Reflexions sobre els aliments transgènics

Estàndard
Reflexions sobre els aliments transgènics

Al web de Socium.cat m’han publicat una entrevista que em van fer per parlar dels aliments transgènics. L’objectiu de l’entrevista era informar a les persones que compren el seu menjar a través d’aquest projecte.

Hi ha aspectes de l’entrevista que no m’acaben d’agradar; tal com l’autora ho ha deixat reflectit. Així que passo a fer una versió pròpia d’aquesta entrevista:

Miquel Vallmitjana: “Els transgènics es comercialitzen sense fer les proves adients que n’asseguren la seva innocuïtat”

Darrere del control dels productes modificats genèticament hi ha el gran monstre de la biotecnologia, l’empresa Monsanto

El passat mes d’abril, es complien 12 anys de l’entrada en vigor de la normativa de la Unió Europea (UE) que obliga a etiquetar els aliments que han estat modificats genèticament. Els aliments transgènics són aquells que provenen d’éssers vius que presenten una alteració de l’ADN realitzada mitjançant enginyeria genètica: es transfereix un gen d’un organisme a un altre per crear una qualitat especial que normalment no té en condicions naturals. Des dels inicis, han generat gran rebuig social. No obstant això, un missatge massa simplificat contra els aliments transgènics, per exemple  “Dir que els transgènics maten“,  pot ser que no ajudi a treure’ls dels nostres plats.

“El model agrícola del futur s’assemblarà molt més a l’agricultura ecològica que no pas al model agroindustrial” vigent i imperant en l’agricultura dels països del centre econòmic del planeta (el que es coneix amb el nord global). Això vol dir que ja no es faran servir productes químics de síntesi? no necessàriament,  potser n’hi ha alguns de baix impacte ecològic que poden resoldre problemes que l’agricultura ecològica no tingui alternatives. És a dir, en el futur “només s’han de fer servir aquells productes químics estrictament necessaris”.

Però pel que fa a l’agricultura transgènica, no crec que es pugui aconseguir crear transgènics ideals fins i tot si el capitalisme ho permetés. Per exemple, als camps de farigola hi ha poques herbes perquè l’arbust expulsa una substància que inhibeix la germinació de les llavors de les herbes que podrien acabar fer-li ombra. Si s’aconseguís fer un transgènic que fos tolerant a aquesta substància, i si aquesta substància fos fàcil de produir industrialment de manera neta, tindríem un transgènic tolerant a un “anti-males-herbes natural”, que potser podria substituir als transgènics tolerants als herbicides considerats ara tant tòxics. Per estar tranquils caldria també que aquests transgènics fossin estables (segurament per aquest motiu no serviria la possibilitat de produir-lo per la tecnologia del canó de gens) i que la interacció amb els gens introduïts no genera cap problema de salut. Per evitar una erosió de l’agrobiodiversitat caldria també que aquest transgènic es pogués introduir a les varietats de cultiu utilitzades. I per evitar el control sobre les llavors, caldria que aquesta llavor es repartís gratuïtament de la mateixa manera que es reparteix gratuïtament les llavors dels bancs de llavors públics. Però, si es complissin tots aquests supòsits, la qual cosa ja és molt suposar, ens trobaríem que tot l’esforç resultaria inútil al cap de pocs anys ja que la pressió selectiva faria que apareguessin herbes adventícies tolerants a aquesta substància natural. A tot això caldria afegir el perjudici del que podrien fer aquestes herbes adventícies tolerant a l’inhibidor de llavors de la farigola sobre els mateixos camps de farigola -aquestes ja no tindrien una eina natural per evitar la competència-.

Cada aliment modificat genèticament és un món a part, cada transgènic és un resultat tecnològic, un producte Frankenstein que no saps si es portarà bé o malament, explica.

Cinc punts negatius dels transgènics kkk

Hi ha cinc inconvenients en el món dels transgènics. Per la sostenibilitat: no només és un argument en contra de l’agricultura transgènica, sinó que també ho és pel model alimentari actual (basat en l’agroindústria). “En un futur, estarem en risc de passar gana perquè l’energia que es necessitarà per consumir els aliments serà molt cara”, “cal treballar per a què l’agricultura ecològica -que consumeix menys energia- vagi substituint aquest sistema”.

