Al web de Socium.cat m’han publicat una entrevista que em van fer per parlar dels aliments transgènics. L’objectiu de l’entrevista era informar a les persones que compren el seu menjar a través d’aquest projecte.
Hi ha aspectes de l’entrevista que no m’acaben d’agradar; tal com l’autora ho ha deixat reflectit. Així que passo a fer una versió pròpia d’aquesta entrevista:
Darrere del control dels productes modificats genèticament hi ha el gran monstre de la biotecnologia, l’empresa Monsanto
El passat mes d’abril, es complien 12 anys de l’entrada en vigor de la normativa de la Unió Europea (UE) que obliga a etiquetar els aliments que han estat modificats genèticament. Els aliments transgènics són aquells que provenen d’éssers vius que presenten una alteració de l’ADN realitzada mitjançant enginyeria genètica: es transfereix un gen d’un organisme a un altre per crear una qualitat especial que normalment no té en condicions naturals. Des dels inicis, han generat gran rebuig social. No obstant això, un missatge massa simplificat contra els aliments transgènics, per exemple “Dir que els transgènics maten“, pot ser que no ajudi a treure’ls dels nostres plats.
“El model agrícola del futur s’assemblarà molt més a l’agricultura ecològica que no pas al model agroindustrial” vigent i imperant en l’agricultura dels països del centre econòmic del planeta (el que es coneix amb el nord global). Això vol dir que ja no es faran servir productes químics de síntesi? no necessàriament, potser n’hi ha alguns de baix impacte ecològic que poden resoldre problemes que l’agricultura ecològica no tingui alternatives. És a dir, en el futur “només s’han de fer servir aquells productes químics estrictament necessaris”.
Però pel que fa a l’agricultura transgènica, no crec que es pugui aconseguir crear transgènics ideals fins i tot si el capitalisme ho permetés. Per exemple, als camps de farigola hi ha poques herbes perquè l’arbust expulsa una substància que inhibeix la germinació de les llavors de les herbes que podrien acabar fer-li ombra. Si s’aconseguís fer un transgènic que fos tolerant a aquesta substància, i si aquesta substància fos fàcil de produir industrialment de manera neta, tindríem un transgènic tolerant a un “anti-males-herbes natural”, que potser podria substituir als transgènics tolerants als herbicides considerats ara tant tòxics. Per estar tranquils caldria també que aquests transgènics fossin estables (segurament per aquest motiu no serviria la possibilitat de produir-lo per la tecnologia del canó de gens) i que la interacció amb els gens introduïts no genera cap problema de salut. Per evitar una erosió de l’agrobiodiversitat caldria també que aquest transgènic es pogués introduir a les varietats de cultiu utilitzades. I per evitar el control sobre les llavors, caldria que aquesta llavor es repartís gratuïtament de la mateixa manera que es reparteix gratuïtament les llavors dels bancs de llavors públics. Però, si es complissin tots aquests supòsits, la qual cosa ja és molt suposar, ens trobaríem que tot l’esforç resultaria inútil al cap de pocs anys ja que la pressió selectiva faria que apareguessin herbes adventícies tolerants a aquesta substància natural. A tot això caldria afegir el perjudici del que podrien fer aquestes herbes adventícies tolerant a l’inhibidor de llavors de la farigola sobre els mateixos camps de farigola -aquestes ja no tindrien una eina natural per evitar la competència-.
Cada aliment modificat genèticament és un món a part, cada transgènic és un resultat tecnològic, un producte Frankenstein que no saps si es portarà bé o malament, explica.
Cinc punts negatius dels transgènics 
Hi ha cinc inconvenients en el món dels transgènics. Per la sostenibilitat: no només és un argument en contra de l’agricultura transgènica, sinó que també ho és pel model alimentari actual (basat en l’agroindústria). “En un futur, estarem en risc de passar gana perquè l’energia que es necessitarà per consumir els aliments serà molt cara”, “cal treballar per a què l’agricultura ecològica -que consumeix menys energia- vagi substituint aquest sistema”.
