 anys de l’entrada en vigor de la normativa de la Unió Europea (UE) que obliga a etiquetar els aliments que han estat modificats genèticament. Els aliments transgènics són aquells que provenen d’éssers vius que presenten una alteració de l’ADN realitzada mitjançant enginyeria genètica: es transfereix un gen d’un organisme a un altre per crear una qualitat especial que normalment no té en condicions naturals. Des dels inicis, han generat gran rebuig social. No obstant això, un missatge massa simplificat contra els aliments transgènics, per exemple  “Dir que els transgènics maten“,  pot ser que no ajudi a treure’ls dels nostres plats.

“El model agrícola del futur s’assemblarà molt més a l’agricultura ecològica que no pas al model agroindustrial” vigent i imperant en l’agricultura dels països del centre econòmic del planeta (el que es coneix amb el nord global). Això vol dir que ja no es faran servir productes químics de síntesi? no necessàriament,  potser n’hi ha alguns de baix impacte ecològic que poden resoldre problemes que l’agricultura ecològica no tingui alternatives. És a dir, en el futur “només s’han de fer servir aquells productes químics estrictament necessaris”.

Però pel que fa a l’agricultura transgènica, no crec que es pugui aconseguir crear transgènics ideals fins i tot si el capitalisme ho permetés. Per exemple, als camps de farigola hi ha poques herbes perquè l’arbust expulsa una substància que inhibeix la germinació de les llavors de les herbes que podrien acabar fer-li ombra. Si s’aconseguís fer un transgènic que fos tolerant a aquesta substància, i si aquesta substància fos fàcil de produir industrialment de manera neta, tindríem un transgènic tolerant a un “anti-males-herbes natural”, que potser podria substituir als transgènics tolerants als herbicides considerats ara tant tòxics. Per estar tranquils caldria també que aquests transgènics fossin estables (segurament per aquest motiu no serviria la possibilitat de produir-lo per la tecnologia del canó de gens) i que la interacció amb els gens introduïts no genera cap problema de salut. Per evitar una erosió de l’agrobiodiversitat caldria també que aquest transgènic es pogués introduir a les varietats de cultiu utilitzades. I per evitar el control sobre les llavors, caldria que aquesta llavor es repartís gratuïtament de la mateixa manera que es reparteix gratuïtament les llavors dels bancs de llavors públics. Però, si es complissin tots aquests supòsits, la qual cosa ja és molt suposar, ens trobaríem que tot l’esforç resultaria inútil al cap de pocs anys ja que la pressió selectiva faria que apareguessin herbes adventícies tolerants a aquesta substància natural. A tot això caldria afegir el perjudici del que podrien fer aquestes herbes adventícies tolerant a l’inhibidor de llavors de la farigola sobre els mateixos camps de farigola -aquestes ja no tindrien una eina natural per evitar la competència-.

Cada aliment modificat genèticament és un món a part, cada transgènic és un resultat tecnològic, un producte Frankenstein que no saps si es portarà bé o malament, explica.

Cinc punts negatius dels transgènics kkk

Hi ha cinc inconvenients en el món dels transgènics. Per la sostenibilitat: no només és un argument en contra de l’agricultura transgènica, sinó que també ho és pel model alimentari actual (basat en l’agroindústria). “En un futur, estarem en risc de passar gana perquè l’energia que es necessitarà per consumir els aliments serà molt cara”, “cal treballar per a què l’agricultura ecològica -que consumeix menys energia- vagi substituint aquest sistema”.

D’altra banda, els transgènics poden ser perjudicials per la salut, com també pel medi ambient, els cultius o altres espècies. Des del 1998, a Europa només s’ha aprovat un cultiu transgènic: el panís MON 810. Conté el gen d’un bacteri que el fa resistent a la plaga de barrinador. “La toxina del blat de moro pot afectar a microorganismes del sòl o a insectes que hi estiguin en contacte”.

“Si no volem això, hem de ser consultats, els ciutadans també tenim dret a opinar”. Per aquesta raó, un altre inconvenient és la falta de democràcia i la impossibilitat de decisió que té el ciutadà.

El darrer inconvenient és l’oligopoli amb que sempre estan relacionats els productes transgènics. La multinacional Monsanto. controla el 80% de les patents i la resta de les patents està en mans de 4 grans empreses del sector agroquímic.