D’altra banda, els transgènics poden ser perjudicials per la salut, com també pel medi ambient, els cultius o altres espècies. Des del 1998, a Europa només s’ha aprovat un cultiu transgènic: el panís MON 810. Conté el gen d’un bacteri que el fa resistent a la plaga de barrinador. “La toxina del blat de moro pot afectar a microorganismes del sòl o a insectes que hi estiguin en contacte”.

“Si no volem això, hem de ser consultats, els ciutadans també tenim dret a opinar”. Per aquesta raó, un altre inconvenient és la falta de democràcia i la impossibilitat de decisió que té el ciutadà.

El darrer inconvenient és l’oligopoli amb que sempre estan relacionats els productes transgènics. La multinacional Monsanto. controla el 80% de les patents i la resta de les patents està en mans de 4 grans empreses del sector agroquímic.

La Unió Europea i Monsanto, una estranya relació

Tots els productes transgènics són analitzats per la Unió Europea. Però sempre ho fan a través dels informes que realitza l’empresa que els proposa (per exemple Monsanto, el gegant estatunidenc que es dedica a la biotecnologia agrícola). “Ens podem fiar d’aquests estudis quan es sap que la multinacional Monsanto ha falsejat informes?”. Després de la Guerra del Vietnam, Montsanto va falsificar els resultats d’estudis científics per evitar que es conegués que la Dioxina -un subproducte del 245T, component principal de l’Agent Taronja- tenia efectes cancerígens. Aquest Agent Taronja es va llançar sobre la flora del Vietnam per destruir la selva on s’amagaven els vietnamites. Segons Monsanto -i altres empreses- ”aquest defoliant no és tòxic per la vida humana i animal”. Quatre dècades després del conflicte armat, encara segueixen naixent criatures amb malformacions.

“Demanem que hi hagi més exigència en el control d’aquests estudis i que els laboratoris que elaborin els informes siguin independents a la producció”. No té cap lògica que l’empresa més poderosa en termes de producció de transgènics sigui la que elabori els informes que validen la seguretat dels aliments. El moviment contra els aliments transgènics considera que es comercialitzen sense que s’hagin fet les proves adients que assegurin que són innocus. De moment només es planta a Europa un únic tipus de transgènic, blat de moro transgènic amb una toxina que el permet resistir a un atac d’un insecte, i també entren a Europa transgènics com la soja, altres tipus de blat de moro, colza i cotó. La majoria dels transgènics van a parar al menjar dels animals de granja (vaques, porcs, aviram). No obstant si bevem llet de vaca que hagi menjat pinso fabricat amb blat de moro transgènic amb aquesta toxina, podem trobar aquesta toxina al nostre cos”. Però els efectes sobre la salut dels aliments transgènics serien sobretot deguts a les restes d’herbicida presents en els aliments transgènics -els transgènics tolerants a herbicida són la majoria dels productes transgènics que es comercialitzen-.

Els (suposats) beneficis dels transgènics

Els defensors dels productes modificats genèticament justifiquen la seva eficàcia dient que garanteixen una bona collita al productor. “Les empreses que venen llavors transgèniques fan una publicitat molt agressiva als pagesos”, “ells acaben plantant aquestes espècies de la mateixa manera que a nosaltres ens han convençut per consumir una beguda de color marró amb gas -beguda que porta la marca de l’empresa que més es gasta en publicitat-”. En 10 anys, a Catalunya han desaparegut 6.800 petites i mitjanes finques agrícoles i la població activa agrària no arriba ni a l’1%.

Els pagesos catalans estan endeutats i no es poden permetre una mala collita. Per això, opten per comprar llavors transgèniques, que tot i ser més cares, els convencen que asseguren la collita. Aquests pagesos, però, no saben els riscos que tenen els transgènics.

Fa temps experts defensaren que els transgènics serien una forma de combatre la fam al món. “És una fal·làcia que ni tant sols defensen els científics a favor”, diu en Miquel, “si hi ha gana al món és perquè les eines de producció han estat retirades a la gent que viu al camp i han hagut de deixar les terres per l’aparició de multinacionals que han arruïnat els seus cultius”.

