Des de la Xarxa per la Justícia Climàtica s’ha preparat un llistat de propostes que caldria portar endavant per anar convertint aquesta societat insostenible basada en l’ús de combustibles fòssils, cap a una societat sostenible que tingui les persones al centre.
No he trobat encara aquest llistat públic a internet però ahir a la trobada Recuperem el Futur es va considerar versió definitiva i suposo que aviat es publicarà als espais de les entitats que formen la Xarxa.
Mentrestant el publico aquí. S’accepten comentaris!
Pla de xoc per a la transició ecosocial
Xarxa per la Justícia Climàtica
introducció
El que faci la humanitat els anys vinents determinarà el futur de la vida al nostre planeta. La situació de creixents emergències i la superposició de crisis —humanitària, social, política, climàtica, ecològica, energètica i de recursos naturals— és l’evidència més clara que estem davant d’una crisi de civilització.
Les causes principals d’aquesta crisi global són un sistema econòmic que legitima i promou el benefici monetari a curt termini i el creixement econòmic il·limitat, és a dir la cobdícia i la devastació ecològica. El procés de globalització capitalista, amb la seva deriva neoliberal del darrer mig segle, no ha fet més que empitjorar la situació amb una fugida endavant que ha suposat aprofundir en l’acumulació de riquesa per a uns pocs i en l’explotació dels éssers vius i de la natura. Estem davant d’un sistema d’extracció massiva que posa comunitats i territoris al servei dels mercats globals i que beneficia bàsicament les elits nacionals i transnacionals a través de processos neocolonials. La pandèmia de la covid-19 i la guerra d’Ucraïna ens han mostrat encara amb més cruesa la vulnerabilitat i la profunditat dels problemes i dels reptes que tenim com a humanitat.
Necessitem canvis transcendentals a nivell cultural, econòmic i polític donat que el sistema ha declarat la guerra a la vida, ignorant dues dependències innegables: l’ecodependència i la interdependència. És imperatiu capgirar la nostra visió del món per tal de prendre consciència dels nostres límits biofísics qüestionant d’arrel el mite del progrés que ha inspirat tota la nostra cultura els darrers segles, així com transformar les actuals dinàmiques de poder que impedeixen tot intent de canvi veritable. Necessitem un nou model basat en la cooperació, la responsabilitat, la saviesa i el respecte, que sigui més saludable i humà i que respongui a les necessitats bàsiques del conjunt de la població en lloc de fer-ho a l’hiperconsum superflu i insostenible d’una part minoritària d’aquesta. Un model que doni prioritat als serveis bàsics i al sistema de protecció social per tal d’atendre els sectors més vulnerables i que, alhora, impulsi els sectors econòmics essencials des d’una perspectiva ecosocial.
Els canvis a tots els àmbits s’hauran de posar en marxa amb criteris de transició feministes i de justícia social segons les capacitats de cada sector de la població, així com amb responsabilitat sobre la petjada global de la nostra economia, la qual cosa inclou el reconeixement del deute amb el Sud global. És imprescindible que aquest procés es faci amb justícia climàtica global, donat que els que són menys responsables de la crisi climàtica són els que més en pateixen i en patiran les conseqüències. També caldrà recuperar una democràcia real que vetlli pels drets humans i per la vida al planeta en lloc d’estar al servei de les grans corporacions.
Per tal d’arribar a aquest nou model necessitarem que l’acció individual i la col·lectiva es retroalimentin perquè els canvis d’hàbits personals són insuficients i perquè l’acció i els canvis col·lectius estructurals no seran possibles si no hi ha suficient consciència individual. Cal ser conscients que estem davant d’un dels major reptes en la història de la humanitat i que els obstacles, les inèrcies i els interessos en contra són nombrosos. Però això no ens ha d’impedir actuar amb determinació i rapidesa.
Quina societat volem? Quin tipus d’economia proposem? Quins serveis i sectors essencials? Quin sistema sanitari i de cures? Quina alimentació? Quina mobilitat? Quin turisme? o Quins governs? Aquí teniu algunes propostes que volen donar resposta a algunes d’aquestes preguntes:
Propostes:
- Dir la veritat a la societat sobre la nostra situació de pre-col·lapse i afrontar la crisi eco-sistèmica d’arrel.
- Alfabetització massiva sobre ecologia i reorientació del sistema educatiu cap a la resiliència col·lectiva.
- Implantar immediatament polítiques de mitigació i adaptació envers la crisi climàtica, la pèrdua de biodiversitat i el declivi de recursos naturals i energètics.
- Abandonar el creixement del PIB com a objectiu principal de l’economia. Constitució d’un marc d’indicadors del benestar present i futur com a eina d’avaluació, seguiment i planificació de les polítiques públiques.
- Decreixement i reconversió dels sectors contaminants, garantint la protecció de les persones treballadores, de manera que la transició es faci amb criteris de justícia social i distribució del treball.
- Relocalitzar l’economia per fer-la més sostenible. Potenciar la sobirania bio-regional: alimentària, energètica, fiscal, de salut, etc. Derogació dels tractats de lliure comerç.
- Paralització total de qualsevol pla d’ampliació d’infraestructures que faciliten la mobilitat insostenible: ports i aeroports. Posteriorment anar cap a la reducció.
- Incrementar la disponibilitat de transport públic de baixes emissions i facilitar la mobilitat compartida.