La Unió Europea i Monsanto, una estranya relació

Tots els productes transgènics són analitzats per la Unió Europea. Però sempre ho fan a través dels informes que realitza l’empresa que els proposa (per exemple Monsanto, el gegant estatunidenc que es dedica a la biotecnologia agrícola). “Ens podem fiar d’aquests estudis quan es sap que la multinacional Monsanto ha falsejat informes?”. Després de la Guerra del Vietnam, Montsanto va falsificar els resultats d’estudis científics per evitar que es conegués que la Dioxina -un subproducte del 245T, component principal de l’Agent Taronja- tenia efectes cancerígens. Aquest Agent Taronja es va llançar sobre la flora del Vietnam per destruir la selva on s’amagaven els vietnamites. Segons Monsanto -i altres empreses- ”aquest defoliant no és tòxic per la vida humana i animal”. Quatre dècades després del conflicte armat, encara segueixen naixent criatures amb malformacions.

“Demanem que hi hagi més exigència en el control d’aquests estudis i que els laboratoris que elaborin els informes siguin independents a la producció”. No té cap lògica que l’empresa més poderosa en termes de producció de transgènics sigui la que elabori els informes que validen la seguretat dels aliments. El moviment contra els aliments transgènics considera que es comercialitzen sense que s’hagin fet les proves adients que assegurin que són innocus. De moment només es planta a Europa un únic tipus de transgènic, blat de moro transgènic amb una toxina que el permet resistir a un atac d’un insecte, i també entren a Europa transgènics com la soja, altres tipus de blat de moro, colza i cotó. La majoria dels transgènics van a parar al menjar dels animals de granja (vaques, porcs, aviram). No obstant si bevem llet de vaca que hagi menjat pinso fabricat amb blat de moro transgènic amb aquesta toxina, podem trobar aquesta toxina al nostre cos”. Però els efectes sobre la salut dels aliments transgènics serien sobretot deguts a les restes d’herbicida presents en els aliments transgènics -els transgènics tolerants a herbicida són la majoria dels productes transgènics que es comercialitzen-.

Els (suposats) beneficis dels transgènics

Els defensors dels productes modificats genèticament justifiquen la seva eficàcia dient que garanteixen una bona collita al productor. “Les empreses que venen llavors transgèniques fan una publicitat molt agressiva als pagesos”, “ells acaben plantant aquestes espècies de la mateixa manera que a nosaltres ens han convençut per consumir una beguda de color marró amb gas -beguda que porta la marca de l’empresa que més es gasta en publicitat-”. En 10 anys, a Catalunya han desaparegut 6.800 petites i mitjanes finques agrícoles i la població activa agrària no arriba ni a l’1%.

Els pagesos catalans estan endeutats i no es poden permetre una mala collita. Per això, opten per comprar llavors transgèniques, que tot i ser més cares, els convencen que asseguren la collita. Aquests pagesos, però, no saben els riscos que tenen els transgènics.

Fa temps experts defensaren que els transgènics serien una forma de combatre la fam al món. “És una fal·làcia que ni tant sols defensen els científics a favor”, diu en Miquel, “si hi ha gana al món és perquè les eines de producció han estat retirades a la gent que viu al camp i han hagut de deixar les terres per l’aparició de multinacionals que han arruïnat els seus cultius”.

.

De coopes i canvi climàtic

Estàndard

Ahir es va fer a Barcelona una reunió per preparar una mobilització social a Catalunya en el marc de la Cimera de les Nacions Unides sobre el canvi climàtic del proper desembre a París, la COP 21 (de les sigles en anglès Conferència de les Parts). Hi vam assistir força gent i força entitats. La trobada la va convocar l’associació 350bcn.org que es va crear l’any passat després d’organitzar una marxa contra el canvi climàtic emmarcada en un moviment global promogut per 350.org i AVAAZ. Diverses entitats donaven el suport a aquesta convocatòria: Xarxa per la Sobirania Energètica de Catalunya, la Plataforma Aigua és Vida, Ecologistes en Acció de Catalunya i l’Observatori del Deute en la Globalització.

cop_parisA la trobada es va contextualitzar la COP21 i les mobilitzacions que s’hi volen fer. Es va parlar de la cimera de Copenhaguen del 2009, continuació de Kyoto, on el resultat decebedor ens ha portat a aquesta nova Cimera. En el marc de la cimera de Copenhaguen es va crear a Catalunya la plataforma “el clima no està en venda” que va permetre el treball conjunt de moltes organitzacions.

Pel que fa a la cimera d’enguany, se’ns va explicar com estaven anant les negociacions. A tall de resum els representants dels països estan demanant que el document de treball d’un centenar de pàgines es simplifiqui per facilitar l’acord; en aquesta simplificació i per facilitar l’acord s’esta generant un acord que probablement serà insuficient per evitar el Canvi Climàtic.