.

De coopes i canvi climàtic

Estàndard

Ahir es va fer a Barcelona una reunió per preparar una mobilització social a Catalunya en el marc de la Cimera de les Nacions Unides sobre el canvi climàtic del proper desembre a París, la COP 21 (de les sigles en anglès Conferència de les Parts). Hi vam assistir força gent i força entitats. La trobada la va convocar l’associació 350bcn.org que es va crear l’any passat després d’organitzar una marxa contra el canvi climàtic emmarcada en un moviment global promogut per 350.org i AVAAZ. Diverses entitats donaven el suport a aquesta convocatòria: Xarxa per la Sobirania Energètica de Catalunya, la Plataforma Aigua és Vida, Ecologistes en Acció de Catalunya i l’Observatori del Deute en la Globalització.

cop_parisA la trobada es va contextualitzar la COP21 i les mobilitzacions que s’hi volen fer. Es va parlar de la cimera de Copenhaguen del 2009, continuació de Kyoto, on el resultat decebedor ens ha portat a aquesta nova Cimera. En el marc de la cimera de Copenhaguen es va crear a Catalunya la plataforma “el clima no està en venda” que va permetre el treball conjunt de moltes organitzacions.

Pel que fa a la cimera d’enguany, se’ns va explicar com estaven anant les negociacions. A tall de resum els representants dels països estan demanant que el document de treball d’un centenar de pàgines es simplifiqui per facilitar l’acord; en aquesta simplificació i per facilitar l’acord s’esta generant un acord que probablement serà insuficient per evitar el Canvi Climàtic.

Les reivindicacions socials aplegades a la campanya Coalició Climàtica 21 demanen que arreu del planeta es produeixin marxes per preservar el clima els dies 29 de novembre i 12 de desembre. Aquestes marxes tenen l’objectiu de mostrar als representants polítics que la societat els demana que siguin ferms en la defensa del clima.

A la reunió es va parlar de com treballar i es va apostar per repetir i millorar l’experiència del 2009. Tothom qui vulgui participar a la campanya des del seu inici pot demanar que l’afegeixin mitjançant un correu electrònic creat per a l’ocasió, “marcha29n  @  gmail.com” (cal que traieu els espais). La propera assemblea d’aquesta plataforma serà la setmana del 20 de setembre (dia encara per concretar).

Un cop fet el resum del que va sortir de la reunió d’ahir, faig unes reflexions sobre el paper de les cooperatives de consum agroecològic en aquesta moguda.

Per una banda cal tenir en compte que la proposta de l’agroecologia és una proposta alternativa al model agroindustrial que és en una important part, responsable de l’escalfament global. Ja ho diu sovint en Gustavo Duch, que la Sobirania Alimentària té propostes que refreden el planeta. En aquest context, la Via Campesina ha tret un comunicat que ha estat penjat al web de l’Associació Asia: la Sobirania alimentària és una solució a la crisi climàtica.

Per altra banda, una de les propostes que es van fer a la reunió és la de desvirtualitzar la campanya contra el canvi climàtic. Això significa que cal fer molta feina de carrer i molta feina de moltes persones. El fet que les coopes estiguin repartides a molts barris i viles de tot Catalunya fa que siguin una eina molt interessant per arribar a la ciutadania. L’esforç que estic proposant a les cooperatives de consum no és molt gran i de fet és una tasca que els permet visualitzar-se al barri i per tant els ajuda. Potser caldria que es concretés aquesta proposta amb materials de difusió, algun argumentari i algunes propostes de com interaccionar. Però també segurament les mateixes cooperatives que comencin a sortir poden concretar-ho de la millor manera possible, tot adaptant-s’ho al seu context. Des de la Repera es poden posar en comú aquestes propostes per facilitar la seva expansió al territori català.

Finalment, faig una crida a participar a la Repereta del 26 de setembre a Barcelona, per reflexionar del paper social que fem o hem de fer les cooperatives de consum.