D’altra banda, els transgènics poden ser perjudicials per la salut, com també pel medi ambient, els cultius o altres espècies. Des del 1998, a Europa només s’ha aprovat un cultiu transgènic: el panís MON 810. Conté el gen d’un bacteri que el fa resistent a la plaga de barrinador. “La toxina del blat de moro pot afectar a microorganismes del sòl o a insectes que hi estiguin en contacte”.
“Si no volem això, hem de ser consultats, els ciutadans també tenim dret a opinar”. Per aquesta raó, un altre inconvenient és la falta de democràcia i la impossibilitat de decisió que té el ciutadà.
El darrer inconvenient és l’oligopoli amb que sempre estan relacionats els productes transgènics. La multinacional Monsanto. controla el 80% de les patents i la resta de les patents està en mans de 4 grans empreses del sector agroquímic.
La Unió Europea i Monsanto, una estranya relació
Tots els productes transgènics són analitzats per la Unió Europea. Però sempre ho fan a través dels informes que realitza l’empresa que els proposa (per exemple Monsanto, el gegant estatunidenc que es dedica a la biotecnologia agrícola). “Ens podem fiar d’aquests estudis quan es sap que la multinacional Monsanto ha falsejat informes?”. Després de la Guerra del Vietnam, Montsanto va falsificar els resultats d’estudis científics per evitar que es conegués que la Dioxina -un subproducte del 245T, component principal de l’Agent Taronja- tenia efectes cancerígens. Aquest Agent Taronja es va llançar sobre la flora del Vietnam per destruir la selva on s’amagaven els vietnamites. Segons Monsanto -i altres empreses- ”aquest defoliant no és tòxic per la vida humana i animal”. Quatre dècades després del conflicte armat, encara segueixen naixent criatures amb malformacions.
“Demanem que hi hagi més exigència en el control d’aquests estudis i que els laboratoris que elaborin els informes siguin independents a la producció”. No té cap lògica que l’empresa més poderosa en termes de producció de transgènics sigui la que elabori els informes que validen la seguretat dels aliments. El moviment contra els aliments transgènics considera que es comercialitzen sense que s’hagin fet les proves adients que assegurin que són innocus. De moment només es planta a Europa un únic tipus de transgènic, blat de moro transgènic amb una toxina que el permet resistir a un atac d’un insecte, i també entren a Europa transgènics com la soja, altres tipus de blat de moro, colza i cotó. La majoria dels transgènics van a parar al menjar dels animals de granja (vaques, porcs, aviram). No obstant si bevem llet de vaca que hagi menjat pinso fabricat amb blat de moro transgènic amb aquesta toxina, podem trobar aquesta toxina al nostre cos”. Però els efectes sobre la salut dels aliments transgènics serien sobretot deguts a les restes d’herbicida presents en els aliments transgènics -els transgènics tolerants a herbicida són la majoria dels productes transgènics que es comercialitzen-.
Els (suposats) beneficis dels transgènics
Els defensors dels productes modificats genèticament justifiquen la seva eficàcia dient que garanteixen una bona collita al productor. “Les empreses que venen llavors transgèniques fan una publicitat molt agressiva als pagesos”, “ells acaben plantant aquestes espècies de la mateixa manera que a nosaltres ens han convençut per consumir una beguda de color marró amb gas -beguda que porta la marca de l’empresa que més es gasta en publicitat-”. En 10 anys, a Catalunya han desaparegut 6.800 petites i mitjanes finques agrícoles i la població activa agrària no arriba ni a l’1%.
Els pagesos catalans estan endeutats i no es poden permetre una mala collita. Per això, opten per comprar llavors transgèniques, que tot i ser més cares, els convencen que asseguren la collita. Aquests pagesos, però, no saben els riscos que tenen els transgènics.
Fa temps experts defensaren que els transgènics serien una forma de combatre la fam al món. “És una fal·làcia que ni tant sols defensen els científics a favor”, diu en Miquel, “si hi ha gana al món és perquè les eines de producció han estat retirades a la gent que viu al camp i han hagut de deixar les terres per l’aparició de multinacionals que han arruïnat els seus cultius”.
.
la bitàcola del Miquel 