Les reivindicacions socials aplegades a la campanya Coalició Climàtica 21 demanen que arreu del planeta es produeixin marxes per preservar el clima els dies 29 de novembre i 12 de desembre. Aquestes marxes tenen l’objectiu de mostrar als representants polítics que la societat els demana que siguin ferms en la defensa del clima.

A la reunió es va parlar de com treballar i es va apostar per repetir i millorar l’experiència del 2009. Tothom qui vulgui participar a la campanya des del seu inici pot demanar que l’afegeixin mitjançant un correu electrònic creat per a l’ocasió, “marcha29n  @  gmail.com” (cal que traieu els espais). La propera assemblea d’aquesta plataforma serà la setmana del 20 de setembre (dia encara per concretar).

Un cop fet el resum del que va sortir de la reunió d’ahir, faig unes reflexions sobre el paper de les cooperatives de consum agroecològic en aquesta moguda.

Per una banda cal tenir en compte que la proposta de l’agroecologia és una proposta alternativa al model agroindustrial que és en una important part, responsable de l’escalfament global. Ja ho diu sovint en Gustavo Duch, que la Sobirania Alimentària té propostes que refreden el planeta. En aquest context, la Via Campesina ha tret un comunicat que ha estat penjat al web de l’Associació Asia: la Sobirania alimentària és una solució a la crisi climàtica.

Per altra banda, una de les propostes que es van fer a la reunió és la de desvirtualitzar la campanya contra el canvi climàtic. Això significa que cal fer molta feina de carrer i molta feina de moltes persones. El fet que les coopes estiguin repartides a molts barris i viles de tot Catalunya fa que siguin una eina molt interessant per arribar a la ciutadania. L’esforç que estic proposant a les cooperatives de consum no és molt gran i de fet és una tasca que els permet visualitzar-se al barri i per tant els ajuda. Potser caldria que es concretés aquesta proposta amb materials de difusió, algun argumentari i algunes propostes de com interaccionar. Però també segurament les mateixes cooperatives que comencin a sortir poden concretar-ho de la millor manera possible, tot adaptant-s’ho al seu context. Des de la Repera es poden posar en comú aquestes propostes per facilitar la seva expansió al territori català.

Finalment, faig una crida a participar a la Repereta del 26 de setembre a Barcelona, per reflexionar del paper social que fem o hem de fer les cooperatives de consum.

Campanya contra el glifosat

Estàndard

Som lo que Sembrem ha començat una campanya contra els herbicides basats en glifosat.

La campanya està motivada per dos motius: per una banda una reclassificació d’aquest tipus d’herbicides per part de l’OMS, tot considerant-lo probable cancerigen, i per altra banda el fet que s’hagi anunciat un d’aquests tipus d’herbicides a diferents canals de televisió -seran fets coincidents per algun motiu?-.

La campanya demana que es publiciti el text de la campanya i els cartells associats, i també demana adhesions individuals i de col·lectius per a fer pinya davant de les institucions polítiques.

Print

# Aturada dels anuncis televisius

# Retirada del mercat

# Compromís  dels partits per eradicar-ne l’ús

# Abandó dels herbicides en els entorns urbans, periurbans i vies de comunicació

A finals del passat mes de març, la Organització Mundial de la Salut (OMS), va classificar l’herbicida glifosat com a “probable cancerigen”, tot reconeixent la seva relació amb el desenvolupament de limfomes no-Hodgkins en estudis epidemiològics de poblacions humanes i les “evidències convincents” que provoca càncer en animals de laboratori [i].

La declaració de l’OMS s’ha produït al mateix temps que TV3 i altres mitjans estaven emetent un anunci publicitari d’un producte comercial (el Roundup) la substància activa del qual és l’herbicida glifosat.

Actualment, és l’herbicida més utilitzat en la major part de cultius no ecològics (cereals, fruiters, arboris de secà, etc.)  i també en els parcs, jardins i carrers de pobles i ciutats.

Es tracta d’un herbicida principalment comercialitzat per Monsanto que en va ser propietària de la patent fins l’any 2000. Va ser introduït en el mercat com un producte no residual i biodegradable fet pel qual l’empresa ja va ser condemnada per publicitat enganyosa en 2007 als Estats Units.

Al contrari de la propaganda,  avui sabem que el glifosat ha passat a la cadena alimentària i que es pot trobar en el cos d’una part molt important de la població europea com va demostrar un estudi de l’associació Amics de la Terra. [ii]

A més d’això, està contaminant greument les aigües de Catalunya, que en molts freàtics tenen concentracions mitjanes de glifosat al llarg de l’any superiors a 0’1 μg.l-1, valor màxim admès per la normativa europea (Directiva 2006/118/EC) [iii].