Campanya contra el glifosat

Estàndard

Som lo que Sembrem ha començat una campanya contra els herbicides basats en glifosat.

La campanya està motivada per dos motius: per una banda una reclassificació d’aquest tipus d’herbicides per part de l’OMS, tot considerant-lo probable cancerigen, i per altra banda el fet que s’hagi anunciat un d’aquests tipus d’herbicides a diferents canals de televisió -seran fets coincidents per algun motiu?-.

La campanya demana que es publiciti el text de la campanya i els cartells associats, i també demana adhesions individuals i de col·lectius per a fer pinya davant de les institucions polítiques.

Print

# Aturada dels anuncis televisius

# Retirada del mercat

# Compromís  dels partits per eradicar-ne l’ús

# Abandó dels herbicides en els entorns urbans, periurbans i vies de comunicació

A finals del passat mes de març, la Organització Mundial de la Salut (OMS), va classificar l’herbicida glifosat com a “probable cancerigen”, tot reconeixent la seva relació amb el desenvolupament de limfomes no-Hodgkins en estudis epidemiològics de poblacions humanes i les “evidències convincents” que provoca càncer en animals de laboratori [i].

La declaració de l’OMS s’ha produït al mateix temps que TV3 i altres mitjans estaven emetent un anunci publicitari d’un producte comercial (el Roundup) la substància activa del qual és l’herbicida glifosat.

Actualment, és l’herbicida més utilitzat en la major part de cultius no ecològics (cereals, fruiters, arboris de secà, etc.)  i també en els parcs, jardins i carrers de pobles i ciutats.

Es tracta d’un herbicida principalment comercialitzat per Monsanto que en va ser propietària de la patent fins l’any 2000. Va ser introduït en el mercat com un producte no residual i biodegradable fet pel qual l’empresa ja va ser condemnada per publicitat enganyosa en 2007 als Estats Units.

Al contrari de la propaganda,  avui sabem que el glifosat ha passat a la cadena alimentària i que es pot trobar en el cos d’una part molt important de la població europea com va demostrar un estudi de l’associació Amics de la Terra. [ii]

A més d’això, està contaminant greument les aigües de Catalunya, que en molts freàtics tenen concentracions mitjanes de glifosat al llarg de l’any superiors a 0’1 μg.l-1, valor màxim admès per la normativa europea (Directiva 2006/118/EC) [iii].

El parlament holandès ja ha aprovat, amb efecte a partir de l’1 de novembre de 2015, prohibir l’ús d’aquest herbicida, entre d’altres, en activitats no agrícoles, de jardineria, i de manteniment de infraestructures.

Tal i com venim denunciant en la campanya contra el glifosat des de l’any 2012 i com es pot comprovar en l’argumentari que s’adjunta al final de la pàgina**, estem convençuts de que aquest producte comporta greus problemes de salut pública i de contaminació ambiental. Per aquests motius demanem:

– A la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals i la resta de mitjans públics que eivitin qualsevol anunci de Roundup o Glifosat.

– Al govern de la Generalitat de Catalunya que retiri del mercat tots els productes que contenen Glifosat.

– Als partits polítics que es comprometin, abans de les pròximes eleccions autonòmiques, a eradicar-ne el seu ús.

– A tots els ajuntaments i administracions catalanes que abandonin immediatament l’ús d’herbicides en els entorns urbans, periurbans i vies de comunicació, i posin en marxa les alternatives existents de jardineria ecològica.

 

Print

Glifosattros

Print

Print

 


[ii] https://www.foeeurope.org/sites/default/files/glyphosate_studyresults_june12.pdf

https://www.foeeurope.org/weed-killer-glyphosate-found-human-urine-across-Europe-130613

[iii] Sanchís, J. et al. 2012. Determination of glyphosate in groundwatersamplesusinganultrasensitiveimmunoassayandconfirmationby on-line solid-phaseextractionfollowedbyliquidchromatographycoupled to tandemmassspectrometry. Analytical and Bioanalytical Chemistry, 402(7): 2335-2345.

