Faig un breu article per dir tres cosetes sobre la independència i la nova república catalana que ha vingut a quedar-se encara que molts no la vulguin.
Primer de tot recomano un article d’Antonio Turiel (@amturiel) que analitza els darrers esdeveniments i acaba amb una proposta per un dels principals actors en el procés, els Comitès de Defensa de la República (CDR). L’article es pot llegir a aquest enllaç. La proposta consisteix en demanar als CDR que siguin el nucli social de construcció de les propostes de resiliència vers la crisi derivada pel zenit del petroli (peak-oil, o fi del petroli barat). Les propostes passen per exemple per animar a la societat a contractar l’electricitat a una companyia que promogui les energies renovables (la millor d’aquestes propostes és @somenergia). Un altre exemple és promoure les finances ètiques que ajuden a la societat a finançar propostes econòmiques més sostenibles en comparació a les propostes que finança la banca convencional, i també que eviten les bombolles financeres prestant només diners que la societat inverteix sense fer servir mecanismes d’enginyeria financera que provoquen que la societat tingui una proporció molt elevada de finances respecte a l’intercanvi econòmic per bens i serveis. Està clar que cal completar la llista amb la major part de les activitats econòmiques de la nostra vida i afegir propostes que siguin més de cohesió social respecte a les propostes d’intercanvis econòmics.
La segona coseta que volia escriure és en referència a la independència judicial. Una democràcia ha de tenir aquest aspecte com a peça clau. Les decisions judicials contra Jordi Sánchez i Jordi Cuixart i contra el govern de la república catalana incloent la mesa del Parlament han aixecat una onada d’indignació que ha posat en dubte la independència judicial. De fet, si us fixeu, l’estratègia del govern del #corruPPte per frenar el procés d’independència ha estat que algunes de les decisions més polèmiques hagin estat preses per organismes judicials -incloent el fiscal en aquest organisme tot i que està en la frontera entre la independència judicial i l’acció política i que considero que en aquest cas segurament s’ha passat de llarg, ni que sigui pel “més gran serà la caiguda”-.
La independència judicial s’ha posat en entredit per diversos fets: la velocitat que ha estat molt diferent per als casos que ens afecta en comparació amb la resta d’afers a la que ens tenia acostumats; la diferència de criteri per exemple amb la comparació del Tribunal Suprem i l’Audiència Nacional; per la presa de decisions altament polèmiques que han estat respostes per moltes agrupacions jurídiques i no només catalanes, i per la sordesa respecte a la resposta ciutadana, ja que sembla que només s’actua donant resposta a un clam ciutadà espanyol creat pels tambors de guerra dels mitjans de comunicació de masses i no s’escolta al clam ciutadà que considera injusta les seves decisions; les decisions judicials han de tenir en compte també el que pensa la societat per evitar la desafecció amb la justícia.
El dissabte 18 de novembre la delegada del govern espanyol a Catalunya, Enric Millo, va declarar al programa Preguntes Freqüents de TV3, que la violència policial de l’u d’octubre es va fer per donar resposta a la petició judicial d’evitar el referèndum i que si hi va haver desproporció ja ho decidiran els tribunals que ho investiguin. Com es pot veure, s’excusa en decisions judicials allò que políticament (responsables de la policia) han decidit i aprovat (abans i després de fer-ho).
I la tercera coseta que volia posar és el decàleg d’accions que es poden fer per donar suport a la llibertat de les persones preses polítiques. Ho faig després d’haver comentat la importància de la independència judicial. No es tracta de dir que les decisions judicials són errònies, que per això ja estan els procediments establerts; malgrat que són excessivament lents excepte per quan els interessa. Sinó de mostrar que la societat no està d’acord amb aquestes decisions i que això suposa un problema tant polític com judicial ja que significa que o bé les lleis són errònies, o bé que les interpretacions que se’n fan estan mal fetes. I, en tot cas, que mentre no es jutja a aquestes persones que ara estan a la presó, que siguin posades en llibertat condicional ja que la societat ho demana.
Deu accions que pots fer per #LlibertatPresosPolítics
Aquí trobaràs diversos cartells. També tens els editats per l’ANC i els de la campanya Empaperem.
Facebook3. Difon la postal a les xarxes, versió en català i en anglès
Twitter – versió en anglès TW
Facebook – versió en anglès FB
Instagram – versió en anglès Insta
4. Penja un banner a la teva entitat, blog… o suggereix a un diari digital o web d’entitat que ho faci per solidaritzar-se
banner horitzontal 981X90
banner quadrat 250X250
5. Pots seguir el compte de Twitter @FreeJordis i el de Facebook Llibertat Jordis, des d’on difonem totes les accions de suport
El món de la cultura ho està fent, per exemple, en els espectacles de teatre.
7. Promou un manifest de suport del teu col·legi o àmbit professional, exigint el seu alliberament
8. Pots lluir un llaç groc, símbol de la solidaritat amb els presos polítics catalans
9. Difon el vídeo que contrasta l’acusació de sedició a Jordi Cuixart i JOrdi Sànchez amb els fets del 20 de setembre:
vídeo en castellà
vídeo en anglès10. Participa de totes les accions convocades des de la Crida per la Democràcia (TW, FB i Instagram)
També pots difondre la resta de vídeos que demanen l’alliberament dels Jordis i els presos polítics: els trobaràs tots en aquesta llista de reproducció de YouTube
la bitàcola del Miquel 
Traducción al castellano de la entrada:
Feu clic per accedir a article_bitacola_tres_cositas_independencia_.pdf