El parlament holandès ja ha aprovat, amb efecte a partir de l’1 de novembre de 2015, prohibir l’ús d’aquest herbicida, entre d’altres, en activitats no agrícoles, de jardineria, i de manteniment de infraestructures.

Tal i com venim denunciant en la campanya contra el glifosat des de l’any 2012 i com es pot comprovar en l’argumentari que s’adjunta al final de la pàgina**, estem convençuts de que aquest producte comporta greus problemes de salut pública i de contaminació ambiental. Per aquests motius demanem:

– A la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals i la resta de mitjans públics que eivitin qualsevol anunci de Roundup o Glifosat.

– Al govern de la Generalitat de Catalunya que retiri del mercat tots els productes que contenen Glifosat.

– Als partits polítics que es comprometin, abans de les pròximes eleccions autonòmiques, a eradicar-ne el seu ús.

– A tots els ajuntaments i administracions catalanes que abandonin immediatament l’ús d’herbicides en els entorns urbans, periurbans i vies de comunicació, i posin en marxa les alternatives existents de jardineria ecològica.

 

Print

Glifosattros

Print

Print

 


[ii] https://www.foeeurope.org/sites/default/files/glyphosate_studyresults_june12.pdf

https://www.foeeurope.org/weed-killer-glyphosate-found-human-urine-across-Europe-130613

[iii] Sanchís, J. et al. 2012. Determination of glyphosate in groundwatersamplesusinganultrasensitiveimmunoassayandconfirmationby on-line solid-phaseextractionfollowedbyliquidchromatographycoupled to tandemmassspectrometry. Analytical and Bioanalytical Chemistry, 402(7): 2335-2345.

 

David contra goliat: subcontrates vs Movistar

Estàndard

Copio a la meva bitàcola les reivindicacions de les persones subcontractades per Movistar que ara estan en vaga indefinida per reivindicar l’anulació del nou contracte mercantil i per aconseguir millores laborals.

Als seus comunicats es diu que no tenen res a perdre ja que aquest nou contracte mercantil els ha situat en una condició de precarietat molt gran. Fins i tot es parla que en alguns casos els fan treballar de franc.

En un món ideal totes les persones treballadores estaran en empreses que seran gestionades, ni que sigui en part, per les seves persones treballadores. En el cas de les telecomunicacions, una empresa de futur és la cooperativa de consum Eticom – Som Connexió. Mentre aquesta alternativa sigui minoritària, cal continuar exigint que aquestes empreses tractin de manera digne a les persones que treballen per elles.

caixa resitencia catp

Comunicat: Les persones sub-contractades de Telefònica Movistar en vaga a partir del 28/març/2015

Les persones treballadores, tècniques de les contractes, subcontractes i autònomes, que treballem per a la multinacional de Telefónica/Movistar en la CC.AA de Madrid, reunits en Assemblea General convocada per les pròpies persones treballadores el passat dia 17 de Març de 2015, van acordar realitzar una Concentració el dimarts dia 24 de març a partir de les 18h enfront de l’edifici de Telefònica en Gran Via i una Vaga Indefinida des de dissabte que ve 28 de Març. Les raons d’aquestes mobilitzacions són molt senzilles i es resumeixen en un únic punt:

“PER LA RETIRADA DEL NOU CONTRACTE DE BUCLE 2015/2018 DE TELEFÒNICA (MOVISTAR) AMB LES SEVES CONTRATES (EMPRESES COL·LABORADORES) QUE AFECTA A LES PERSONES TREBALLADORES D’AQUESTES CONTRATES I A LES SUBCONTRACTADES PER LES MATEIXES, A LES QUALS ES REBAIXA SUBSTANCIALMENT EL BAREM (PUNTS) APLICAT ALS TREBALLS REALITZATS, OBLIGANT-LES FINS I TOT A REALITZAR ALGUNS TREBALLS DE MANERA GRATUÏTA”

Però això ve de fa ja molt temps, en el qual s’han anat retallant drets i salaris fins a arribar a la situació que avui tenim, que fonamentalment es resumeix en:

Treballem fins a 12 i 14 hores diàries (inclosos dissabtes i diumenges), però tenim contractes de 2 i 4 hores diàries.
Cobrem salaris de misèria de tal manera que per poder subsistir hem de fer aquestes jornades i treure avaries per poder donar de menjar a les nostres famílies.
Correm seriosos riscos en el nostre treball ja que la prevenció de riscos per part de la Telefònica brilla per la seva absència.
Se’ns obliga a posar nosaltres la roba de treball, eines, etc., ja que o bé directament no se’ns facilita, o la que se’ns lliura està inservible.
I tot això succeeix treballant per a l’empresa de l’IBEX35 de major pes especific i mentre aquestes empreses han obtingut l 2014, un benefici empresarial de 3.000 milions d’euros, incrementant el 40% el benefici de l’any 2013, mentre les persones treballadores que ho fem per a aquestes empreses veiem cada dia com no podem ni fer front a les hipoteques de les nostres cases, no podem pagar les factures del gas i l’electricitat, ens costa poder portar als nostres fills als Instituts i ens impedeixen econòmicament que accedeixin a la Universitat i així una llarguíssima llista que indica clarament que les persones treballadores hem retrocedit més de 40 anys en els nostres drets i això no ho podem permetre.
I tot això mentre César Alierta, president de Telefònica, va cobrar en 2013 més de 19.000 € DIARIS, mentre les persones treballadores amb prou feines arribem als 30 € DIARIS
QUINA SORT TAN DIFERENT LA SEVA I LA MEVA, SR. PRESIDENT!!

Per això, a partir del proper DISSABTE 28 DE MARÇ DE 2015 realitzarem una VAGA INDEFINIDA fins que Telefónica retiri el contracte que pretén imposar-nos.
L’ÚNICA LLUITA QUE ES PERD ÉS LA QUE S’ABANDONA!!
NO HI HA AVANÇOS SENSE LLUITA OBRERA!!

*****

Es pot seguir l’actualitat de la vaga a aquest enllaç de la Directa.

********

Finalment copio un comunicat que he rebut de part de Revolta Global on s’anima a ajudar a aquestes persones en vaga amb una petita contribució a la caixa de resistència. Penseu-hi, la victòria de la seva lluita sindical és la llavor de la millora laboral de la societat.

SOLIDARITAT TÈCNICS MOVISTARCom ja sabeu el personal tècnic més precaritzat per Telefónica-Movistar i les seves contractes s’ha revoltat i està en vaga indefinida, a Madrid des del 28 de març i a la resta de l’estat des del 7 d’abril. Per primera vegada a la història de Telefònica el personal contractat en centenars d’empreses diferents i els falsos autònoms s’han organitzat per lluitar contra el seu patró final, Telefónica-Movistar. El personal subcontractat s’ha adonat que no poden portar a terme lluites atomitzades contra les empreses que els paguen el salari, sinó que han de colpejar juntes contra l’empresa per la qual treballen realment, encara que no els pagui el salari directament.

És un conflicte clau perquè els treballadors i treballadores han aconseguit per si mateixos i mateixes amb l’autoorganització el que els sindicats no han aconseguit, organitzar i unir els i les treballadores més precaritzades i que estan en diferents empreses. Els i les treballadores també s’han adonat que l’única manera de colpejar era amb una vaga indefinida. La majoria sindical ha intervingut per intentar convertir la vaga indefinida en aturades parcials, han amenaçat els i les vaguistes dient-los que la vaga era il·legal, negocien amb la patronal a esquenes de les assemblees i els comitès de vaga. La vaga és atacada contínuament i contínuament recupera la seva força. Però els i les vaguistes s’enfronten a un enemic molt poderós, des d’una situació molt precària. L’estratègia de Telefónica-Movistar és esperar que els i les vaguistes hagin de pagar el lloguer, l’energia, l’aigua, la hipoteca i la benzina pels piquets, que no puguin fer-ho i hagin de tornar a treballar. Els i les vaguistes reben pressions de tot arreu, de les empreses, del seu entorn familiar a vegades. No podem permetre que la vaga mori perquè no poden fer front a les necessitats bàsiques. Cal socialitzar el conflicte, cal ajudar-los a resistir perquè si guanyen els i les vaguistes, guanyem totes.

Per això, us animem a col·laborar amb la caixa de resistència, fent aportacions i difonent-la.

Catalunya: ES40- 1491-0001-23-2130519024

 

Per un debat sobre els transgènics

Estàndard

Al web d’Ecologistes en Acció s’ha publicat un document que permet donar eines per rebatre la introducció de la tecnologia dels transgènics a l’agricultura.

defvalEn faig publicitat pel seu valor.

Val a dir que en tot moment es parla de transgènics agrícoles. Un ús confinat dels transgènics no està a la taula de debat tot i que els que defensen els transgènics insisteixen en posar-nos la crítica a les nostres boques. Tot i així hi ha exemples d’un us confinat que han generat algun problema, com per exemple el cas del triptòfan.

Si algú necessita accedir a alguna referència que me la demani als comentaris i la buscaria a la biblioteca de la universitat.

 

 

 

 

 

 

 

 

La imatge la he adaptat d’aquest web.