 

David contra goliat: subcontrates vs Movistar

Estàndard

Copio a la meva bitàcola les reivindicacions de les persones subcontractades per Movistar que ara estan en vaga indefinida per reivindicar l’anulació del nou contracte mercantil i per aconseguir millores laborals.

Als seus comunicats es diu que no tenen res a perdre ja que aquest nou contracte mercantil els ha situat en una condició de precarietat molt gran. Fins i tot es parla que en alguns casos els fan treballar de franc.

En un món ideal totes les persones treballadores estaran en empreses que seran gestionades, ni que sigui en part, per les seves persones treballadores. En el cas de les telecomunicacions, una empresa de futur és la cooperativa de consum Eticom – Som Connexió. Mentre aquesta alternativa sigui minoritària, cal continuar exigint que aquestes empreses tractin de manera digne a les persones que treballen per elles.

caixa resitencia catp

Comunicat: Les persones sub-contractades de Telefònica Movistar en vaga a partir del 28/març/2015

Les persones treballadores, tècniques de les contractes, subcontractes i autònomes, que treballem per a la multinacional de Telefónica/Movistar en la CC.AA de Madrid, reunits en Assemblea General convocada per les pròpies persones treballadores el passat dia 17 de Març de 2015, van acordar realitzar una Concentració el dimarts dia 24 de març a partir de les 18h enfront de l’edifici de Telefònica en Gran Via i una Vaga Indefinida des de dissabte que ve 28 de Març. Les raons d’aquestes mobilitzacions són molt senzilles i es resumeixen en un únic punt:

“PER LA RETIRADA DEL NOU CONTRACTE DE BUCLE 2015/2018 DE TELEFÒNICA (MOVISTAR) AMB LES SEVES CONTRATES (EMPRESES COL·LABORADORES) QUE AFECTA A LES PERSONES TREBALLADORES D’AQUESTES CONTRATES I A LES SUBCONTRACTADES PER LES MATEIXES, A LES QUALS ES REBAIXA SUBSTANCIALMENT EL BAREM (PUNTS) APLICAT ALS TREBALLS REALITZATS, OBLIGANT-LES FINS I TOT A REALITZAR ALGUNS TREBALLS DE MANERA GRATUÏTA”

Però això ve de fa ja molt temps, en el qual s’han anat retallant drets i salaris fins a arribar a la situació que avui tenim, que fonamentalment es resumeix en:

Treballem fins a 12 i 14 hores diàries (inclosos dissabtes i diumenges), però tenim contractes de 2 i 4 hores diàries.
Cobrem salaris de misèria de tal manera que per poder subsistir hem de fer aquestes jornades i treure avaries per poder donar de menjar a les nostres famílies.
Correm seriosos riscos en el nostre treball ja que la prevenció de riscos per part de la Telefònica brilla per la seva absència.
Se’ns obliga a posar nosaltres la roba de treball, eines, etc., ja que o bé directament no se’ns facilita, o la que se’ns lliura està inservible.
I tot això succeeix treballant per a l’empresa de l’IBEX35 de major pes especific i mentre aquestes empreses han obtingut l 2014, un benefici empresarial de 3.000 milions d’euros, incrementant el 40% el benefici de l’any 2013, mentre les persones treballadores que ho fem per a aquestes empreses veiem cada dia com no podem ni fer front a les hipoteques de les nostres cases, no podem pagar les factures del gas i l’electricitat, ens costa poder portar als nostres fills als Instituts i ens impedeixen econòmicament que accedeixin a la Universitat i així una llarguíssima llista que indica clarament que les persones treballadores hem retrocedit més de 40 anys en els nostres drets i això no ho podem permetre.
I tot això mentre César Alierta, president de Telefònica, va cobrar en 2013 més de 19.000 € DIARIS, mentre les persones treballadores amb prou feines arribem als 30 € DIARIS
QUINA SORT TAN DIFERENT LA SEVA I LA MEVA, SR. PRESIDENT!!

Per això, a partir del proper DISSABTE 28 DE MARÇ DE 2015 realitzarem una VAGA INDEFINIDA fins que Telefónica retiri el contracte que pretén imposar-nos.
L’ÚNICA LLUITA QUE ES PERD ÉS LA QUE S’ABANDONA!!
NO HI HA AVANÇOS SENSE LLUITA OBRERA!!