- Promoure la reruralitzacio, preservant i ampliant l’ús agrícola de la terra i facilitant-hi l’accés, de forma que es recuperi i dignifiqui un sector primari resilient, sostenible i ecològic, que garanteixi l’estratègica sobirania alimentària de la nostra societat.
- Reducció d’aliments d’origen animal: desincentivar el consum i la producció de carn. Promoció de la ramaderia extensiva. Fer de la producció agroecològica un dels sectors estratègics de la societat.
- Fer de l’economia de les cures un sector creixent i estratègic de la societat, en condicions de treball justes i amb un repartiment equitatiu entre gèneres de les tasques que implica, tant en l’àmbit públic, com en el comunitari i en el privat.
- Garantir la satisfacció de les necessitats bàsiques de tothom: alimentació, habitatge, educació i cultura, salut i cures.
- Reduir el consumisme i eliminar tots els tipus d’obsolescències planificades. Desincentivar la publicitat.
- Canviar el model productiu. Estandarització de productes i de components que possibiliti la compartició i substitució d’elements entre marques i models, la reparació i la reutilització de tots els elements. Economia circular real.
- Promoure l’economia social i solidària, el conjunt d’iniciatives socioeconòmiques, formals o informals, individuals o col·lectives, que prioritzen la satisfacció de les necessitats de les persones i el seu entorn. Implantar el balanç social i ambiental de les grans empreses, denunciant el greenwashing.
- Promoure la propietat de les empreses per part de les persones treballadores i la cogestió empresarial.
- Reducció de la jornada laboral.
- Transició energètica a renovables distribuïdes, amb el menor impacte possible i amb foment de la propietat comunitària i de l’autoconsum. El model energètic ha de promoure la sobrietat i la satisfacció de les necessitats energètiques bàsiques en lloc del malbaratament.
- Rehabilitació i reforma subvencionada d’habitatges per reduir el seu consum energètic.
- Deixar de subvencionar els combustibles fòssils i acabar amb l’oligopoli energètic i les portes giratòries. Sortida del Tractat de la Carta de l’Energia. Conversió en públiques les xarxes de transport i distribució elèctrica. Revertir les concessions de les centrals hidroelèctriques que arriben a seu termini de concessió.
- Fiscalitat redistributiva i ecològica per reduir la desigualtat, desincentivar les activitats contaminants i incentivar les activitats més sostenibles.
- Reconvertir el sistema monetari i financer per fer-lo menys especulatiu, més democràtic i sostenible. Promoure models alternatius a la banca convencional, com la banca ètica, la banca cooperativa o la banca pública. Cancel·lar els deutes públics il·legítims.
- Replantejament de les estructures geopolítiques de defensa i reducció dràstica del pressupost militar.
- Renaturalitzar el territori i gestió sostenible dels boscos
- Recuperació d’aqüífers i gestió ecològica dels purins.
- Prohibir la producció i venda de fitosanitaris i biocides amb alta toxicitat ambiental.
- Implementar els drets dels ecosistemes en les constitucions dels països i perseguir legalment l’ecocidi.
- Afrontar el debat sobre els límits demogràfics de la humanitat, des d’una perspectiva ètica feminista i de justícia ecosocial.
la bitàcola del Miquel 
Començo posant un comentari que em va fer algú:
Caldria definir molt millor les propostes, identificar a qui van adreçades (governs, mitjans de comunicació públics o privats, població en general, institucions internacionals…?) , posar terminis, esmentar alguns indicadors per tal de valorar si s’assoleix el “pla de xoc”…. Penseu que, sense més concreció, molts governs podrien dir que ja compleixen amb bona part de les mesures.
En fi, no vull aigualir el vi, però trobo el document molt voluntariós però amb poc recorregut. Trobo que seria molt més útil per exemple plantejar mesures adreçades als municipis (estem a pocs mesos d’unes eleccions municipals i on s’escullen indirectament el govern metropolità, el de les Diputacions, etc.). O identificar mesures concretes que es reclamen al govern de la Generalitat, que té una bona proporció de responsabilitats….
Be, espero que això s’entengui com una proposta en positiu, una crítica constructiva, tot reconeixent que la vida no em dóna per aportar gaire més. Si no es pot millorar, ja servirà al menys per a tenir unes idees generals posades per escrit i construir discurs.
El punt “12. Garantir la satisfacció de les necessitats bàsiques de tothom: alimentació, habitatge, educació i cultura, salut i cures” tinc la sensació que és un eufemisme d’una proposta concreta que és la Renda Bàsica Universal. O dit d’una altra manera, la Renda Bàsica Universal seria un sistema per garantir tenir cobertes aquestes necessitats bàsiques.
Trobo a faltar una reforma legislativa suficient per evitar que el poder judicial bloquegi l’aplicació de les diferents propostes del pla de transició ecosocial. Està implícit en moltes propostes que impliquen canvis legislatius, però no deixo de pensar la importància d’evitar un bloqueig per part d’una part del sistema que té molta inèrcia.
També trobo a faltar una mirada internacionalista. El document es pot llegir de forma local i també de forma global; i això està molt bé. Però podria estar bé fer explícit que les propostes de transició ecosocial no poden ser adequades si només afavoreix a un punt del planeta i perjudica a la resta.
Finalment, i insisteixo que m’agradaria que aquesta pàgina s’omplís de comentaris sobre el contingut del document, poso l’enllaç d’un fil de tuits que vaig fer fa un parell d’anys amb algunes propostes que com ja he comentat estan incloses implícitament o explícitament a aquest pla de xoc que concreta molt més al que jo vaig escriure:
.