*****

Es pot seguir l’actualitat de la vaga a aquest enllaç de la Directa.

********

Finalment copio un comunicat que he rebut de part de Revolta Global on s’anima a ajudar a aquestes persones en vaga amb una petita contribució a la caixa de resistència. Penseu-hi, la victòria de la seva lluita sindical és la llavor de la millora laboral de la societat.

SOLIDARITAT TÈCNICS MOVISTARCom ja sabeu el personal tècnic més precaritzat per Telefónica-Movistar i les seves contractes s’ha revoltat i està en vaga indefinida, a Madrid des del 28 de març i a la resta de l’estat des del 7 d’abril. Per primera vegada a la història de Telefònica el personal contractat en centenars d’empreses diferents i els falsos autònoms s’han organitzat per lluitar contra el seu patró final, Telefónica-Movistar. El personal subcontractat s’ha adonat que no poden portar a terme lluites atomitzades contra les empreses que els paguen el salari, sinó que han de colpejar juntes contra l’empresa per la qual treballen realment, encara que no els pagui el salari directament.

És un conflicte clau perquè els treballadors i treballadores han aconseguit per si mateixos i mateixes amb l’autoorganització el que els sindicats no han aconseguit, organitzar i unir els i les treballadores més precaritzades i que estan en diferents empreses. Els i les treballadores també s’han adonat que l’única manera de colpejar era amb una vaga indefinida. La majoria sindical ha intervingut per intentar convertir la vaga indefinida en aturades parcials, han amenaçat els i les vaguistes dient-los que la vaga era il·legal, negocien amb la patronal a esquenes de les assemblees i els comitès de vaga. La vaga és atacada contínuament i contínuament recupera la seva força. Però els i les vaguistes s’enfronten a un enemic molt poderós, des d’una situació molt precària. L’estratègia de Telefónica-Movistar és esperar que els i les vaguistes hagin de pagar el lloguer, l’energia, l’aigua, la hipoteca i la benzina pels piquets, que no puguin fer-ho i hagin de tornar a treballar. Els i les vaguistes reben pressions de tot arreu, de les empreses, del seu entorn familiar a vegades. No podem permetre que la vaga mori perquè no poden fer front a les necessitats bàsiques. Cal socialitzar el conflicte, cal ajudar-los a resistir perquè si guanyen els i les vaguistes, guanyem totes.

Per això, us animem a col·laborar amb la caixa de resistència, fent aportacions i difonent-la.

Catalunya: ES40- 1491-0001-23-2130519024

 

Per un debat sobre els transgènics

Estàndard

Al web d’Ecologistes en Acció s’ha publicat un document que permet donar eines per rebatre la introducció de la tecnologia dels transgènics a l’agricultura.

defvalEn faig publicitat pel seu valor.

Val a dir que en tot moment es parla de transgènics agrícoles. Un ús confinat dels transgènics no està a la taula de debat tot i que els que defensen els transgènics insisteixen en posar-nos la crítica a les nostres boques. Tot i així hi ha exemples d’un us confinat que han generat algun problema, com per exemple el cas del triptòfan.

Si algú necessita accedir a alguna referència que me la demani als comentaris i la buscaria a la biblioteca de la universitat.

 

 

 

 

 

 

 

 

La imatge la he adaptat d’aquest web.

7 accions a fer contra el TTIP

Estàndard

Gent per l’agroecologia, cooperatives de consum, pagesos…GRÀCIES PER DIFONDRE!

PROPOSTA D’ACCIÓ No al TTIP

Cap a la mani del 18 d’abril

 

Un grup de coopes, pagesos i afins a l’agroecologia hem acordat algunes propostes d’acció conjunta per mostrar la nostra oposició al TTIP. Esperant que us animeu a participar, aquí teniu un resum de les accions proposades (fàcils de dur a terme i que tindran incidència social si són moltes!!)

1. Fotos

Es tracta de fer una acció de difusió mostrant la nostra oposició massiva al TTIP, a través de les xarxes socials. Passos a seguir:

a)      Fer-se FOTOS (en grup o individualment) amb un cartell que posi:

NO al TTIP

18 d’abril (mani 17h) #18AnoalTTIP

Comentari personalitzat opcional

b)      Enviar les fotos a través de les xarxes socials (qualsevol, però que sigui pública) incloent SEMPRE el hashtag (o paraula clau) #18AnoalTTIP

=> Un “motor de rastreig” esta actiu sobre aquest # i està registrant les fotos que s’envien.

Mireu aquí les primeres, fetes per algun/es pageso/es i coopes: https://tagboard.com/18AnoalTTIP/215004 i animeu-vos a enviar la vostra!

2. Difusió al barri

Es tracta de donar informació sobre el TTIP i la convocatòria del dia 18 a la gent del nostre barri. Passos a seguir:

a)      Feu circular la octaveta. Explica clarament per què des de l’agroecologia ens oposem al TTIP. Va ser feta de forma col·lectiva per les coopes i grups de consum i els/les pageso/es que conviden a aquestes accions.

b)     Fer difusió. Per exemple: posar una tauleta a alguna plaça del barri, fer callejeo informatiu, deixar informació en punts clau del barri, o el que se us acudeixi…

3. Difusió a altres coopes i afins

Envieu la informació a altres grups que puguin estar interessats en participar.

4. Veniu a la propera Trobada Agroecològica contra el TTIP: que serà el 10 d’abril, 18h local Ecologistes en Acció (C/princesa, 6 ppal, Barcelona). Farem la pancarta per la mani i valorarem com està anant la feina i si cal organitzar mes coses.

 

5. Manifestació 18 d’abril, 16h30

Punt de trobada del bloc agroecològic (per anar junt/es a la Mani): davant del Palau Robert (Diagonal- Pg Gràcia).

 

Es proposa dur barret de palla, algun objecte o producte del camp (eina, carxofa, cistell, …) i la samarreta de la campanya (a la mani n’hi haurà). Es farà una pancarta conjunta, però també són molt benvingudes altres pancartes.

Per si de cas, si no arribeu, la manifestació esta convocada 17h davant La Pedrera (cantonada Provença / Pg de Gràcia).

6. VENIU A LA TAULA RODONA sobre els impactes del TTIP sobre l’alimentació, el consum i l’agricultura

 

Dia: Dimarts 14 abril

Hora: 19h

Lloc: Casal del Pou de la Figuera (St. Pere Més Baix, 70, Barcelona)

Organitzen: Unió de Pagesos, Coordinadora d’Usuaris de la Salut i l’Alimentació (CUS), Campanya NO al TTIP

7. Demaneu més informació:

– Podeu demanar una xerrada per la vostra coope/grup de consum/col·lectiu a la Campanya NO al TTIP. Preneu contacte al següent correu: Correu Barcelona NO TTIP <barcelona.no.ttip@gmail.com>

Més info sobre el TTIP:  http://noalttip.blogspot.com.es/

@CATnoalTTIP
https://www.facebook.com/noalttip

Parlem de demà?

Estàndard

He vist un documental fet el 2012 que explica força bé el problema al que s’enfronta la societat en els propers anys. El problema es pot resumir en un terme, el zenit del petroli (peak-oil en anglès).

Un grup l’ha doblat al castellà, i és la versió que enllaço per facilitar la difusió. Tot i que la versió original subtitulada és una mica millor de qualitat.

He trobat un resum del documental per si algú vol estalviar-se els 35 minuts.

El documental està fet amb la col·laboració del Post Carbon Institute; es podria traduir com l’institut que estudia com construir la societat que no sigui depenent dels combustibles fòssils. Al seu web hi ha molts materials interessants de reflexió i anàlisi sobre aquesta transició.

Finalment vull posar com a referència un informe del Seminari Taifa on reflexionen sobre les alternatives econòmiques. Ja que el documental conclou que el sistema econòmic s’ha de canviar, és molt interessant pensar cap a quin model econòmic hem de caminar i com podem fer la transició. Aquest treball ens dóna moltes pistes.

theresnotomorrow

pensant_en_dema_cast.